Catalunya exporta ja més aliments que Portugal, el Japó o Suècia

El sector agroalimentari català ha consolidat la seva posició estratègica en l’economia catalana i ha continuat creixent malgrat totes les dificultats sofertes els últims anys, principalment per l’alça de les matèries primeres i les dificultats al comerç internacional. L’agroalimentari és el tercer àmbit d’activitat en exportacions de Catalunya i ja ven més als mercats internacionals que el sector agroalimentari de Portugal, el Japó o Suècia, per exemple. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat aquest dilluns les dades d’exportacions agroalimentàries catalanes de l’any 2022 a partir de les dades de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i ho ha fet amb satisfacció, però també amb ànim reivindicatiu. La consellera Teresa Jordà ha reclamat competències del Govern en àmbits regulatoris i que aquesta teòrica transferència de competències sigui completa per poder desenvolupar un sistema de gestió menys burocràtic i adaptat a les necessitats dels professionals. Ha reconegut que la política agrària comuna (PAC) introdueix elements de regionalització de les ajudes que tendeixen a perjudicar Catalunya respecte a altres territoris. Quant a mesures del Govern espanyol, Jordà ha al·ludit en concret a la regulació de residus, que és difícil d’aplicar al sector agrícola i ramader.

Sobre la balança comercial del sector agroalimentari català, Jordà ha destacat l’evolució en valor assolida: «El sector ha de comptar més euros que quilos i aquest és el gran objectiu que cal mantenir». La de Jordà és una conselleria d’equilibris, a la qual es pretén defensar els interessos del sector primari donant veu als petits empresaris, però sense minvar potència als grans grups. I, tot això, sense llastar els preus al supermercat. Sobre el control de preus, el secretari general d’Alimentació, Carmel Mòdol, ha defensat la rebaixa de l’IVA per a la carn i el peix com «el camí més lògic» per afrontar l’actual situació d’inflació. 

Ramon Sentmartí, director gerent de l’oficina de promoció Prodeca, ha destacat el paper de la promoció exterior dels productes catalans l’últim any per a la recerca de nous mercats i la tutela protagonitzada per aquest organisme, que ha permès que el nombre d’empreses que exporten regularment hagi augmentat fins a les 2.905 (130 empreses més en un any, aquelles que acumulen, almenys, quatre anys consecutius de vendes a l’exterior). El mercat majorista Mercabarna i el turisme hi han contribuït com a motors de la internacionalització del sector primari català.

Les xifres del 2022 són de rècord. Catalunya ha superat per primera vegada els 14.000 milions d’euros en les seves exportacions (14.848,94 milions) i ha augmentat un 15,30% en valor en comparació amb les dades del 2021. El decreixement en volum (-4,23%) respon a l’impacte de la baixa producció del sector de la fruita i horta (a causa de factors climatològics) i dels cereals i la molineria (directament afectats pel conflicte d’Ucraïna i utilitzats aquest 2022 per a l’autoconsum). De fet, si es deixen de banda aquests dos sectors, les exportacions del sector agroalimentari es mantenen en volum (+0,17%). Tot i així, es tracta d’una xifra inferior a la mitjana de l’Estat (-6,01%) i en la línia de la UE.

«Els aliments catalans són sol·licitats fora de les nostres fronteres i cada vegada més empreses catalanes estan en condicions d’oferir productes d’altíssima qualitat que competeixen d’igual a igual amb una oferta global altament exigent», ha afirmat a la presentació de les dades la consellera Jordà. Les dades apunten que Catalunya exporta més productes agroalimentaris que Portugal, Grècia, el Perú, Colòmbia, Suècia o el Japó, per exemple.

El sector agroalimentari català factura 43.088 milions d’euros, cosa que suposa el 19,2% del PIB català. Un de cada set euros exportats per Catalunya provenen de les exportacions agroalimentàries (15,64%). Actualment, les vendes agroalimentàries a l’exterior de Catalunya equivalen al 6,47% de PIB català. Catalunya exporta aliments per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat (+13,20%) i del conjunt de la UE (+11,82%). Les vendes de productes agroalimentaris catalans a l’exterior durant el 2022 representen gairebé una quarta part del total de les exportacions agroalimentàries de l’Estat, 22,18%. 

Subsectors

Tots els subsectors creixen en valor a excepció del sector de la fruita i horta (-4,35%), a causa del descens de la producció per les gelades de l’any passat. Els sectors més exportadors continuen sent el carni i el ‘fine food’ (multiproducte i elaborats), que representen, respectivament, el 35,25% i el 28,70%. El carni incrementa el seu valor en 13,88% i es fa menys dependent del mercat xinès al diversificar-se en altres mercats. La Xina continua sent el principal destí del porcí català tot i que aquest mercat ha reduït un 53% les seves importacions mundials i un 35% les catalanes. El porcí (61,78% del sector carni) manté pràcticament el volum exportat (-0,39%) i incrementa el volum exportat en valor (+11,54%). Els embotits i elaborats presenten un molt bon increment, tant en volum (+14,15%) com en valor (+22,98%).

El ‘fine food’ continua sent el segon sector exportador amb un volum de negoci de 4.275,64 milions d’euros, un 18,42% més que el 2021, i ha incrementat el seu volum en un 3,65%. Els olis vegetals ocupen la tercera posició i han desbancat la fruita i horta, que passen a ser el quart sector exportador. En aquest segment destaca l’oli d’oliva, que representa el 35,61% del valor de negoci d’aquest sector i que s’incrementa un 38,66% en valor i un 12,42% en volum, influït positivament per les vendes als Estats Units, on Catalunya ha aconseguit recuperar les posicions del lideratge al mercat de l’oli després de superar els efectes dels aranzels.

Els cereals i la molineria decreixen en volum exportat (-10,63%) per l’efecte de la manca de cereals arran del conflicte d’Ucraïna (el poc cereal que normalment s’exporta s’ha utilitzat, en general, per a l’autoconsum). Així mateix, incrementen el valor en un 20,98% per l’augment de les vendes de llavors, que representen més del 77% del gruix de les exportacions del sector del cereal i la molineria, tant en valor (77,06%) com en volum (77,10%)

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El sector del vi i cava en el seu conjunt creix un 1,97% en valor malgrat decréixer un 2,77% en volum (el decrement en volum mitjà de la UE va ser del 8,67%. França ha reduït el seu volum d’exportació en un 9,97%, i Itàlia, un 7,41% El cava, per la seva banda, es consolida com a motor del sector amb el 50,34% del valor i el 55,09% del volum exportat i creix un 5,11% en valor i un 6,75% en volum. El vi, en canvi, decreix un 3,23% en valor i un 17,38% en volum per la davallada dels dos principals mercats de destí, el Regne Unit i els EUA, que representen més del 28%. 

El sector del peix i marisc consolida la tendència a l’alça i creix per segon any consecutiu (13,52% en valor i 15,39% en volum). Catalunya exporta aliments i begudes a gairebé 200 països. El nombre de països on s’exporta es manté estable (198). França continua sent el primer país receptor i Itàlia passa a ser el segon destí al superar la Xina, que se situa en tercera posició, seguida d’Alemanya, Portugal i el Regne Unit. La UE continua sent receptora de pràcticament la meitat de les exportacions agroalimentàries catalanes (55,85%), amb un creixement del 20,06%. La resta d’exportacions (44,15%) van destinades a mercats tercers. Hi ha increments significatius a les regions d’Amèrica Llatina (39,03%), Amèrica del Nord (28,47%), Pròxim Orient (23,66%) i Oceania (60,01%), així decreixements lleus a l’Àfrica (-1,34%) i Àsia (-0,37%).