Brussel·les revisa a l’alça el creixement d’Espanya i preveu un 1,4% el 2023

Malgrat els mals auguris que alertaven d’una caiguda de l’economia en l’arrencada de l’any i tot i que la guerra de Rússia a Ucraïna no té, de moment, aparences d’acabar, el diagnòstic econòmic de la Comissió Europea es presenta molt més encoratjador que fa tres mesos. Les noves previsions intermèdies d’hivern eleven les perspectives de creixement per a aquest any al 0,8% a la UE i al 0,9% a la zona euro i totes dues zones evitaran per poc la recessió tècnica prevista per a finals d’any. Una millora que també notarà Espanya. Brussel·les torna a esmenar les seves pròpies previsions i considera que l’econòmica espanyola creixerà un 1,4% el 2023 després de créixer un 5,5% el 2022, alhora que la inflació es moderarà al 4,4% aquest any i al 2,3% el 2024.

La nova anàlisi de la Comissió Europea conclou que Espanya va resistir l’any passat «relativament bé» els xocs negatius desencadenats per la guerra de Rússia contra Ucraïna. Un resistència que es va veure recolzada sobretot pel fort repunt del turisme durant la temporada estival i el dinamisme del consum privat, avalats també per la positiva evolució del mercat laboral. Tot això ha fet que els experts comunitaris elevessin el creixement el 2022 un punt per sobre del previst a finals de novembre, fins al 5,5%. 

«Aquest resultat més sòlid es deu a un primer semestre de l’any més fort del previst, en particular al segon trimestre del 2022, així com a una desacceleració menys pronunciada a l’últim trimestre», explica la Comissió al document sobre previsions interines d’hivern que inclouen només dades de creixement i inflació. A més, malgrat la pèrdua de poder adquisitiu real, la desacceleració de la inflació a partir de la tardor passada va contribuir a reforçar la confiança de consumidors i empreses, cosa que va impulsar el consum sostingut i la inversió cap a finals d’any. 

Per sota del 2019

Malgrat aquesta millora, el producte interior brut espanyol, al tancament de l’any passat, continuava per sota del seu nivell anterior a la pandèmia tot i que Brussel·les espera que l’activitat repunti gradualment al primer semestre del 2023 i cobri més impuls a la segona meitat de l’any. Si aquest diagnòstic es confirma, Espanya creixerà el 2023 un 1,4%, quatre dècimes per sobre del previst a la tardor. Igual que l’any passat, els tècnics esperen que l’enfortiment del consum privat i la normalització creixent del turisme sostinguin l’economia al llarg de l’any.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Brussel·les també confia que l’aplicació dels plans de recuperació permetran impulsar les inversions, particularment al sector de la construcció i els béns d’equipament. Tot aquest efecte d’arrossegament farà que el PIB creixi un 2% el 2024. Entre els factors negatius que podrien afectar la previsió, l’Executiu comunitari esmenta un enduriment prolongat de les condicions de finançament sobre les llars i les empreses i un debilitament de la dinàmica del mercat laboral.

Quant a l’evolució dels preus, després de tancar l’any amb una inflació del 8,3%, la Comissió Europea espera que la situació es moderi i que Espanya tanqui amb un 4,4% el 2023 i un 2,3% el 2024. «Els preus de l’energia van disminuir notablement a partir del tercer trimestre de l’any passat, però la repercussió dels elevats preus de l’energia a altres partides de la cistella de la inflació s’ha accelerat considerablement. Això elevarà la inflació subjacent a nivells elevats el 2023, sobretot al primer semestre de l’any, enmig de la persistent pressió exercida especialment pels preus dels aliments i els serveis, i el 2024», explica la Comissió.