La meitat de les empreses no tenen protocol contra l’assetjament sexual, malgrat ser obligatori

Més de la meitat de les empreses amb un pla d’igualtat no tenen un protocol específic en cas d’assetjament sexual, malgrat estar-hi obligades per llei. Així ho constata un informe elaborat per la consultora i ETT Adecco, en el qual analitza 300 plans d’igualtat actualment registrats i en vigor a Espanya. Els plans d’igualtat són una documentació obligatòria per a tota empresa de 50 o més treballadors en plantilla, que ha d’incorporar una sèrie d’actuacions, com una auditoria salarial –per saber si els homes cobren de mitjana més que les dones i quant– i un pla de prevenció i protocol d’actuació contra l’assetjament sexual.

Adecco ha analitzat 300 plans d’igualtat i la meitat no tenen un protocol d’aquest tipus. A aquesta absència s’hi afegirien totes aquelles empreses que tenen l’obligació de tenir un pla d’igualtat però no en tenen, que són la majoria. Segons les dades facilitades pel Ministeri de Treball el març passat –quan va entrar en vigor plenament la normativa, només una de cada tres empreses té registrat un pla d’igualtat.

Si una companyia de 50 o més treballadors no té aquest requisit normatiu pot ser sancionat amb una falta greu, amb un import que oscil·la entre 751 i 7.500 euros, depenent del criteri de l’inspector.

Segons l’anàlisi d’Adecco, aquelles empreses que sí que disposen d’un protocol en cas d’assetjament sexual no sempre en disposen d’un que sigui realment efectiu. Les fallades més comunes són l’absència d’instruccions «que contemplin mecanismes de denúncia com ara davant de qui s’ha de denunciar, de quina manera o la garantia de confidencialitat del denunciant». La consultora també detecta «una tendència a unificar en un sol procediment la detecció, prevenció i denúncia de diferents tipus d’assetjament».

Bretxa de fins al 34%

Notícies relacionades

Catalunya obrirà set nous centres d’atenció a víctimes de violència masclista

Wayne Griffiths abandona d'imprevist la presidència de Seat

El document d’Adecco també analitza deficiències en altres aspectes que hagués d’incloure el pla d’igualtat, com és el cas de l’auditoria retributiva. I és que més de la meitat (52%) no compta amb un procés objectiu per a la selecció de personal, un 63% no té una política definida de promoció salarial i un 41% de les empreses no tenen un sistema objectiu per valorar quant hauria de cobrar cada treballador dins de l’empresa. El resultat d’aquestes carències és una bretxa salarial dins de les organitzacions, que en alguns sectors, com l’alimentació, ascendeix, de mitjana, al 34%.

Segons l’anàlisi d’Adecco, el 60% de les companyies dedicades a l’alimentació, ja siguin comercialitzadors o distribuïdors, té entre les seves files una bretxa de més del 25%, una cosa que, si passa, la llei obliga a justificar-ho degudament per no incórrer en una falta sancionable. Altres gremis amb una bretxa salarial superior al 25% són les companyies dedicades a la tecnologia (42%) i les indústries químiques (50%). De mitjana, Adecco ubica la bretxa salarial en termes generals en l’11,8%, una dada inferior al que mostren altres comparatives, com la de l’enquesta d’estructura salarial de l’INE, que la quantifica en el 18,7% (el 2020).