Les comunitats esgoten fins a l’últim minut per evitar perdre centenars de projectes renovables que caduquen aquest dimecres

El Govern central va fixar el juny del 2020 una sèrie de terminis temporals per complir cada un dels tràmits necessaris per posar en marxa un parc renovable (sol·licitud d’autorització administrativa prèvia, impacte ambiental, autorització prèvia, construcció i explotació definitiva) que dura cinc anys. Altrament, la llicència caduca de forma automàtica (cosa que implica tornar a començar de zero els tràmits i deixar el punt de connexió lliure per a un altre projecte) i els avals dipositats pels propietaris dels parcs s’executen. L’objectiu d’aquest mecanisme és evitar l’especulació a l’arraconar aquells promotors sense un projecte ferm.

Aquest dimecres, 25 de gener, caducava el termini d’obtenció de la declaració d’impacte ambiental (DIA) de centenars de projectes –60 gigawatts solars i 19 d’eòlics, segons les xifres de la patronal eòlica AEE i fotovoltaica UNEF– després que el Govern en donés una moratòria de nou mesos l’any passat. Però fa uns mesos, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, anunciava que no n’hi hauria una nova pròrroga.

La vicepresidenta ha insistit en aquests mesos que els grans projectes (més de 50 MW) que són els que avalua el Ministeri per a la Transició Ecològica serien resolts a temps. I així ha sigut: 201 projectes avaluats, 170 favorables i 22 desfavorables, vuit arxivats i un tancat per desistiment, segons han informat fonts d’aquest departament. Mentrestant deixava la incògnita sobre els més petits (menys de 50 MW) que depenen de les comunitats autònomes. Algunes confirmen que no hi han arribat a temps, com Galícia (20 parcs pendents), Múrcia (12 pendents), Catalunya (17 pendents) o les Balears (dos pendents), mentre que des del sector n’assenyalen dues més: Castella i Lleó i Aragó. Consultades per aquest mitjà, cap n’ha volgut donar informació, com tampoc ho han fet Andalusia, Cantàbria, les Canàries i Madrid.

Litigis

Tot el sector coincideix en l’impuls donat per les regions en els últims mesos, que s’ha quadruplicat en l’últim trimestre. Des de la patronal eòlica (AEE) xifren el total d’expedients pendents en 158, que sumen un total de 9,6 GW (9.600 MW). Mentre que des de la fotovoltaica prefereixen no anticipar xifres. «Estan sortint noves resolucions cada dia. Els dubtes que tenim són a Catalunya, València i les Canàries. Però fins d’aquí un mes no podrem saber-ho amb claredat», explica el director general de la UNEF, José Donoso. Aquest és el termini que té Red Eléctrica per retirar els punts de connexió després d’avaluar les resolucions. I a això es volen agafar algunes comunitats autònomes per guanyar una mica de temps, mentre que des del sector renovable apunten a un paper de la CNMC que podria obrir la porta a una forma diferent de comptar el termini, cosa que els donaria més temps.

El que sembla evident és que s’obre ara un procés en el qual els promotors podrien acudir als tribunals. «Seria difícil d’encaixar si es perd l’accés perquè l’administració pública no ha contestat i s’obriria un procés de judicialització, tant en el cas de per què no han sigut resolts els expedients, com si la DIA és negativa i no hi estan d’acord. Si un projecte perd el seu accés, però amb quatre mesos més l’òrgan responsable el podria haver salvat aquesta potència passaria de poder desenvolupar-se en dos anys a fer-ho en set perquè hauria d’iniciar de nou el procés. Canviem instal·lar potència renovable el 2024 per fer-ho el 2028 o el 2029 amb el mar de fons que hi ha», adverteix Virgilio, davant la negativa del Govern central a donar-los una mica més de temps. Tanmateix, algunes comunitats, com Catalunya i les Balears, adverteixen que alguns dels projectes sense resoldre són per falta de diligència del promotor. «És difícil d’establir una resposta generalitzada de què passarà ara. Caldrà veure el cas de cada projecte», afegeixen fonts catalanes.

Avaluació llarga

El principal problema d’aconseguir la declaració ambiental és que requereix un examen ardu que agrupa diverses direccions dins d’una mateixa autonomia a l’haver d’avaluar diferents efectes de les renovables, com el que puguin produir en la salut de les persones, en la biodiversitat, en l’urbanisme o a les carreteres, entre d’altres, segons explica el conseller de Sostenibilitat i Transició Ecològica de La Rioja, Alejandro Dorado Nájera. La comunitat de La Rioja presumeix de ser la primera a aconseguir complir aquesta fita, tot i que reconeixen que per a això han hagut de «reforçar l’equip amb un parell de persones més i també desplaçant les vacances perquè repartissin de forma diferent els seus períodes de descans».

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

La Rioja no és l’única que pot dir alt i clar haver complert. També Extremadura, Castella-la Manxa, Navarra, el País Valencià, el País Basc o Astúries confirmen a EL PERIÓDICO que hi han arribat a temps. Alguns d’aquests projectes són rebutjats –no perden els avals, però sí que es queden sense el punt de connexió–, mentre que la majoria s’aproven, tot i que inclouen condicions de molt divers tipus. «En la fotovoltaica hem demanat en algun cas pantalles vegetals perquè tinguin un impacte paisatgístic més baix, productes que no siguin lesius per al sòl o que permetin hotels d’insectes. En els eòlics hem sigut més severs al demanar un desplaçament del mateix aerogenerador o guardar-nos la prerrogativa de paralitzar el parc sencer si hi ha morts d’aus o evitant que de març a setembre, que és època de cria, no es pugui construir», explica Dorado.

Altres fites

Aquest dimecres es compleix un dels principals terminis, però des del sector adverteixen que queden els dos següents, que s’han de complir abans del 25 d’abril i del 25 de juliol, respectivament. «Hi ha molt poc termini per obtenir l’autorització administrativa prèvia i de construcció», lamenten promotors eòlics i fotovoltaics d’Aragó, informa Jorge Heras. En la mateixa línia es pronuncien fonts del sector a Catalunya, a l’advertir que, a diferència de la resta de l’Estat, en aquesta comunitat aquestes dues autoritzacions es resolen en un únic acte. «Veurem què passa», afegeixen.