Previsions econòmiques: ¿algú ho encerta?

Que tots recorrin a revisar a l’alça el seu càlcul o la seva estimació anterior o que facin algun ajust a la baixa demostra que les previsions no són una ciència exacta i que estan subjectes a vaivens. Això ho recull la denominada Diana Esade, una eina per contrastar les previsions amb els resultats reals finals i que sol recollir alguns encerts, però, essencialment, bastantes diferències entre el que es preveu i el que finalment acaba succeint.

I pot augmentar en el context actual, en el qual la guerra a Ucraïna multiplica les incerteses i la necessitat de navegar amb els llums llargs, com afirmen alguns experts. L’any passat es va registrar un creixement més marcat del que s’esperava, en l’entorn del 5%, segons certifica fins i tot el Fons Monetari Internacional (FMI). Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ho constaten.

S’han dissipat les alertes de fa uns mesos d’un risc d’estagflació, és a dir, una escalada imparable del nivell general de preus combinada amb un conjunt de l’economia estancat. En tot cas, les previsions econòmiques han millorat de manera substancial sobretot el 2022 pel turisme, i es moderen per a l’exercici actual, però allunyant el risc d’una crisi profunda, és a dir, descartant una caiguda del PIB.

La revisió de previsions empresa ha fet que el panel de Funcas, que recull les estimacions de 19 serveis d’estudis, incloses les d’aquesta fundació de les antigues caixes, ha millorat les expectatives de l’últim trimestre: ara s’estima que el creixement va ser nul, enfront el -0,4% esperat al panel del novembre. Això es va notar ja a les dades de l’atur, amb l’alentiment en la creació d’ocupació i l’augment de l’atur, que va tornar a superar el llistó dels tres milions, segons l’enquesta de població activa (EPA) del quart trimestre.

Al seu torn s’espera que el creixement sigui nul al primer trimestre d’aquest any, seguit d’augments d’entorn el 0,5% i 0,6% a la resta. Un dels motors serà l’aportació de la demanda nacional, mentre que el sector exterior tindrà una contribució nul·la. La desacceleració el 2023 respecte al 2022 es percebrà al consum privat, a la inversió i al comerç exterior, mentre que el consum públic tornarà a taxes positives, davant el retrocés de l’any passat, segons les previsions.

El Govern ha hagut de rectificar almenys en quatre ocasions les seves estimacions i va situar l’última en el 4,3% el 2022, de manera que es va quedar curt, i va ser del 2,1%, sis dècimes menys que a la seva anterior revisió, la prevista per a l’exercici pròxim, i tot i així es podria quedar lluny d’aquest nivell. Malgrat les rebaixes respecte a l’inici, l’estimació de creixement per a Espanya continua situant-se per sobre de la de les economies més grans de la zona de l’euro.

Notícies relacionades

El Govern aprova el paquet fiscal i renegociarà l’impost energètic

Díaz dona per esgotada amb la patronal la negociació de la reducció de jornada

El cert és que del possible desastre que es temia després de l’estiu, que va ser com una etapa per aprofitar que la bonança s’acabaria, s’ha passat a una situació molt millor del que s’esperava. Ho va dir el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, a la presentació de resultats de l’any passat: «D’una situació de profundíssima preocupació, com a la pandèmia, amb una crisi com la guerra d’Ucraïna, s’ha passat a un efecte menor del qual es temia».

Per la seva banda, la inflació, el gran maldecap del 2022, continuarà baixant. S’estima que el 2023 se situarà en una mitjana pròxima al 4%, enfront el 8,4% del 2022. I la subjacent, l’essencial perquè exclou els aliments no elaborats i l’energia (els elements més volàtils) i que és la que més preocupa ara, se situarà entorn d’una mitjana del 4,5%, enfront del 7% de l’any passat. Més baixa, però molt lluny encara del 2% a què aspira el BCE. I és que ja deia el que va ser president del Bundesbank, Karl Otto Pöhl, que la inflació és com la pasta de dents: una vegada és fora del tub, és molt difícil tornar a ficar-la-hi.