L’interès dels particulars pel deute públic sorprèn el Tresor i el Banc d’Espanya

El creixent interès dels particulars pel deute públic de cara a la nímia rendibilitat que ofereixen els dipòsits bancaris malgrat la pujada dels tipus d’interès oficials està sorprenent aquesta setmana el Tresor Públic i el Banc d’Espanya. Es tracta de dues de les institucions a través de les quals es poden adquirir títols –a la web o de forma presencial, respectivament– en les noves emissions de l’Estat. L’altra, més cara per unes comissions més altes, és cursar una ordre a través d’un banc, agència o societat de valors. 

El servei de compra de valors de la web del Tresor ha estat aquest dijous inoperatiu durant unes hores, mentre que a les seus del Banc d’Espanya s’han registrat cues els últims dies. En les últimes subhastes de lletres, l’interès ha arribat a acostar-se al 3% a nou mesos i els estalviadors ho volen aprofitar. Davant aquesta rendibilitat, els nous dipòsits bancaris van tenir un interès mitjà del 0,7% al novembre, l’última dada disponible. El 7 de febrer vinent hi ha una nova emissió de títols a 6 i 12 mesos, mentre que el 14 de febrer hi haurà una col·locació de valors a 3 i 9 mesos. 

Fonts del Tresor expliquen que s’ha decidit deixar inoperativa durant unes hores la web de compra de valors per l’alt volum d’operacions registrades els últims dies. Ha sigut necessari, afegeixen, per garantir el correcte enviament de la informació al Banc d’Espanya, que és qui ha de certificar les dades. Amb tot, aclareixen, ningú s’ha vist perjudicat, ja que el termini per cursar ordres de cara a les subhastes d’aquest dijous (bons i obligacions) i la setmana que ve (lletres) es va acabar aquest dimarts.

Cues al carrer

Les cues al Banc d’Espanya, per la seva banda, s’han produït després que divendres passat anunciés que a partir del 7 de febrer, dimarts de la setmana que ve, serà necessari haver demanat cita prèvia (a la seva web o al telèfon 913 385 000) per anar de forma presencial (de dilluns a divendres, de 8.30 a 14h) al servei de comptes directes de l’organisme, tant a la seu central de Madrid com a les sucursals territorials. Els comptes directes són comptes de valors oberts al Banc d’Espanya per mantenir els saldos de deute de l’Estat comprats pels seus titulars en el mercat primari (emissions directes del Tresor).

L’obertura d’un compte directe es produeix com a conseqüència de la compra directa de deute de l’Estat al Banc d’Espanya o a través de la pàgina web de Tresor; el traspàs de saldos de valors des d’una entitat participant en els mercats de deute públic espanyols (com un banc o una caixa d’estalvis) al Banc d’Espanya; o el traspàs d’un compte directe d’un mort als seus hereus. 

Els esmentats comptes permeten exercir els drets econòmics que es deriven del deute adquirit (cobrament d’interessos, amortitzacions o canvis, mitjançant una transferència bancària), així com la reinversió del deute amortitzat, sempre que l’amortització coincideixi amb el dia de noves emissions de deute (el calendari d’emissions de lletres es confecciona de tal manera que totes les emissions enllacen amb una amortització). També permeten traspassar els títols de deute abans del seu venciment a una altra entitat autoritzada. En canvi, no permeten operar en el mercat secundari (compravendes de deute públic entre inversors privats). 

Interès renovat

El deute públic de l’Estat torna a tenir atractiu com a inversió per a les llars espanyoles per primera vegada des del 2015. Llavors, el Banc Central Europeu (BCE) va començar a adquirir títols sobirans dels països de l’euro per evitar la deflació, unes compres que van enfonsar durant anys l’interès pagat pels esmentats valors. Ara, en canvi, l’enduriment accelerat de la política monetària per combatre l’espiral inflacionista està apujant la rendibilitat de les lletres, bons i obligacions del Tresor. I les famílies estan actuant en conseqüència: les dades apunten que el 2022 van augmentar la inversió en deute públic per primer cop en 8 anys.

Segons les últimes xifres del Banc d’Espanya, els particulars van tancar l’octubre amb 2.232 milions d’euros invertits en títols del Tresor (950 milions en lletres a curt termini i 1.282 milions en bons i obligacions de venciment més llarg). La xifra és 1.222 milions i un 120% superior a la d’un any abans i 869 milions i un 63% superior a la d’octubre. Atesa la tendència de tot l’any, és previsible que la diferència s’incrementés el novembre i el desembre i que el 2022 es tanqués, efectivament, amb la primera pujada anual de la cartera de deute públic de les llars des del 2015. De fet, només aquest gener, el Tresor va vendre 400 milions de deute a través de la seva web, més que tot el 2022.

La pujada de tipus del BCE –2,5 punts des del juliol, fins al 2,5%– s’ha traslladat a l’interès del deute públic i explica que sigui més atractiu per a les llars. Així, el tipus mitjà del deute en circulació es va situar al tancament de l’any passat en l’1,727%, des de l’1,636% d’un any abans, que va ser la seva primera pujada des del 2011. Més representatiu per entendre el renascut interès de les llars són els tipus de les noves emissions de deute. Dos exemples: el de les lletres a 6 mesos va passar del -0,69% en les subhastades el desembre del 2021 (l’Estat tornava a l’inversor menys diners que no li havia deixat) al 2,09% el mes passat, mentre que el dels bons a 10 anys es va disparar del 0,39% al 2,9%. 

Dipòsits poc rendibles

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Un altre factor que explica el creixent interès de les famílies és la baixíssima rendibilitat que ofereixen els dipòsits per part dels bancs malgrat la pujada de tipus del BCE. El tipus mitjà de les noves imposicions al novembre va ser del 0,7% i el del saldo continua en un nimi 0,16%. Les entitats estan aprofitant l’àmplia posició de liquiditat que els van proporcionar les injeccions del BCE dels últims anys per no augmentar la remuneració del passiu i obtenir així més rendibilitat dels clients gràcies a l’encariment dels crèdits.

De cara a una inflació mitjana anual del 8,4%, tant el deute públic com els dipòsits van suposar l’any passat una pèrdua de poder adquisitiu per a les llars, però més baixa en el cas dels títols sobirans. El resultat previsible és que l’avantatge a favor dels valors del Tresor es mantingui el 2023. El BCE, així, ha confirmat que preveu continuar apujant els tipus de referència (el mercat espera entre dues i tres pujades aquest principi d’any, fins al 3,5% i el 4%, la primera aquest dijous). I malgrat això, els experts preveuen que l’interès mitjà dels dipòsits no vagi gaire més enllà del 2% en un termini d’entre 1 i 2 anys, o fins i tot que quedi per sota.