La banca i les energètiques ja han liquidat 1.454 milions pels nous tributs

Les energètiques i les entitats financeres ja han ingressat a l’Agència Tributària un total de 1.454 milions d’euros amb càrrec als nous gravàmens extraordinaris posats en marxa pel Govern, que tenien de termini fins al 20 de febrer per liquidar el 50% de l’impost corresponent. Segons les dades facilitades per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, les energètiques afectades pel nou gravamen sobre els seus ingressos han liquidat a l’Agència Tributària un total de 817,4 milions. En el cas de les entitats financeres, el primer pagament del nou tribut ha suposat 637,1 milions.

«Això anticipa que la recaptació anual total superarà els 2.900 milions», ha afirmat María Jesús Montero. Tot i que al principi el Govern havia previst que els nous impostos sobre energia i banca aportarien un total de 3.500 milions de recaptació (2.000 milions en el primer cas i 1.500 en el segon), els canvis introduïts en la tramitació parlamentària van fer rebaixar 3.000 milions l’estimació. Així, doncs, les dades de recaptació fins al 20 de febrer vindrien a confirmar aquesta estimació, segons ha remarcat la ministra d’Hisenda.

El segon pagament d’aquests impostos –que grava els ingressos obtinguts el 2022– s’haurà de liquidar al setembre. La regulació d’aquests tributs estableix que només s’hauran de declarar el 2023 i el 2024 (sobre els ingressos corresponents a l’any interior, en cada cas).

Els dos impostos extraordinaris ja han sigut objecte de recursos davant els tribunals. En particular, les patronals bancàries AEB i CECA han interposat recursos davant l’Audiència Nacional contra l’ordre ministerial que regula els models de declaració i el pagament anticipat del nou gravamen del 4,8% sobre els ingressos de les entitats per comissions i marges financers obtinguts el 2022 i el 2023. A títol individual, Kutxabank s’ha convertit en la primera entitat a recórrer contra l’ordre ministerial davant l’Audiència Nacional i n’ha sol·licitat la suspensió.

També ha fet el mateix la patronal de les grans elèctriques, Aelec, en relació amb el tribut que grava amb un tipus de l’1,2% els ingressos de les energètiques obtinguts en aquests mateixos dos anys; a Aelec hi ha agrupades companyies com Iberdrola, Endesa i EDP. Almenys de moment, no han avançat en aquesta direcció ni l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP) ni l’Associació Espanyola del Gas (Sedigas), que aglutinen entre totes dues grans companyies com Naturgy, Repsol, Cepsa o BP.

A títol individual, no obstant, Repsol sí que ha presentat un recurs contra l’ordre ministerial 94/2023, de 2 de febrer, que aprova els models de declaració d’ingrés i pagament dels gravàmens temporals per a les empreses energètiques i de crèdit. Precisament, en resposta al recurs de Repsol, l’Audiència Nacional ha rebutjat la suspensió cautelar dels gravàmens sol·licitada per la petrolera per considerar que la seva exacció no suposa un perjudici irreparable, ja que, en cas d’estimar-se finalment el recurs, es tractaria d’«una situació perfectament reversible» mitjançant la devolució del que s’hagi pagat amb l’abonament dels interessos preceptius (efectuant les compensacions necessàries), segons la interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa.

Notícies relacionades

L’Estat i Criteria evitaran controlar més del 50% d’accions de CaixaBank

El nou reglament d’estrangeria facilita els contractes en origen

Quant a les liquidacions –les primeres s’han hagut de presentar abans del 20 de febrer–, només poden ser impugnades per les entitats afectades, a títol individual.

També ha sigut objecte de recurs el nou impost temporal sobre patrimonis a partir de 3 milions d’euros. En aquest cas, han sigut els governs autonòmics d’Andalusia i de Madrid els que han recorregut contra l’impost davant el Tribunal Constitucional.