Les cinc claus de les dades de l’atur del gener del 2023

El mes de gener sempre és un mal mes per a l’ocupació. No hi ha hagut cap gener des del 1999 en què Espanya no hagi perdut ocupats. ¿Com de dolent ha sigut aquest gener? En termes purament numèrics, el pitjor en els dos últims anys. ¿Ha sigut catastròfic? No, el 2020, per exemple, es van perdre més ocupats. ¿Ha sigut dels menys dolents? Tampoc, el podríem ubicar en un punt intermedi entre les pitjors dades registrades durant la Gran Recessió i els geners menys dolents de la recuperació postpandèmica.

Una nota alarmant és que aquest gener ha anat pitjor que la mitjana del cicle de creixement econòmic previ a la covid. Una nota positiva és que les dades desestacionalitzades revelen que la tendència del mercat laboral és positiva.

Segons aquesta estadística, que a través de la ‘cuina’ del Ministeri d’Inclusió pretén restar els vaivens propis del calendari per oferir una fotografia més nítida de la inèrcia del mercat de treball, l’ocupació continua creixent. Ho fa a un ritme lleugerament més lent que abans que Vladímir Putin decidís envair Ucraïna, però amb més intensitat –malgrat això– que abans de la covid.

El gener és un mes tradicionalment d’alta activitat a les oficines del Sepe. Acaba la campanya nadalenca, molts treballadors fitxats per a aquesta època especial veuen liquidats els seus contractes i es dirigeixen a les finestretes públiques per registrar-se com a aturats i sol·licitar la seva prestació. Sol pujar l’atur i aquest gener no ha sigut una excepció, si bé ha crescut menys del que ho va fer els dos anys abans de la covid.

Concretament, aquest mes ha augmentat en 70.744 persones, fins a un total de 2,9 milions d’aturats a tot Espanya. És la xifra més baixa d’aturats des del 2008 en l’àmbit nacional, si bé en la comparativa internacional Espanya continua sent l’estat de la UE amb més taxa d’atur. Del total d’aturats, el 68,7% cobren una prestació o un subsidi d’atur, la taxa de cobertura més alta des del 2011.

La reforma laboral continua desplegant els seus efectes en les noves contractacions. Les registrades aquest gener, un lleuger 0,9% superiors a les del gener passat, continuen guanyant en estabilitat. El 45% dels nous contractes van ser indefinits, enfront el 15% registrat el primer mes del 2022 o el 10% del mateix mes del 2020. D’aquests, la proporció entre llocs de treball a temps complet (45%), temps parcial (22%) i fix discontinu (33%) es manté més o menys en els mateixos termes que en mesos anteriors.

Que es firmin molts menys contractes temporals que abans de la reforma té una repercussió directa en el percentatge de treballadors que operen amb un d’aquests contractes. Actualment, el 15% dels assalariats són eventuals, un mínim històric, segons ha destacat la Seguretat Social a la seva nota de premsa, ja que abans de la reforma la mitjana era del 30%. Els joves són un dels col·lectius més beneficiats i és que la temporalitat ha retrocedit 30 punts entre els menors de 30 anys, al passar del 53% al 23%.

L’ocupació autònoma no passa hores pròsperes i per primera vegada des del 2013 el col·lectiu ha entrat en contracció. Actualment, hi ha menys treballadors per compte propi a Espanya que fa un any, una cosa que no passava des de la Gran Recessió. El retrocés és mínim, del 0,1%, però fa saltar una primera alarma. Segons les dades del gener, hi ha 3,3 milions d’afiliats al RETA donats d’alta.

Aquesta dada negativa coincideix amb l’entrada en vigor del nou sistema de quotes, que passa a gravar els autònoms en funció dels seus rendiments nets. Caldrà veure durant els mesos si el retrocés obeeix un ajust conjuntural i una reacció més psicològica que econòmica a la novetat legislativa o si aquesta està foragitant una part del col·lectiu, que al no poder aferrar-se a la quota mínima prefereix donar-se de baixa.

La ressaca postnadalenca i la pujada de gener també han passat la tradicional factura al mercat laboral de Catalunya. El gener tanca amb un balanç de 37.000 llocs de treball menys, sobre un total de 3,5 milions d’ocupats, i 5.000 aturats més, sobre un total de 351.644 aturats. El final de la campanya nadalenca i de rebaixes ha provocat que les empreses liquidin milers de contractes i l’impacte –en termes relatius– ha sigut més dur a Tarragona, Lleida i Girona que a Barcelona –menys exposada als vaivens estacionals–.

En la comparativa entre autonomies, la Comunitat de Madrid, l’altra locomotora de l’economia espanyola, ha patit pràcticament igual la pujada de gener. Quant a l’ocupació, Madrid ha retrocedit una mica menys, un 0,8%, enfront l’1% català. Si bé pel que fa a l’atur ha registrat un repunt de més del doble que Catalunya, del 3,7%, enfront l’1,5%.