L’economia espanyola va aconseguir créixer el 5,5% el 2022 malgrat la inflació i la guerra a Ucraïna

L’economia espanyola va sorprendre el 2022 amb un creixement del 5,5%, la mateixa taxa d’augment que el 2021 i molt per sobre de l’última previsió oficial del Govern, del 4,4%. Segons la dada avançada aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) –que no serà definitiva fins al 24 de març–, l’economia espanyola va avançar el 0,2% al quart trimestre del 2022 respecte a l’anterior (el mateix que la dada revisada ara per al tercer trimestre), la qual cosa eleva al 5,5% el creixement estimat per al conjunt de l’any.

Així, l’any de la guerra a Ucraïna i de la inflació més gran en quaranta anys, l’economia espanyola també va aconseguir batre l’estimació del desembre del Banc d’Espanya, quan l’organisme va pronosticar un creixement del 4,6% per al conjunt del 2022, i fins i tot la més recent del Fons Monetari Internacional (del 5,2%). Després d’un enfonsament del PIB de l’11,3% el 2020, l’economia espanyola ha aconseguit encadenar dos anys consecutius amb creixements del 5,5%, que, en tot cas, encara no han permès recuperar el seu nivell d’abans de la pandèmia.

Les dades publicades aquest divendres per l’INE confirmen que la recuperació de l’economia espanyola va ser intensa al conjunt del 2022, si bé l’any va acabar amb una desacceleració en picat al segon semestre que anticipa la frenada que tots els analistes apunten per al 2023. En concret, l’INE estima que el PIB va créixer al quart trimestre de l’any el 0,2%, després d’haver avançat el 0,0%, el 2,2% i el 0,2% al primer, al segon i al tercer, segons la sèrie actualitzada aquest divendres per l’INE. El Fons Monetari Internacional ha rebaixat a l’1,1% la seva previsió per al 2023 i la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) preveu una taxa de l’1,3%. Aquesta és la dimensió de la frenada que s’espera per al 2023.

És el mateix perfil que, com no podia ser de cap altra manera, van mostrar les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) sobre el mercat laboral aquest dijous: bones dades per al conjunt del 2022, però amb senyals d’alarma a la recta final.

Caiguda del consum i la inversió a la recta final

«En un context internacional de gran incertesa, marcat per les conseqüències de la guerra de Rússia a Ucraïna, l’economia espanyola ha demostrat una gran solidesa i resiliència», remarca el Ministeri d’Economia després de conèixer la dada publicada per l’INE.

En el conjunt de l’any 2022, el PIB a preus corrents va arribar gairebé als 1,33 bilions d’euros (1.328.922 milions d’euros), és a dir, el 10,1% més que el 2021. Si es descompta l’impacte de la inflació, el creixement de l’economia espanyola en termes reals queda limitat a poc més de la meitat, el 5,5%, després de restar el deflactor del PIB.

Tot i que el PIB va aconseguir créixer al quart trimestre (0,2%) i va aconseguir evitar els pronòstics d’una caiguda que hauria introduït Espanya en una recessió tècnica (dos trimestres consecutius de caigudes trimestrals del PIB), el cert és que l’anàlisi de les dades dels tres últims mesos del 2022 mostra un clar perfil desaccelerat de l’economia espanyola. El consum de les llars va retrocedir en termes reals l’1,8% al quart trimestre de l’any respecte al tercer. També va caure la inversió de les empreses (-1,2%). A més, van retrocedir les exportacions (-1,1%), tot i que ho van fer amb menys intensitat que les importacions (-4,2%).

Per sectors d’activitat, la punxada del quart trimestre es va deixar notar a la construcció (-0,3% respecte al tercer trimestre), al comerç, al transport i a l’hostaleria (-0,6%) i en activitats artístiques i recreatives (-7%). Tanmateix, va aguantar l’agricultura (creixement trimestral del 4,3%), la indústria (0,1) i les activitats immobiliàries (2% més que al tercer trimestre).

La comissió de la inflació

Per poder construir una idea de la mossegada que la inflació ha pegat al creixement de l’economia del 2022, amb les dades del quart trimestre que aquest divendres ha publicat l’INE, n’hi ha prou d’observar que, tot i que les famílies van gastar al quart trimestre del 2022 el 8% més que al mateix període del 2021, en termes reals el seu consum només va créixer 2,6% (la diferència se’n va anar en pujades de preus).

En el cas de la inversió de les empreses, la bretxa és molt més gran. Tot i que al quart trimestre de l’any les empreses van destinar a formació bruta de capital fix el 5,4% més que al mateix període de l’any anterior, en termes reals es va produir una caiguda del 5,5%. En el cas de les exportacions, l’augment nominal del 19,3% es tradueix en un creixement interanual del 7,6% en termes de volum.

En conjunt, l’economia va créixer en termes nominals el 8,1% respecte al quart trimestre del 2021, si bé en termes reals l’augment va quedar reduït al 2,7% (amb un deflactor del PIB del 5,4% per al quart trimestre).

Els beneficis creixen 2,7 vegades més que la massa salarial

Les dades de l’INE també permeten analitzar com es va repartir el creixement de l’economia del quart trimestre des del punt de vista de les diferents fonts de renda.

Si, en termes nominals, el PIB va créixer al quart trimestre el 8,1% respecte al mateix període de l’any anterior, les dades de l’INE mostren que els beneficis empresarials van pujar el 16,9%, mentre que la massa salarial va augmentar molt menys, el 6,3%, per la combinació d’un augment del 2,4% en el nombre d’empleats (set dècimes menys que al trimestre anterior) i una pujada del 3,8% en la remuneració mitjana per cada un (enfront el 2,2% del tercer trimestre).

Ocupació i hores treballades

Notícies relacionades

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

Mercadona apuja el sou un 8,5% a tota la plantilla

En termes de llocs de treball equivalents a temps complet, les dades de l’INE assenyalen un increment del 2% al quart trimestre de l’any respecte del mateix període de l’any anterior. Aquesta variació confirma el camí descendent al llarg d’un any que va començar amb un creixement del 5,3% en el nombre d’ocupats equivalents a temps complet.

La frenada també s’observa en el nombre d’hores treballades, que ha passat de créixer el 7,1% al primer trimestre a una variació interanual del 2,7% al quart.