Els sis paquets de mesures contra la inflació sumen més de 40.000 milions

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha xifrat en un 1,5% aproximadament del producte interior brut (PIB) –poc més de 19.000 milions d’euros– l’impacte pressupostari de les mesures adoptades pel Govern per pal·liar els efectes de la inflació el 2022. Segons aquesta mateixa font, l’esforç més gran se situa a Itàlia (3% del PIB), seguit de França (1,9%), Espanya i Alemanya (1,4%) i els Països Baixos (0,7%) 

La mesura contra la inflació amb més impacte pressupostari aplicada el 2022 ha sigut la bonificació de 20 cèntims per litre de carburant que va estar en vigor des de l’1 d’abril fins al 31 de desembre. L’Airef xifra en uns 5.100 milions l’impacte que aquesta mesura ha tingut sobre els comptes públics. El Govern va decidir deixar d’aplicar aquesta mesura a partir d’1 de gener del 2023 i reorientar part de l’esforç a pal·liar la pujada dels aliments.

L’energia va concentrar el principal esforç de les mesures de lluita contra la inflació el 2022 i continua sent així el 2023. El Govern ja havia adoptat el juny de 2021 un primer paquet de rebaixes en els impostos energètics (va baixar del 21% al 10% l’IVA de l’electricitat; va retallar del 5,11% al 0,5% l’impost especial sobre l’electricitat i va suspendre el gravamen del 7% sobre la producció d’energia elèctrica IVPEE). Després de la guerra a Ucraïna, l’electricitat va duplicar el seu preu el mes de març i el Govern va decidir prémer l’accelerador en les mesures.

El juny del 2022, es va aprovar reduir del 10% al 5% l’IVA de l’electricitat i prorrogar fins a finals d’any les rebaixes dels altres dos impostos elèctrics. L’Airef calcula que aquestes mesures fiscals han suposat una minva recaptatòria d’uns 7.700 milions per al conjunt del 2022, segons figura en un informe del 25 d’octubre. Per al 2023 l’estimació del Govern per a aquestes mateixes mesures s’eleva a uns 9.300 milions, ja que, entre altres raons, l’IVA reduït del 5% serà vigent durant els 12 mesos de l’any (el 2022 es va aplicar a partir del juliol).

A l’octubre, a més, el Govern va decidir reforçar el bo social elèctric i estendre’l a més llars, amb un impacte pressupostari afegit d’uns 453 milions d’euros. 

A més de l’alleujament que han suposat les mesures fiscals i del bo social, l’anomenada ‘excepció ibèrica’ que va començar a aplicar a partir del 15 de juny del 2022, un límit al preu del gas que s’utilitza en la generació elèctrica, ha permès fins ara un estalvi de 4.970 milions als consumidors, segons càlculs del Govern. En principi, l’‘excepció ibèrica’ caduca el 30 de maig. 

El Govern va tardar molt més a reaccionar davant l’encariment del gas. L’octubre del 2022, no obstant, va rebaixar de cop l’IVA del gas del 21% al 5%, una mesura que en el conjunt del 2023 tindrà un impacte pressupostari estimat de 866 milions segons els càlculs del Govern incorporats en la memòria econòmica del decret de mesures aprovat el 27 de desembre passat. 

També a l’octubre es va crear una nova tarifa regulada (TUR) per a les comunitats de veïns amb calderes centralitzades de gas natural amb què el Govern pretenia arribar a 1,7 milions de llars, si bé, fins ara amb prou feines ha arribat a unes 5.000 comunitats. Per a la millora de la TUR, també per als consumidors individuals, es va estimar un impacte pressupostari de 3.000 milions. 

A més, el Govern va aprovar a l’octubre una millora del bo social tèrmic per augmentar l’ajuda a les llars vulnerables. També es va aprovar congelar el preu de la bombona, mesura que ha sigut prorrogada al 2023. 

Amb efectes des de l’1 de gener del 2023 (i fins a finals de juny) ha entrat en vigor una rebaixa de l’IVA del 4% al 0% per a una llista d’aliments que inclou el pa, els ous, la llet, el formatge i les fruites i les verdures. També, una rebaixa del 10% al 5% en l’IVA específicament per a l’oli i la pasta durant sis mesos. L’impacte pressupostari de la mesura ha sigut estimat pel Govern en 660 milions.

L’Executiu també inclou en aquest propòsit d’alleujar l’encariment dels aliments el xec de 200 euros al qual tindran dret les famílies amb rendes inferiors a 27.000 euros. Per a aquesta mesura s’ha estimat un impacte pressupostari d’uns 1.200 milions 

Amb efectes des de l’1 de setembre es van posar en marxa mesures que van suposar la gratuïtat dels abonaments de transport de ferrocarrils de rodalies i mitjana distància de Renfe. Estendre aquesta mesura a tot el 2023 tindrà un impacte estimat d’uns 700 milions.

A més, el Govern va fixar una subvenció per rebaixar en un 30% els abonaments del transport públic urbà i interurbà als territoris on el govern autonòmic i municipal ho complementin fins al 50%. La pròrroga d’aquesta mesura s’estima en uns 380 milions.

Per alleujar l’impacte de la inflació en les famílies amb rendes més baixes, es va aprovar al juny un increment addicional del 15% per a l’ingrés mínim vital (IMV) i per a les pensions no contributives que s’ha prorrogat a l’exercici 2023, amb un impacte pressupostari d’uns 834 milions. 

Al juny es va aprovar un xec de 200 euros per a llars amb ingressos de fins a 14.000 euros que només va ser sol·licitat per 600.000 llars, lluny dels 2,7 milions de beneficiaris que havia previst el Govern, per als quals havia pressupostat 540 milions. Al decret de mesures aprovat al desembre, el Govern ha aprovat una nova ajuda de 200 euros, però aquesta vegada va dirigida a un col·lectiu més ampli, de llars amb ingressos de fins a 27.000 euros. 

Als diferents paquets de mesures per pal·liar l’encariment de l’energia i els efectes de la inflació que ha anat adoptant el Govern s’hi han anat incorporant actuacions a favor d’alguns sectors productius com l’agricultura i ramaderia, la indústria electrointensiva i gasintensiva i el transport.

Per compensar part de l’impacte pressupostari de les mesures contra la inflació que ha anat adoptant el Govern, l’Executiu ha aprovat tres gravàmens extraordinaris i transitoris, que tindran efecte en la recaptació del 2023 i 2024. Els nous gravàmens sobre els ingressos de la banca i de les elèctriques i sobre els patrimonis superiors a tres milions dels contribuents pretenen aportar uns 5.000 milions cada any a les arques públiques, segons els càlculs del Govern. Els tres gravàmens ja han sigut objecte de recursos davant l’Audiència Nacional (en els dos primers casos) o el Tribunal Constitucional (en el tercer cas).