Catalunya recapta d’Endesa i Iberdrola 150 milions d’euros per la taxa nuclear

Catalunya va recaptar l’any passat un total de 154,3 milions d’euros pel gravamen que la Generalitat aplica sobre els tres reactors nuclears –Ascó I i II i Vandellòs II– que hi ha instal·lats a la regió. La xifra ingressada pel Govern s’elevarà fins als 164,9 milions d’euros durant el present exercici, després que l’Executiu catalàhagi incrementat la taxa enmig de la crisi energètica per l’impacte de l’energia en els preus del gas, segons fonts de la principal propietària de les centrals, Endesa. A Iberdrola li correspon el 15% d’Ascó II i el 28% de Vandellòs.

L’impost a les nuclears vigent a Catalunya es va aprovar l’any 2020, després que dos gravàmens anteriors –dissenyats en la mateixa línia– fossin anul·lats pel Tribunal Constitucional com a conseqüència dels respectius recursos del Govern central de llavors, liderat per Mariano Rajoy. El desembre passat, Junts i el PSC es van aliar al Parlament per modificar la llei que establia el gravamen el 2020 i augmentar-ne la recaptació «per destinar aquests diners a un fons per impulsar l’energia verda», creat el 2021, enmig de la crisi energètica per l’alça dels preus del gas.

«Tenint en compte els beneficis extraordinaris que tindrà el sector crec que és una contribució perfectament assumible i a més hi ha la prohibició de repercussió en el preu», va destacar l’Executiu català després de calcular que la mesura suposaria 20 milions d’euros més per a les companyies energètiques. El 2021 les empreses van abonar 126,5 milions, mentre que el 2020 van pagar al voltant de 65 milions d’euros perquè la taxa es va començar a aplicar el segon semestre de l’any.

La Generalitat va justificar el canvi «en el marc de la llei del canvi climàtic i amb l’objectiu de donar un impuls a la transició energètica iniciada a Catalunya amb l’eliminació definitiva del fuel i del carbó i arribar a un nou model energètic que permeti minimitzar els costos socials i mediambientals i els costos econòmics de la dependència exterior del model actual». 

A Catalunya, però, les energies renovables, que van viure una aturada d’aproximadament d’una dècada, amb prou feines representen el 20% de la producció, mentre que les nuclears suposen el 55% del total de l’energia generada a la regió. En el conjunt d’Espanya, l’energia atòmica amb prou feines va representar el 2022 el 10% de la producció del conjunt del país. Les centrals d’Ascó van entrar en funcionament el 1984 i el 1986, mentre que Vandellòs II ho va fer el 1988. Les propietàries de les centrals nuclears contemplen el tancament d’Ascó I el 2030, d’Ascó II el 2032, i Vandellòs el 2035.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A aquestes dues centrals catalanes se n’han d’afegir tres més a la resta d’Espanya: Almaráz a Càceres, també amb dos reactors com Ascó, Cofrents a València i Trillo a Guadalajara. El Govern central i Endesa han pactat amb totes el tancament esglaonat entre el 2027 i el 2035, tot i que l’any que ve serà clau per al futur d’aquestes instal·lacions en funció del que passi en les eleccions generals que se celebraran a finals d’aquest any i sobre com avanci la crisi energètica.

El Govern central actual, format per PSOE i Podem, han insistit en infinitat d’ocasions que la seva intenció és que es compleixi el calendari nuclear. Però tant el Partit Popular com Vox s’han manifestat en moltes ocasions a favor de revisar el pla de tancament per augmentar la vida útil d’aquests aparells.