La inflació puja al 5,8% pels carburants

L’índex de preus de consum (IPC) de gener, el primer de l’exercici i tot just un mes després de les supressió temporal de l’IVA dels productes bàsics del cistell de consum i la rebaixa del 10% al 5% del dels olis i les pastes per alleugerir la càrrega que suposa l’alça de preus per a les famílies, es va reduir 0,3 dècimes i es va situar en una taxa anual del 5,8%, una dècima més que al desembre, segons l’indicador avançat publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En canvi, la inflació subjacent, que exclou els aliments no elaborats i l’energia, va seguir escalant fins al 7,5%, davant el 7% de desembre, un nivell que no es veia des de mitjans dels anys 80 del segle passat..

Aquesta evolució es deu, principalment, al fet que els preus dels carburants, l’ajuda generalitzada dels quals es va retirar des del passat 1 de gener, pugen més que el gener del 2022, i que el descens dels preus del vestit i calçat és menor que l’any passat. Destaca la baixada dels preus de l’electricitat, que és més acusada que el gener del 2022, segons l’INE. L’INE ha introduït, seguint la normativa europea, noves ponderacions al cistell de l’IPC, i ha millorat la metodologia per als preus de l’electricitat i el gas a l’incorporar els consumidors del mercat lliure.

Al desembre, la inflació interanual es va situar en una taxa del 5,7%, amb un descens de gairebé un punt respecte a la del novembre (6,8%). Amb tot, la inflació subjacent, que exclou els elements més volàtils com els aliments no elaborats i l’energia, va escalar fins al 7% des del 6,3% del mes anterior per l’empenta de la cistella de la compra. El mes passat es van mantenir especialment alts els preus de la llet, amb una pujada anual del 37,2%, el formatge (22,1%), els ous (29,8%) i els olis (38,1%).

Com a conseqüència d’aquesta evolució, amb una alça anual rècord dels aliments del 15,7%, el Govern en va aprovar un paquet de mesures per pal·liar els efectes d’aquestes pujades. A més de suprimir fins al juny o fins que la inflació subjacent baixi del 5%, l’impost del valor afegit (IVA) dels productes bàsics gravats amb el 4%, que inclou des del pa fins als ous i la llet, les fruites, les verdures i els llegums, va rebaixar del 10% al 5% el dels olis i les pastes i va establir un xec de 200 euros en un sol pagament per a les rendes inferiors a 27.000 euros amb l’objectiu d’alleugerir el cost del cistell de consum per a les famílies. Aquestes mesures van ser avalades fa uns dies pel Congrés dels Diputats.

El cert és que l’escalada del nivell general de preus va començar amb els productes energètics, que al desembre es van reduir el 6,9%, però després va contagiar el conjunt de l’economia. Per això l’evolució de l’IPC subjacent. L’exercici va finalitzar amb una inflació mitjana del 8,4%. Les pensions, que es van vincular a l’evolució de l’IPC de desembre a novembre, van experimentar com a conseqüència d’això un augment del 8,5% per a l’exercici actual.

Aquesta evolució de la inflació és la que va portar el Banc Central Europeu (BCE) a iniciar un cicle de pujades dels tipus d’interès, que van ser negatius durant sis anys, fins a l’abril passat. En l’actualitat, el preu dels diners a la zona de l’euro es troba en el 2,5% i està previst que segueixin les pujades, com va avançar la presidenta del BCE, Christine Lagarde, al fòrum de Davos, ja que el nivell general de preus està encara molt lluny de l’objectiu del 2%.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCA), que és el que es compara amb la resta de socis comunitaris, va situar la seva taxa anual en el 5,5%, més d’un punt inferior a la del mes anterior. La dada corrobora que la inflació espanyola se situa en el nivell més baix de l’eurozona (que va marcar el 9,2% al desembre), una dada que el Govern vincula amb l’eficàcia de les seves mesures.

Per a aquest any s’espera que la inflació es moderi, tot i que seguirà per sobre de l’objectiu del BCE. La previsió per a la taxa mitjana anual d’aquest any és del 4%, segons l’última revisió del plafó de Funcas, que inclou les estimacions de 19 serveis d’estudis, davant el 8,4% de l’any passat. La taxa interanual de desembre seria del 3,7%, davant el 5,7% el 2022. Quant a la inflació subjacent, la mitjana serà del 4,5%. El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que la inflació mitjana d’aquest any a Espanya sigui del 3,7%.