El BBVA eleva el seu benefici el 39% fins al màxim de la seva història: 6.420 milions

El BBVA va guanyar 6.420 milions d’euros l’any passat, un 38% més que el 2021 i la quantitat més elevada des de la seva fundació el 1857, gràcies a la millora d’ingressos per l’alça de tipus i l’augment del crèdit. El banc destinarà 3.015 milions d’aquests guanys a remunerar l’accionista (el 47% del total, en la part alta del seu objectiu de repartir entre el 40% i el 50%). Així, abonarà un nou dividend en efectiu de 0,31 euros per acció a l’abril, que afegits als 0,12 euros d’octubre eleven el pagament total a 0,43 euros, un 39% més i la quantitat més alta en 14 anys.

A més, el grup podrà en marxa un nou pla de recompra d’accions de 422 milions i ha deixat la porta oberta a fer algun pagament extraordinari addicional als accionistes abans del final del 2024, fins i tot aquest mateix any. Els inversors, que estan premiant els bancs que augmenten la retribució a l’accionista, ho han celebrat amb una pujada a la borsa de la seva acció que ronda el 5%.

La reacció del Govern central ha sigut ben diferent. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha afirmat que «la crisi no pot ser una excusa per guanyar més» i ha exigit a la banca «congelar hipoteques, moderar beneficis». I la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, ha assegurat que els resultats rècord fan que s’«entengui millor» per què l’Executiu ha impulsat un ‘impost’ extraordinari al sector.

Defensa empresarial

El president del BBVA, Carlos Torres Vila, ha dedicat bona part de la presentació de resultats a contrarestar aquest tipus d’acusacions. Així, ha assenyalat que el creixement del benefici es pot «malinterpretar», ja que el banc encara no obté a Espanya la rendibilitat que li exigeixen els inversors, un nivell que és necessari assolir ja que «el pitjor que li podria passar» al país és no aconseguir atraure capital. Així mateix, ha destacat que el creixement dels guanys ve sobretot del negoci internacional i ha recordat que la filial espanyola va tenir diversos anys de pèrdues en l’última dècada en un entorn de tipus d’interès negatius. L’‘impost’, ha insistit, tindrà «repercussions negatives sobre l’economia» perquè perjudicarà el crèdit i el banc no descarta recórrer-lo.

En termes més generals, el banquer ha fet una defensa del paper de les empreses en les economies de mercat i ha assegurat que els interessos de les companyies «coincideixen» amb els de la societat. «La història és plena d’exemples d’economies i societats que van abandonar la iniciativa privada i empresarial per un altre tipus de models amb resultats catastròfics», ha advertit abans de mantenir que «lluny d’estar d’acord amb les crítiques a empresaris que fan coses encomiables, al revés, ho hauríem de veure tots en positiu».

Mèxic, al capdavant

Excloent-ne els impactes no recurrents (-201 milions aquest exercici per la recompra d’oficines a Merlin i -416 milions el 2021 pel cost de la reestructuració de plantilla a Espanya, parcialment compensada per l’aportació de la filial nord-americana fins a la seva venda), el resultat hauria sigut de 6.621 milions, un 30,6% més. A Espanya, el banc va guanyar 1.678 milions, un 8,4% més i el més alt en 12 anys. Segons els seus càlculs, el nou ‘impost’ al sector li costarà 225 milions aquest any. En qualsevol cas, Mèxic, amb 4.182 milions, un 63,9% més, continua sent el principal motor del resultat.

Turquia, per la seva banda, va aportar 509 milions, un 31% menys, per la forta caiguda de la lira i la comptabilitat hiperinflacionària (IPC del 64,3% al desembre) que va haver de començar a aplicar a la seva filial Garanti (sense aquesta, hauria guanyat uns 2.000 milions). Amb prou feines es tracta d’un 7,9% del resultat total, un nivell molt inferior al 13,8% de pes de la filial en el patrimoni comptable del grup. El grup, així, va patir al país una pèrdua comptable de la posició monetària neta per un import brut de 2.323 milions d’euros, compensada parcialment amb l’impacte positiu dels ingressos derivats dels bons lligats a la inflació de 1.490 milions. A més, aquesta pèrdua no és deduïble fiscalment, cosa que ha elevat notablement el pagament de l’impost de societats al conjunt del banc (un 56,9%, davant una alça del resultat abans d’impostos del 27,3%).

Més ingressos

La millora del resultat del banc va ser fruit de la pujada dels ingressos bàsics (30,4%, gràcies a l’augment del crèdit i l’alça dels tipus) i les comissions (12,3%). En sentit negatiu, el banc va registrar un impacte de 1.555 milions a causa principalment de l’ajust negatiu per hiperinflació de l’Argentina i Turquia i de la contribució més gran al Fons Únic de Resolució europeu. Les despeses del grup (15,5%) van créixer menys que els ingressos totals (18,2%) malgrat l’entorn inflacionista (19,1% d’IPC mitjà registrat a tots els països on opera el banc). 

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Això va permetre que el marge net pugés un 22,5%, cosa que, afegida a un més baix creixement de les provisions per afrontar pèrdues i devaluacions d’actius (11,4%, en línia amb l’augment del crèdit), va donar lloc a una millora del resultat abans d’impostos del 27,3%. El pagament més gran de l’impost de societats (56,9%) es va veure contrarestat per la més baixa atribució de resultat a accionistes minoritaris (després de l’opa a la filial de Turquia i la més baixa aportació d’aquesta divisió), cosa que va explicar l’alça final del 38%.

La taxa de mora del grup va baixar del 4,1% al 3,4%. La rendibilitat sobre el capital del grup va millorar del 10,4% al 14,1%, en línia amb la que li exigeixen els inversors. El capital va descendir lleugerament, del 12,75% al 12,61%, però segueix per sobre de l’objectiu del banc (11,5%-12%). L’entitat té ara com ara un excés de capital sobre el seu objectiu d’uns 2.700 milions, que és el que estudia repartir als seus accionistes de forma extraordinària fins a finals del 2024, ja que a partir de llavors vol operar dins del seu rang objectiu.