Fixos discontinus, convenis i falsos autònoms: aquests són els fraus que més perseguirà la Inspecció de Treball el 2023

Segons l’última memòria disponible de l’organisme estatal, la policia laboral va inspeccionar el 2021 un total de 663.277 seus d’empreses. És a dir, pràcticament la meitat de les companyies a Espanya reben la visita d’un inspector en algun moment de l’any. De totes aquestes actuacions es van col·lectar un total d’1.030,2 milions d’euros en sancions i requeriments. I gairebé una de cada tres actuacions d’Inspecció solen acabar en multa o sanció per a l’empresa. 

Tot i que no sempre totes les actuacions requereixen presència física d’inspectors, ja que el cos ha anat incorporant algoritmes al seu arsenal per, «a través de l’anàlisi massiva de dades, detectar possibles situacions irregulars en l’ús de diferents formes de contractació», apunten fonts consultades de la direcció de la Inspecció.

L’activitat de la «policia laboral» s’ha disparat en la present legislatura. Segons dades que va oferir la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, quan va presentar el pla estratègic del cos, l’acció inspectora ha augmentat el 355% durant el seu mandat al capdavant del Ministeri de Treball. Un increment que no s’ha acompanyat d’un augment de plantilla conforme i que ha provocat, entre altres, la primera vaga de tot el cos en la història de la institució. 

Contractació, becaris i falsos autònoms

Part substancial d’aquest augment de feina s’explica per l’aprovació de noves normatives, des de l’obligació per a les empreses de tenir al dia el seu pla d’igualtat, passant pels ertos durant la covid, fins a l’última reforma laboral. En relació amb la reforma laboral, milers d’empreses han hagut d’adaptar-se al nou ventall de contractes pactat entre Govern, patronal i sindicats. Aquí les fórmules temporals s’han limitat amb l’objectiu que les companyies converteixin part d’aquesta temporalitat desordenada en contractes indefinits. 

Els agents d’Inspecció vigilaran que figures com el contracte d’obra i servei s’extingeixin definitivament i que les empreses no els perpetuïn. I també que l’ús de les alternatives impulsades per la reforma és l’adequat a la norma, com és el cas del fix discontinu. «La rellevància adquirida arran de la reforma laboral d’aquesta forma de contractació fa que, lògicament, també augmentin els controls de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, no perquè es qüestioni aquesta figura, sinó per vetllar per la seva correcta utilització», expliquen fonts consultades de la direcció d’Inspecció. En aquest punt, tot i que no és nou, l’organisme també vigilarà amb especial atenció l’ocupació irregular i submergida.

Una altra novetat legislativa que tindrà incidència en l’acció inspectora és la modificació del Codi Penal, segons la qual pot ser tipificat com delicte l’abús reiterat de la figura del fals autònom. S’espera que aquest factor tingui especial incidència en sectors com el de les plataformes digitals, on l’ocupació d’autònoms per repartir continua sent la tònica generalitzada malgrat la ‘llei Rider’. «Aquest any es continuarà prestant especial atenció als falsos autònoms, les pràctiques no laborals de caràcter fraudulent i les plataformes de repartiment», confirmen des d’Inspecció.

A les carpetes noves s’afegeixen els sospitosos habituals vigilats per Inspecció de Treball. En aquesta situació es troben la prevenció de riscos laborals i les matèries vinculades amb la salut laboral, on les xifres de sinistralitat a l’alça obliguen els agents de la «policia laboral» a buscar millors resultats. Entre gener i octubre del 2022, últimes dades disponibles, van morir durant la jornada laboral, o de camí a casa o a la feina, 688 persones a tot Espanya, un 17% més que en el mateix període de l’any anterior.  

Sense dades encara de l’algoritme MAX

Notícies relacionades

Baixa laboral: així funciona el nou protocol sobre incapacitat temporal aquest 2023

El 30% de les treballadores de la llar a Catalunya treballen en negre

Una de les noves eines que ha incorporat la Inspecció per al control de les hores efectivament treballades –una altra de les prioritats recurrents– és l’algoritme conegut com MAX (més algoritmes per a menys hores extres). Aquest algoritme ajuda els agents a detectar fraus amb el registre de jornada –obligatori en tota empresa des del 2019– i que no es treballin més hores de les que estipula el contracte. Segons les últimes dades de l’INE, a Espanya es treballen cada mes 24,8 milions d’hores extra, de les quals un 43,5%, és a dir, 10,8 milions, no són pagades. 

Malgrat que Yolanda Díaz va anunciar la posada en marxa d’aquest algoritme al maig, poc se’n sap encara. Ni la seva configuració ni si és eficaç o no. «La valoració dels seus resultats requereix més temps, ja que es tracta d’un projecte acabat d’iniciar i que no consisteix en una detecció i correcció automàtica d’irregularitats, sinó que requereix també actuacions inspectores específiques», expliquen fonts consultades de Treball.