La guerra deixa una estela d’alts tipus d’interès i menys creixement fins al 2024

El canal de transmissió de la guerra russa a Ucraïna a l’economia europea, en general, i a l’activitat espanyola, en particular, s’ha articulat a través de l’encariment de l’energia i de les matèries primeres, que ha anat calant després a tot el teixit econòmic. La ràpida escalada de la inflació ha propiciat la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris més forta dels últims quaranta anys i ha obligat els estats a comprometre importants quantitats de diners públics per alleujar els efectes de la pujada dels preus. Les mesures adoptades pels governs contra la inflació i la capacitat d’Europa d’afrontar el bloqueig dels subministraments energètics russos han fet possible una ràpida correcció de la inflació després d’haver batut rècords dels últims 40 anys. A Espanya, la inflació ha passat del 10,8% del juliol al 5,9% al gener. A la zona euro s’ha passat del 10,6% de l’octubre al 8,5% del gener. El Banc d’Espanya preveu que la inflació espanyola cedirà fins a una mitjana del 4,9% el 2023 i del 3,6% el 2024. Segons aquestes previsions, caldria esperar el 2025 per veure una inflació per sota de l’1,8%.

En general, hi ha coincidència a assenyalar que la inflació ja ha tocat sostre; el dubte és com seran de persistents unes taxes per sobre de la taxa del 2% que serveix d’objectiu d’estabilitat per als bancs centrals. El risc que una inflació persistent s’acabi convertint en l’argument d’una espiral de pujades de salaris, preus i tipus d’interès (efectes de segona ronda) plana com a principal amenaça sobre Espanya i la zona euro.

Per frenar l’evolució de la inflació, els bancs centrals de la zona euro, dels EUA i del Regne Unit han emprès una decidida escalada dels tipus d’interès. A la zona euro, el preu oficial del diner ha passat de 0% a 3% en només set mesos. L’euríbor a un any –principal referència per a les hipoteques a tipus variable– ha passat de -0,56 al desembre a +3,34 al gener, fet que ha propiciat l’encariment de les hipoteques més ràpid de la història. Es calcula que els increments més marcats de les quotes hipotecàries, que es van començar a produir al novembre, es prolongaran de manera intensa al llarg del primer semestre d’aquest any. Els analistes anticipen que tant el preu oficial del diner com l’euríbor podrien tocar sostre en l’entorn del 4% a meitat d’any. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha avançat que una vegada que els tipus d’interès toquin sostre es mantindran estables al cim per un espai llarg de temps; indeterminat, en tot cas. Per als estats, la major part, sobreendeutats després de la pandèmia, la pujada dels tipus d’interès es percep com un risc afegit per a les seves finances.

S’estima que els sis paquets de mesures contra la inflació adoptats pel Govern entre el març i el desembre del 2022 van poder tenir un impacte d’uns 20.000 milions l’any passat, xifra que augmentarà el 2023.

En sentit invers, segons els càlculs més recents de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), el pes dels ingressos de l’Estat sobre el PIB va augmentar en 2 punts percentuals el 2022, la qual cosa és com dir que l’Administració central va obtenir una recaptació extra d’uns 26.000 milions, amb ajuda de la inflació. Aquesta injecció d’ingressos permetrà a l’Estat quadrar els seus comptes el 2022, fins i tot una mica millor del que es preveia, malgrat la despesa extra derivada de les mesures contra la inflació.

És difícil que el 2023 es torni a repetir una injecció extra de recaptació com la del 2022. No obstant, aquest any tindran efecte recaptatori els tres nous impostos temporals sobre energia, banca i patrimonis aprovats pel Govern. Si es compleixen les expectatives d’Hisenda, aquestes tres noves figures podrien afegir entre 4.000 i 5.000 milions aquest any i una xifra semblant el 2024 per poder finançar mesures d’alleujament per als agents econòmics.

Malgrat l’impacte de la invasió d’Ucraïna en l’economia, el producte interior brut (PIB) a Espanya va aconseguir créixer el 2022 el 5,5%, una taxa similar a la del 2021. No obstant, si es compara amb el que el Govern esperava abans de l’esclat de la guerra per a l’economia espanyola, es conclou que el PIB va créixer una mica menys (el 5,5% en lloc del 7% que es projectava abans de la invasió russa). La zona euro també va aconseguir millorar les seves dades econòmiques a final d’any i va poder esquivar uns pronòstics de recessió que eren gairebé unànimes a l’inici de la tardor. En tot cas, la veritable frenada de l’activitat econòmica es projecta per al 2023. Per al cas espanyol, el consens dels analistes fa pensar que el creixement passarà del 5,5% el 2022 a l’1,3% el 2023. Per a la zona euro, l’FMI preveu que el creixement passarà del 3,5% estimat per al 2022 al 0,7%, abans de repuntar a l’1,6% el 2024.

Malgrat l’esclat de la guerra i de les seves conseqüències econòmiques, l’ocupació ha aconseguit evolucionar a Espanya fins i tot millor del que s’esperava abans de la invasió russa d’Ucraïna. Abans de la guerra, el Govern havia previst que el nombre de llocs de treball equivalents a temps complet creixeria el 2,7% el 2022. Finalment, el creixement ha sigut del 3,8%, tot i que el creixement econòmic ha sigut inferior, la qual cosa ha permès situar la taxa mitjana d’atur del 2022 en el 12,9% (en lloc del 14,1% previst). La sorpresa positiva del mercat laboral el 2022 ha sigut també una constant a la zona euro i als EUA. A Espanya, no obstant, el Govern vincula a la reforma laboral que va entrar en vigor a principis del 2022 aquesta millora contra tot pronòstic de l’ocupació.