El primer any de reforma laboral, en cinc dades

Espanya viu des de fa dècades en una galàxia llunyana quant a estabilitat en l’ocupació. Any rere any les dades d’Eurostat mostren que les taxes d’eventualitat en el mercat laboral espanyol són substancialment superiors a la de la resta d’estats de la Unió. El 2021 el percentatge de treballadors temporals era del 21%, davant una mitjana de l’11% a Europa. Una elevada rotació que dibuixava una dualitat en el mercat laboral espanyol, amb uns treballadors fixos amb bones condicions i protegits, davant altres temporals, vulnerables i amb baixos sous.

Els límits a la contractació temporal i l’eliminació del contracte d’obra i servei –el principal focus de contractació a la carta i sense data concreta d’extinció– han aconseguit rebaixar aquests alts percentatges, si bé continuen sent superiors a la mitjana europea. Segons les últimes dades de l’EPA, l’eventualitat en el sector privat ha baixat fins al 14,8%. Un percentatge que acosta els espanyols a estàndards portuguesos (14,3%), tot i que encara lluny dels francesos (11,9%) o alemanys (9,2%).

Una de les polèmiques que han sorgit sobre la interpretació dels efectes de la reforma laboral ha sigut la vinculada als fixos discontinus. Aquests treballadors tenen consideració d’indefinits, però com que no són operatius tot l’any, l’empresa té l’obligació de tornar a contractar-los cada cert temps o acomiadar-los, amb una indemnització. Els detractors de la reforma al·leguen que la baixada de l’eventualitat s’explica principalment per la proliferació d’aquesta figura, amb pitjors condicions que les d’un fix a temps complet.

Les dades de l’EPA demostren que la proliferació dels fixos discontinus tan sols explica una part petita d’aquest augment de l’estabilitat, mentre que actualment el 95% dels treballadors amb contracte indefinit són fixos ‘clàssics’. L’últim any s’han creat 1,3 milions de llocs de treball indefinits i permanents al llarg de l’any.

Els estadístics adverteixen que l’EPA no registra tan fidedignament el pes global dels fixos discontinus, si bé la inèrcia que mostren les dades és similar a la de l’afiliació a la Seguretat Social, que retrata millor l’evolució immediata d’aquest tipus de contracte.

Una de les preocupacions dels doctes en el terreny laboral era que les empreses substituïssin el contracte temporal per un d’indefinit, però a temps parcial, a fi de mantenir una certa flexibilitat interna. No està passant així, segons les dades de l’EPA. De moment, l’augment de l’ocupació és principalment a temps complet, mentre que el percentatge de treballadors amb un contracte a temps parcial és inferior al de l’any passat. Concretament el 14,4% dels assalariats té un contracte a temps parcial, davant el 14,5% del 2021 o el 15,9% d’abans de la covid.

Un contracte temporal és un llast vital que afecta tràmits com el lloguer o la compra d’una vivenda. La incògnita de quant durarà la relació laboral provoca que, en molts casos, les entitats bancàries deneguin préstecs o els propietaris descartin determinats arrendataris; entre d’altres.

Una cosa que històricament ha suposat un llast per a l’emancipació dels joves. Aquests estan sent els principals beneficiats d’aquest descens de la temporalitat que ha portat la reforma laboral. Si abans de la norma més de la meitat (52,5%) dels menors de 30 anys tenien un contracte eventual, després d’un any d’aquesta l’esmentat percentatge ha baixat el 34,9%.

A nivell de gènere, les noves regles de contractació han tingut un efecte molt similar entre homes i dones, si bé l’eventualitat entre les segones segueix sent dos punts superior (15,9%) que entre els homes (13,9%).

La caiguda de la temporalitat al sector privat ha sigut transversal a tots els territoris. Catalunya ha sigut un dels territoris beneficiats, on la taxa d’eventuals ha passat del 18,8% de finals del 2021 al 12,5% del 2022. L’altra gran locomotora de l’economia espanyola, Madrid, també ha registrat un fort descens, i ha passat del 17,7% a l’11,3%.