El Govern central eleva Espanya a l’‘Europa League’ dels salaris mínims

No figura entre els salaris mínims més alts del Vell Continent, ni en termes absoluts ni de poder de compra, però –parafrasejant Zapatero– Pedro Sánchez ha elevat, junt amb Podem, el salari mínim espanyol a l’‘Europa League’ dels sous mínims del club dels 27. Aquest sòl salarial ha passat d’assemblar-se més als d’Europa de l’Est a mirar d’emular el de França i Alemanya. Durant l’últim lustre s’ha erigit i consolidat com el vuitè sou mínim més garantista envers els treballadors entre els estats de la Unió Europa, segons dades d’Eurostat. 

I és que l’SMI ha crescut un 47% des que Pedro Sánchez va tombar Mariano Rajoy via moció de censura. Gairebé 10 vegades més del que ho ha fet el producte interior brut per càpita en l’esmentat període (2017-2023). Aquest sòl salarial ha passat de ser una referència poc freqüent a Espanya per la seva baixa quantia a donar cobertura cada vegada a un nombre més gran de treballadors i equiparar-se a cotes pròximes que tenen els salaris mínims d’economies semblants a l’espanyola. 

«El salari mínim existeix des de fa molts anys, tot i que no comença a tenir un efecte més estès sobre els treballadors fins a la reforma laboral del PP del 2012. Llavors es faciliten els despenjaments, la prevalença dels convenis d’empresa i altres mesures per devaluar salaris. I cada vegada més treballadors passen a regir-se pel salari mínim», apunta el catedràtic d’Economia Aplicada de la UB, Raúl Ramos.  

L’SMI es va estrenar al mercat comú amb la xifra de 424,8 euros bruts (14 pagues), el 2000, just quan un any abans es pagava en pessetes. I en la pròxima nòmina de febrer s’abonarà ja en 1.080 euros. El salt qualitatiu el va fer el 2019, quan el PSOE i Unides Podem (llavors encara fora del Govern) van pactar un increment del 22% –el major de la història, de moment–, fins als 900 euros. Sota el pretext de minimitzar la pobresa laboral. És a dir, que hi hagi persones adultes que, malgrat tenir una feina, aquest no els garanteixi prou aliment per poder arribar a final de mes sense conflictes.

La coalició ha optat per continuar incrementant el salari mínim malgrat que el context no ha sigut el més favorable, una vegada va irrompre la pandèmia i dos anys més tard va arribar la crisi de preus més important en quatre dècades. «Coincideix que aquells sectors que van estar més afectats per les restriccions sanitàries són en els que més incidència té apujar el salari mínim», apunta el secretari tècnic del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla.

«Hem passat d’una primera fase, en què es pensava que apujar el salari mínim era nefast per a l’ocupació. Després va venir una segona fase, en la qual els Governs van veure en el salari mínim una eina de redistribució de la riquesa que no generava efectes negatius de manera significativa sobre el mercat laboral. I ara entrem en una tercera fase, en què en pràcticament tots els llocs s’ha assolit aquest llindar del 60% del salari mitjà i els Governs han de fer un seguiment més continu per veure com continuen apujant-lo sense caure en aquest impacte negatiu sobre l’ocupació», resumeix el director de Conjuntura de Funcas, Raymond Torres.

¿Com evolucionarà el salari mínim en un futur?

El creixement en l’últim lustre del salari mínim ha sigut vertiginós i, segons els càlculs del Govern, ha complert amb l’objectiu d’arribar el 60% del salari mitjà a Espanya. Tal com recomana la carta social europea, si bé aquí hi ha divergència d’interpretacions, ja que alguns matisen que en realitat es refereix al salari mitjà, més ‘popular’ i menys esbiaixat que la referència mitjana.

Una vegada arribat a aquest objectiu del 60%, hi ha veus dins fins i tot del mateix procés negociador del salari mínim que advoquen per instaurar mecanismes ‘a la francesa’ que automatitzin anualment l’esmentada revisió. És a dir, «de quina manera es pot cada any situar el salari mínim segons aquest 60%» segons va assenyalar el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, després de pactar amb l’Executiu l’última pujada. 

«Jo no aniria gaire més enllà de l’actual 60%, a risc que l’impacte sobre l’ocupació que de moment no ha tingut pugui arribar a tenir-lo», apunta Hermosilla, del Col·legi d’Economistes. En aquest sentit, diversos dels economistes consultats recomanen investigar com possibles deduccions en quotes socials per a col·lectius especialment afectats, com els autònoms amb assalariats, els joves o determinats sectors, com l’agrari, poden compatibilitzar noves pujades més ambicioses amb el manteniment de l’ocupació.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En l’actual fase més quirúrgica de pujades, hi ha economistes, com l’investigador de Fedea i professor associat de l’UAM, Marcel Jansen, que retreuen al Govern que fins ara no hagin guiat les pujades de l’SMI per anàlisis empíriques i estudis específicament encarregats per al tema, sinó a través de criteris merament polítics. 

«Un salari mínim de 1.080 euros segueix sent baix per a Barcelona, però pot ser que sigui massa alt per a Jaén. Hi ha col·lectius, com els joves, especialment afectats que poden tenir problemes per trobar feina si puja molt. ¿Com podem optimitzar l’SMI per beneficiar el màxim de persones i minimitzar els seus efectes adversos? Això és el que hauríem d’estar estudiant, tot i que redueixi la discrecionalitat dels governs. Perquè en el futur, quan hi hagi un altre Govern d’un altre signe, em preocupa que puguem tornar a la política oposada i pensar que l’SMI és un llast per a l’ocupació i no actualitzar-lo», alerta Jansen.