Endarreriment pendent
Els treballadors que cobrin el salari mínim rebran una pagueta extra en la nòmina del febrer
Redactor
Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball
Ubicada/t a Barcelona
ver +
El Govern espanyol té previst aprovar en el Consell de Ministres d'aquest dimarts la revalorització del salari mínim interprofessional (SMI), per apujar-lo respecte dels actuals 1.000 euros a 1.080 euros bruts (en 14 pagues). Aquest augment afectarà uns 2,5 milions de treballadors a tot Espanya, uns 250.000 a Catalunya, i obligarà milers d'empreses a reconfigurar les seves nòmines per donar compliment a la mesura.
I és que la pujada tindrà efecte retroactiu a 1 de gener del 2023 i els departaments de recursos humans hauran d'abonar una pagueta complementària als treballadors afectats, d’acord amb l’endarreriment pendent del mes passat. ¿Com s'haurà d'abonar l'esmentada pagueta? ¿Quant temps tenen les empreses per abonar-la? ¿Què passa si el treballador cobra plusos i com els afecta el nou SMI? En aquest article repassem totes les claus de la mesura.
El Govern ha demorat la revalorització del salari mínim a causa de diferències internes. I una mesura que tradicionalment queda ratificada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) en els últims dies de l'exercici anterior a la seva entrada en vigor, aquest 2023 s'ha publicat al febrer. El reial decret redactat des de l'Executiu contempla l'aplicació de la nova quantia, de 1.080 euros, amb efecte retroactiu des de l'1 de gener. Això significa que els treballadors haurien d'haver estat cobrant aquest mínim de 1.080 euros ja en la nòmina del mes passat. I com que el mes passat les companyies no sabien encara quin seria el salari mínim d'aquest any, tenen ara l'obligació de pagar un mes de retard.
Hi ha dues fórmules possibles. D'una banda, l'empresa pot pagar una nòmina ordinària al treballador amb la nova quantia i després pagar-ne una segona, a part, que inclogui un pagament únic de fins a 80 euros. La quantia concreta serà la que separi l'actual salari de la xifra de 1.080 euros. I una altra opció que en anys anteriors han adoptat les corporacions és la d'incloure un plus únic en la nòmina de febrer que desglossi específicament el pagament d’endarreriments. Aquesta pagueta serà única i no repetible, ja que només s'ha deixat de pagar un mes.
El 2020 la pujada del salari mínim també es va aprovar amb efecte retroactiu i també la va recollir el BOE el mes de febrer, ja que llavors sí que hi va haver acord entre el Govern, la patronal i els sindicats i les negociacions es van allargar. En el reial decret que va donar forma a aquest consens no es va recollir de manera explícita quan les empreses havien d'abonar l'import retroactiu del gener. La interpretació que en aquell temps van donar els sindicats és que el pagament pendent s'havia de materialitzar en la nòmina del febrer, ja que les gestories o departaments de recursos humans tenien prou marge per incorporar-lo.
Aquest any, en tant que l'aprovació tindrà validesa legal a data 14 de febrer, les empreses continuen tenint marge per incloure aquest pagament en la nòmina de febrer. És pràctica habitual tancar nòmines a partir del dia 15, tot i que especialment solen passar sobre el dia 20 per assegurar-se que l'últim dia feiner de cada mes arriben al treballador. En cas que una empresa no materialitzi ni la pujada salarial, ni el pagament del retard de gener, el treballador pot anar als jutjats per cursar una reclamació de quantitats, com a pas previ a una potencial demanda, si el seu ocupador s'hi negués.
Sí, el Tribunal Suprem ha anat assentant doctrina durant els últims anys sobre aquest tema, coincidint que l'SMI ha crescut substancialment. El salari mínim marca l'ingrés mínim que un treballador ha de percebre. És a dir, a partir d'aquest any un empleat a jornada completa (40 hores setmanals) no pot percebre menys de 1.080 euros bruts al mes (en 14 pagues). O 1.260 euros bruts en 12 pagues. És il·legal que percebi menys, tot i que el seu conveni col·lectiu d'aplicació així ho estipuli (en cas d'estar desfasat).
No obstant, el salari mínim no és el mateix que el salari base, i un treballador pot arribar a cobrar aquest barem mínim de 1.080 euros de moltes maneres. Una és que el salari base sigui de 1.080 euros. Una altra és que el sou base sigui inferior i el seu ocupador complementi la diferència fins aquests 1.080 euros amb plusos. Alguns poden ser plusos que ja tenia, per exemple, l'antiguitat o un plus per especialitat. I és que el Suprem considera absorbibles els plusos per arribar a l'SMI.
Per visualitzar-lo amb un exemple. Un treballador cobra 1.050 euros bruts al mes (en 14 pagues). D'aquests, 1.000 euros són de salari base i 50 euros són de complement per especialitat. Ara el salari mínim puja a 1.080 euros i el Suprem interpreta que l'empresa només té l'obligació de pujar el salari base a 1.030 euros, més després els 50 euros de plus que ja estava percebent, i arriba així a un total de 1.080 euros. Si la companyia vol premiar el treballador i apujar-li el sou base a 1.080 euros, per així plasmar íntegrament la pujada de l'SMI a la seva nòmina, pot fer-ho, però no hi està obligada i l'empleat no l’hi pot reclamar.
En aquest cas, l'empresa està obligada a pagar-li monetàriament de manera íntegra l'SMI. És a dir, pot després incloure entre les seves condicions un abonament de transport o tiquets restaurants, però no pot pagar-li menys del salari mínim i dir que acaba complementant la diferència amb altres elements. La nòmina que li arribi en líquid haurà de ser la quantia que estipula l'SMI i després l'empresa hi haurà de sumar els abonaments en espècies que ja tinguessin pactats. Però els segons no poden substituir parcialment el segon.
