Els Estats estrangers en les energètiques espanyoles

Mazzucato és membre del consell d’administració d’Enel, la companyia energètica italiana que controla el 70,1% de l’elèctrica espanyola Endesa. L’Estat italià, a través del seu Ministeri d’Economia i Finances, té així mateix el 23,6% d’Enel. Indirectament, Itàlia controla el 18,62% de la companyia espanyola que va acabar a mans italianes després d’un llarg procés iniciat amb el fallit intent de l’OPA de Gas Natural sobre Endesa el setembre del 2005.

L’Estat espanyol no té accions de les grans companyies energètiques espanyoles en les quals sí que participen, d’una manera o una altra, diferents estats estrangers. En el cas d’Itàlia, que competeix amb Espanya per convertir-se en el centre de distribució del gas procedent del Nord de l’Àfrica, el futur de l’estratègia d’Enel i d’Endesa depèn de les decisions estratègiques que pugui prendre el nou Govern de la primera ministra Giorgia Meloni. Endesa, resultat de la fusió entre Sevillana de Electriciddad i Fecsa,  va deixar de ser pública el 2007 quan la Sepi, organisme estatal, va acabar per vendre el 2,95% que li quedava després de les privatitzacions iniciades pels governs de Felipe González i de José María Aznar.

Si Itàlia mana a Endesa, el fons sobirà de Qatar és el primer accionista de la primera energètica espanyola, Iberdrola, amb un 8,69% del capital. El tercer accionista de l’empresa presidida per Ignacio Sánchez Galán rere la gestora de fons BlackRock, és el fons sobirà noruec Norges Bank, amb un 3,36%. Iberdrola acaba de firmar amb el fons escandinau una aliança per desenvolupar energia renovable per valor de 1.200 milions d’euros. Norges Bank, amb un CEO que és nomenat pel Consell d’Estat del Rei Harald V a proposta del Govern noruec, té accions de 9.000 empreses per tot el món i la seva presència, com a inversor, està present en les grans energètiques espanyoles.

Si Repsol, fruit de les privatitzacions realitzades també en els anys 90 a Espanya, té avui Norges com a primer accionista representant un Estat; Cepsa, companyia fundada el 1929 per inversors privats espanyols, va acabar amb el pas del temps en l’òrbita de l’antic Banc Central (fusionat amb Banc Hispanoamericà i finalment comprat per Banco Santander) i avui està controlada per Mubadala, el tretzè fons sobirà més gran del món, d’Abu Dhabi. La resta de les accions, 38,5%, són del fons d’inversió nord-americana Carlyle.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Abu Dhabi també té un 3,103% del principal distribuïdor de gas d’Espanya, Enagás. Plenament immers en el projecte de desenvolupament de la distribució d’hidrogen, la companyia presidida per Antoni Llardén acaba de comprar un 4% del gasoducte estratègic que uneix l’Azerbaidjan i Europa. BlackRock amb un 5,002% és el seu primer accionista seguit de l’Estat espanyol a través de la Sepi i d’Amancio Ortega, fundador d’Inditex, amb un 5% tots dos. Fins al 2015 Enagás va tenir com a accionista el fons sobirà d’Oman, amb un 5%.

La presència d’estats estrangers al capital de les grans energètiques espanyoles es completa amb Sonatrach, el braç empresarial d’Algèria, país del qual importem la majoria del gas i el paper del qual s’ha revaloritzat després de la invasió russa d’Ucraïna. Sonatrach manté un 4,1% a Naturgy (ex Gas Natural), i és el quart accionista després de Fundació Caixa i els fons internacionals Rioja, GIP i Global Infrastructure.  Sonatrach té el 51% del gasoducte Medgaz, que uneix Algèria amb Espanya, i Naturgy i BlackRock controlen a parts iguals el 49% restant. Sonatrach també té el 30% de Cepsa Gas, companyia que fins al 2020 participava a Medgaz. El pla de ruta de l’energia encara segueix en marxa.