El Govern rescata Raül Blanco per presidir Renfe després de la dimissió de Táboas per la crisi dels trens

El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts el nomenament del fins al desembre secretari general d’Indústria i Pime, Raül Blanco, com a president de Renfe, després de la dimissió forçada d’Isaías Táboas pels errors en l’ample dels trens de Rodalies que no cabien per alguns dels túnels de Cantàbria i Astúries. El denominat Fevemocho li ha costat el càrrec també a la secretària d’Estat del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana –anterior presidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera–, que serà substituïda per l’actual secretari general de Vivenda, David Lucas, encarregat fins ara de les negociacions amb Unides Podem sobre la llei de vivenda.

Renfe va licitar fa quatre anys (febrer del 2019) la fabricació de 31 trens d’ample mètric per renovar la flota que dona servei de Rodalies a Astúries i Cantàbria. La fabricació es va adjudicar a CAF el 2020 però amb mesures errònies incompatibles amb les dimensions d’alguns túnels. «L’error es va detectar el febrer del 2021 i s’ha tardat massa temps a corregir», ha argumentat la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, sobre els motius del cessament de Táboas i Bru de Vera, a qui ha agraït la seva feina «convençuda que sempre han desenvolupat la seva feina pensant en el bé comú». Va ser al febrer d’aquest any quan va sortir a la llum l’escàndol que, al principi, va suposar el cessament de dos comandaments intermedis a Adif i Renfe.

D’Indústria a Renfe

Blanco recala en l’empresa pública després de la seva sortida per la porta del darrere del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme que dirigeix Reyes Maroto el mes de desembre. Va ser la cap de turc després del desastre en l’assignació dels fons europeus del primer gran projecte estratègic espanyol, el denominat Perte de l’automoció, que havia estat dissenyant i desenvolupant en els últims dos anys. Amb un perfil baix, sempre a l’ombra de la ministra Reyes Maroto, Blanco també va ser una de les figures principals en les negociacions del Govern central amb les empreses espanyoles per desenvolupar noves capacitats industrials amb què fabricar mascaretes i altres materials en un moment d’escassetat global.

Després de la seva fulminant i sorprenent sortida d’Indústria, Blanco va anar a parar la Direcció General de la Fundació Escola d’Organització Industrial, que ara li tocarà deixar per assumir les funcions directives de l’empresa pública espanyola.

Cap tren fabricat

Els anuncis s’han produït moments abans que la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, es reunís amb els presidents d’Astúries i Cantàbria, Adrián Barbón i Miguel Ángel Revilla, respectivament, per explicar-los la cadena d’errors als trens contractats. «Des del primer dia he donat la cara, hem demanat disculpes, hem reconegut l’error, depurat responsabilitats i constituït una auditoria interna i un grup de treball», ha començat dient Raquel Sánchez.

La ministra ha descartat que hi hagués «cap tren fabricat», sinó que el problema ha sortit en la «fase inicial» de disseny, que precedeix la fabricació, ha explicat, quan els tècnics van advertir tècnics que «hi havia una incompatibilitat que va donar pas a la recerca d’una solució, que acaba sent la utilització d’aquest mètode comparatiu» que consisteix a utilitzar com a base un tren que actualment circula per les línies d’ample mètric com a referència. «No hi ha hagut mala fe. No s’ha malgastat ni un sol euro de diners públics i no hi ha hagut cap situació irreversible perquè no s’ha fabricat cap tren», ha insistit Sánchez.

Gratuïtat del tren

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«Depurades responsabilitats, en aquesta reunió ens quedaven les compensacions», deia a la seva sortida de la reunió Adrián Barbón. El resultat ha sigut un calendari sobre l’inici de la construcció –finals d’aquest any i principis del 2024– i de l’entrega dels primers combois –en els primers mesos del 2026–, així com una partida pressupostària perquè les dues comunitats puguin oferir la gratuïtat dels serveis de Rodalies i FEVE per a càntabres i asturians des del 31 de desembre del 2023 i fins a l’entrega de la totalitat dels trens previstos al contracte. En aquest compromís, firmat pel ministre Íñigo de la Serna, s’havia acordat la construcció de 31 trens –21 per a Cantàbria i 10 per a Astúries– amb una possible ampliació a set trens més que, segons s’ha acordat aquest dilluns, seran per a Astúries per «reequilibrar» les quotes.

«Això és el que hem firmat. I hem nomenat un comissionat (una persona concreta) perquè faci seguiment del compliment de l’acord», ha afegit Miguel Ángel Revilla, que ha qualificat el problema amb els trens de «nyap» sense precedents en la seva carrera política. «Quan em van donar la notícia no donava crèdit i vaig pensar que havien retardat la data dels Sants Innocents. El més greu, ministra, és que crec que t’has assabentat al mateix temps que els altres d’aquesta història, cosa que és molt forta, que durant dos anys i escaig responsables d’aquesta casa sabessin el que estava passant i no hagin dit res», ha afegit Revilla. El Govern central s’ha compromès, a més, a realitzar un «procés de condicionament» dels trens actuals perquè puguin prestar un millor servei, en termes d’accessibilitat, interior del tren, etc., millorar itineraris i horaris, així com fer una licitació addicional per ampliar els trens que actualment funcionen per la xarxa.