Treballadora cessada

Primera sentència del TSJC que eleva la indemnització per acomiadament: «És insignificant»

L’alt tribunal català obliga l’empresa a pagar més de 33 dies per any treballat, al considerar que la quantia «no compensa la pèrdua de l’ocupació»

colapso-sepe

colapso-sepe / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat la seva primera sentència en la qual eleva la quantia mínima de la indemnització per acomiadament, al considerar que no és prou dissuasòria per evitar que l’empresa recorri amb lleugeresa al cessament. I tampoc compensa prou a la treballadora el fet de perdre la feina. «És clarament insignificant», tal com recull la decisió difosa aquest dimecres, en la qual per primera vegada els magistrats invoquen la Carta Social Europea per obligar l’empresa a donar més diners a una treballadora cessada. La treballadora ha vist quadruplicada la compensació, fins a un pagament de 4.435 euros.

Els fets es remunten al març del 2020. Dues setmanes després que es declarés el primer estat d’alarma per la covid, l’empresa BSR Colocation Service S.L., dedicada a buscar allotjaments a viatgers, cessa la treballadora afectada. Feia tot just quatre mesos que estava a l’empresa i la direcció al·lega que l’impacte que previsiblement la pandèmia tindrà sobre els comptes els obliga a prescindir dels seus serveis.

L’acomiadament s’efectua el matí mateix que el Govern aprova la limitació dels acomiadaments derivats de la incidència covid. Cosa que popularment el Govern va batejar com a ’prohibit acomiadar’, si bé únicament encaria les quanties del cessament, tal com va dictaminar posteriorment el Tribunal Suprem.

La companyia remet una carta a l’afectada, que estava teletreballant, en la qual li comunica que està acomiadada i que té dret a una indemnització de 941,78 euros. Atesa l’escassa permanència a l’empresa i el sou anual de 25.000 euros bruts, no arriba ni a un mes de salari. A la resta de la plantilla li aplica un erto.

A l’atur, sense prestació i amb un fill a càrrec

L’afectada, amb un fill menor a càrrec, no reunia prou experiència laboral prèvia per haver cotitzat el mínim per poder cobrar una prestació d’atur, cosa que la va deixar sense ingressos durant vuit mesos, fins que a finals de novembre va tornar a trobar feina, segons acredita la resolució judicial.

I, mentrestant, l’empresa es va mantenir en el camí dels beneficis malgrat l’impacte pandèmic. Els clients no li van cancel·lar contractes, sinó que es van limitar a ajornar-los. El 2020, en plena pandèmia, va registrar uns guanys de 200.000 euros.

«En aquest cas en concret, la indemnització legal taxada, que no arriba als 1.000 euros, és clarament insignificant, no compensa el perjudici produït per la pèrdua del lloc de treball, ni té efecte dissuasori per a l’empresa», acaben sentenciant els magistrats. I és que consideren que l’import que aplica l’empresa, el mínim legal per a un acomiadament improcedent, no compleix ni la legislació internacional ni les recomanacions dels organismes europeus.

Notícies relacionades

Concretament, els magistrats invoquen el conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’article 24 de la Carta Social Europea per augmentar la indemnització. Una cosa que jutjats de primera instància, com el Jutjat Social número 26 de Barcelona, ja havien aplicat al·legant els mateixos motius d’indefensió i falta de càrrega dissuasòria per a les empreses. En aquest altre cas, i ja que el sou de l’afectat era clarament superior al del cas del TSJC, el magistrat va donar una indemnització de 60.000 euros.

El TSJC aplica per primera vegada aquest criteri i eleva la indemnització mínima, si bé insisteix que el criteri esmentat no és absolutament generalitzable a tots els casos i que per evitar discrecionalitats des de les magistratures, és procedent avaluar cas a cas. Els magistrats, per calcular l’import del cessament, agafen de referència com si l’afectada hagués estat en erto des del moment del cessament fins al final del primer estat d’alarma. Cosa que li hauria valgut una prestació d’atur. En conseqüència, obliguen l’empresa a pagar-li un import addicional de 3.493 euros.