Totes les grans empreses hauran de tenir una bústia de denúncies anònimes al juny

L’objectiu de la nova llei és protegir els informants i establir les normes mínimes dels canals de comunicació. La llei suposa la transposició d’una directiva comunitària del 2019 i hauria d’haver entrat en vigor abans del 17 de desembre del 2021. «Ha d’aconseguir-se que ningú estigui acovardit davant futurs perjudicis», s’afirma en l’exposició de motius de la llei que, a més, afirma que «no hi ha millor manera de protegir al que informa que garantint el seu anonimat» i fixa sancions de fins a un milió d’euros per protegir-lo. Per a Carmen Muñoz, directora sènior d’Assumptes Públics de LLYC, aquesta norma té a veure amb un canvi de mentalitat, a favor d’una transparència més gran en les organitzacions. Tanmateix, «fins que no vegem com s’aplica en empreses i sector públic no podrem saber fins a quin punt la llei haurà aconseguit protegir el denunciant sense caure en un model burocràtic i ineficient. Evitar que el model fomenti la caça de bruixes, les denúncies falses o el seu ús irresponsable és el repte que queda per davant», explica Muñoz.

A aquelles que tenen vincles laborals o professionals amb entitats tant del sector públic com del privat. Això inclou empleats, autònoms, accionistes, directius, consellers, contractistes, subcontractistes o proveïdors. Però també informants que ja hagin finalitzat la seva relació professional, voluntaris, becaris, treballadors en pràctiques o en període de formació o persones que hagin participat en processos de selecció. També s’estén l’empara a qui hagi prestat assistència a l’informant, a les persones del seu entorn i als negocis de la seva propietat. A més, la llei fa menció especial a les persones que posen la seva informació a disposició del públic, per exemple, a través dels mitjans de comunicació o de xarxes socials. El tipus de denúncies que protegeix ha estat darrere del descobriment de grans escàndols com els anomenats ‘Papers de Panamà’, el cas ‘LuxLeaks’, o les ‘targetes black’ a Espanya. No obstant, la plataforma XNET denuncia que la llei s’ha quedat curta al no eliminar la responsabilitat penal, fet que deixaria sense protecció els denunciants de casos com targetes black, Snowden o Falciani, entre d’altres.

Qualsevol que pugui suposar un incompliment de la legalitat. En una empresa, per exemple, podrien ser denunciables determinades pràctiques laborals, mediambientals, de consum, etcètera. En el sector públic, qualsevol tipus de corrupció, nepotisme, clientelisme, tràfic d’influències, malbaratament de fons públics, finançament irregular, etcètera. La protecció també s’estén a les denúncies de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

El text parla de diverses «conductes intolerables» cap als informants, com l’acomiadament, intimidacions, tracte desfavorable, danys reputacionals, inclusió en llistes negres, anul·lació d’una llicència o permís, etcètera. Les persones que vegin lesionats els seus drets a causa d’una revelació podran sol·licitar la protecció de l’autoritat competent. Es declararan nul·les les conductes que puguin qualificar-se com a represàlies (per exemple, un acomiadament, o una no-renovació d’un contracte) adoptades en els dos anys següents al fet denunciat.

La llei obliga a establir canals interns dins de les empreses de més de 50 treballadors i organitzacions, que hauran d’estar regits per la confidencialitat. A més hi haurà un canal extern, a través de la nova Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (adscrita al Ministeri de Justícia) o d’autoritats similars que es posin en marxa a les comunitats autònomes. En tot cas, s’ha de garantir el dret a la protecció de dades i en particular, la identitat tant dels informants com de les persones investigades. Es limita la possibilitat de comunicació de l’esmentada identitat només a l’autoritat judicial, en determinats supòsits.

Com a mesura de protecció davant possibles denúncies falses o manipulades, durant la tramitació de l’expedient les persones investigades en la comunicació tindran dret a la presumpció d’innocència, al dret de defensa i d’accés a l’expedient en els termes regulats en aquesta llei, així com de la mateixa protecció establerta en aquesta per als informants, preservant-se la seva identitat i garantint-se la confidencialitat dels fets i dades del procediment.

En el sector privat, hi estan obligades les empreses que tinguin més de 50 treballadors. En particular, les que comptin amb una plantilla d’entre 50 i 250 treballadors podran compartir mitjans i recursos per a la gestió de les informacions rebudes, tot i que cada una haurà de tenir el seu propi canal de recepció d’informació. La llei també obre la possibilitat que les empreses externalitzin la gestió de la bústia, a favor d’empreses especialitzades. Per als grups de societats, la llei estableix que la societat dominant aprovarà una política general relativa al sistema intern de denúncies anònimes, sense perjudici que cada una de les integrants pugui tenir la seva pròpia bústia.

