La pista sobre el mar de l’aeroport del Prat «és una proposta seriosa per al debat»

Tres enginyers, dos economistes i un ecòleg han detallat aquest dimarts la proposta per construir una pista sobre el mar per ampliar l’aeroport del Prat. Han triat la seu del Col·legi d’Economistes de Barcelona i, segons ha explicat l’economista Guillem López-Casasnovas, la seva voluntat és obrir el debat. «No venim a vendre ni a col·locar res: som nosaltres. Algú podria pensar que és una ocurrència però no és una improvisació», ha advertit.

L’enginyer Joaquim Coello ha sigut l’encarregat d’explicar els frens perquè l’aeròdrom barceloní creixi. Ha assegurat que la infraestructura necessitaria dues pistes de 3.500 metres de longitud perquè els vols intercontinentals operin «amb normalitat» perquè la que és al costat del mar té «limitacions» per l’impacte acústic sobre Gavà Mar. Si es decidís ampliar la pista curta, la del mar, impactarien negativament a les zones protegides del delta del Llobregat, ha advertit.

Sis mesos d’obres

Amb Casasnovas i Coello, al centre de l’estreta taula, hi havia l’exconseller Andreu Mas-Colell, que s’ha encarregat de les valoracions més polítiques: «No és una proposta exòtica o desenraonada» o «Som una col·lecció d’individualitats aficionats a pensar en Barcelona i ara és la Generalitat la que l’hi ha de presentar a Aena», ha convidat.

Coello, que forma part de la comissió de Foment del Treballi que treballa en aquesta proposta de pista sobre el mar des de fa uns sis mesos, l’ha diferenciat d’altres que hi ha al món. «No volem que es construeixi una plataforma sobre una illa artificial, com n’hi ha algun cas al Japó, sinó amb una tecnologia de pilons per la qual les onades del mar traspassarien. Els temporals no hi causarien efecte perquè ni el ‘Gloria’ va tenir onades tan altes». Es trigaria quatre anys a construir-la, costaria 2.200 milions d’euros, tindria 3.500 metres de longitud i estaria situada a un quilòmetre i mig de la costa.

Des de terra, com que la pista és 10 metres sobre el nivell del mar, «no té impacte visual», ha assegurat Coello mentre ensenyava una fotografia («Jutgin vostès mateixos», ha mostrat). L’enginyer Fernando Hermosilla –«la persona que més ha intervingut en el projecte», segons Coello– ha comparat la seva idea amb la de fer una pista en una illa, cosa que sí que tindria «un impacte mediambiental molt elevat perquè estaríem generant una barrera».

Un estudi de 1991

Notícies relacionades

Pressupostos de Catalunya: les grans infraestructures pactades amb eufemismes

Santander ofereix suport no financer a més de 52.500 empreses i emprenedors el 2024 per fomentar el seu desenvolupament

«No destrossarem les marees de la zona, amb el nostre bosc de pilons es disminuirà el moviment de sediments», ha descrit. Al seu costat també hi havia l’ecòleg Joandomènec Ros, que ha recordat que va estudiar la zona el 1991 i que estava contaminada: «Ara s’haurà de repetir l’estudi», ha encaixat.

Els impulsors han presentat la idea al president de la Generalitat, Pere Aragonès (que va avançar que no la veu viable, però que s’analitzarà la fórmula en la comissió pactada entre el Govern i el PSC), al conseller de Territori, Juli Fernàndez. L’hi han explicat a la consellera d’Economia, Natàlia Mas, i en els pròxims dies es reuniran amb Junts o el PSC perquè la coneguin, tot i que tots dos ja han expressat els seus dubtes sobre la viabilitat.