Amb independència del nombre d’empleats, l’avantprojecte obliga a comptar amb un sistema intern d’informacions a tots els partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials, així com a les fundacions que d’aquests depenguin sempre que rebin fons públics.  

En el sector públic, queden obligades per la llei totes les administracions, ja siguin territorials o institucionals, les autoritats independents, organisme, societats i fundacions, així com les universitats o les corporacions de dret públic. Els municipis de menys de 10.000 habitants podran compartir mitjans per a la recepció d’informacions amb altres administracions, però hauran de tenir, en tot cas, un responsable del seu canal intern. De fet ja existeixen algunes mesures d’aquest tipus a les comunitats autònomes de Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Navarra, Principat d’Astúries o Andalusia, així com en alguns ajuntaments, com el de Barcelona.

Per combatre la desconfiança dels potencials informants sobre el canal intern de denúncia, la llei crea un canal extern complementari, independent, a partir d’una figura de nova creació: l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant. L’Autoritat podrà rebre comunicacions de forma anònima o baix compromís de confidencialitat; de forma escrita o oral; i aquestes últimes, de forma presencial o mitjançant gravació.

Després de rebre la comunicació, començarà la fase instructora (per un període màxim de tres mesos), que culminarà mitjançant l’emissió d’un informe que suposarà, o bé l’arxiu de l’expedient per la possible existència de frau o corrupció, o l’inici del procediment sancionador. L’Autoritat podrà col·laborar amb el Ministeri Fiscal quan apreciï que el fet objecte de la comunicació és constitutiu de delicte. A més l’Autoritat Independent actuarà en la protecció d’informants. La persona titular de la presidència de l’Autoritat tindrà rang de sotssecretari i serà designada per un període de cinc anys no renovable, entre persones de reconegut prestigi. Haurà de comparèixer anualment al Parlament.

En la memòria de l’avantprojecte de llei s’estimava en 5,74 milions d’euros el cost de posar en marxa aquest organisme, per al qual es preveu una plantilla de 28 persones. El primer any s’espera disposar d’1,86 milions dels fons europeus per a la posada en marxa d’una estructura digital que garanteixi la confidencialitat de les comunicacions. S’espera que, a mitjà termini, l’organisme es pugui autofinançar a partir dels ingressos per les sancions imposades.

La llei descriu les conductes qualificables com ainfraccions lleus, greus o molt greus, relacionades amb l’adopció de represàlies o amb vulneracions de les garanties de confidencialitat. Les infraccions molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos anys i les lleus als sis mesos. Per a les persones físiques s’estableixen sancions d’entre 1.001 i 300.000 euros. Per a les persones jurídiques, la forquilla va de 100.000 a un milió d’euros. A més, es poden adoptar mesures addicionals, com la publicació en el BOE de les sancions més greus o la prohibició de contractar amb el sector públic per un termini de fins a tres anys.

En un inici, l’avantprojecte redactat el març del 2022 pel Govern incloïa una referència separada a La Casa de Sa Majestat el Rei per establir que també havia d’oferir i gestionar un sistema intern de comunicacions anònimes que havia de ser accessible des de la seva pàgina web. Després de rebre el dictamen del Consell d’Estat, el Govern va optar per retirar del projecte aprovat al setembre aquesta referència directa a «la Casa de la Seva Majestat el Rei» a canvi d’incloure una referència genèrica «als òrgans constitucionals i òrgans de rellevància constitucional» que, segons el mateix òrgan consultiu, arriba a la institució monàrquica. En aquests termes sortirà la llei del Senat.

La llei estableix que tant el sector públic com el privat obligat per la normativa hauran d’implementar els sistemes d’informació en el termini màxim de tres mesos a partir de la seva entrada en vigor vint dies després de la seva publicació en el BOE. Si la llei entra en vigor a finals de febrer o principis de març, l’obligació de les noves bústies anònimes serà efectiva a principis de juny. Com a excepció, per a les empreses d’entre 50 i 250 treballadors i per a municipis de menys de 10.000 habitants el termini «s’estendrà fins a l’1 de gener del 2023».

Sí, ja existeixen algunes modalitats de canals interns de denúncies confidencials en empreses i en alguns organismes que hauran d’adaptar-se a la nova llei quan entri en vigor. Des de la plataforma XNET, per exemple es va promoure a l’Ajuntament de Barcelon al que es presenta com el «primer prototip de bústia anònima i segura» en una institució, que després ha sigut replicat a la Generalitat de Catalunya, Antifrau País Valencià, alguns ajuntaments catalans o la Universitat Pompeu Fabra, entre d’altres.