Les llars van elevar la seva inversió en lletres i bons del Tresor en 2.226 milions el 2022

L’eufòria dels estalviadors pel deute públic es mesura en milions. Les llars espanyoles, així, van tancar l’any passat amb 3.233 milions d’euros invertits en valors de l’Estat: 1.826 milions en lletres a curt termini i 1.407 milions en bons i obligacions de més llarg venciment. La xifra, la més alta des del 2015, és de 2.226 milions i un 68,8% superior a la del tancament del 2021, gràcies sobretot a l’espectacular increment de la cartera de lletres en mans dels particulars (en 1.809 milions, des dels 17 milions d’un any abans; mentre que la de bons i obligacions va pujar en 417 milions i un 42%), segons les dades publicades aquest dimecres pel Banc d’Espanya. 

Es tracta de la primera pujada anual de la cartera de deute de l’Estat en mans de les famílies des del 2015, si bé en aquell exercici la xifra era més elevada (4.535 milions). La raó d’aquest creixent interès dels estalviadors pel deute, disparat des de l’octubre passat, rau en el fet que la pujada de tipus del Banc Central Europeu (BCE) per combatre l’espiral inflacionista —tres punts des del juliol, fins al 3%— s’ha traslladat de manera notable a l’interès dels valors del Tresor, al contrari del que ha passat amb la remuneració dels dipòsits bancaris, el producte d’estalvi per antonomàsia per a les llars espanyoles.  

Això sí, cal posar les coses en perspectiva: els particulars amb prou feines acaparaven al tancament del desembre el 0,26% del deute estatal espanyol en circulació (1,23 bilions d’euros), un percentatge que ve caient de manera més o menys constant des del tampoc gaire elevat 2,34% de 2002, si bé va repuntar respecte al 0,09% del 2021. El 45,9% està en mans del BCE després de les compres dels últims anys, davant fins i tot dels inversors estrangers amb el 40%, que el 2021 eren els primers, i també dels inversors espanyols no minoristes: bancs (13,6%), companyies d’assegurances (7,2%), fons d’inversió (2,3%), administracions públiques (1,5%), fons de pensions (0,8%), empreses no financeres (0,2%) i resta d’intermediaris financers (0,1%). El Tresor confia que els inversors privats siguin els que vagin substituint el banc central a mesura que aquest es desfaci gradualment de la seva cartera. 

Més interès

L’interès dels particulars pel deute públic, sobretot en els terminis més curts, s’ha disparat en les últimes setmanes, com van demostrar les cues registrades a les seus del Banc d’Espanya per comprar-la abans que s’obligués a sol·licitar cita prèvia o els problemes que ha patit la web del Tresor, dues vies més barates per adquirir-la que a través dels bancs. Només al gener, el Tresor va vendre 400 milions de deute a través de la seva web, més que en tot el 2022, i en les cinc primeres setmanes de l’any va rebre sol·licituds per valor de 1.100 milions, 700 milions en les últimes dues setmanes.

El tipus mitjà del deute públic en circulació, així, es va situar al tancament de l’any passat en l’1,727%, des de l’1,636% d’un any abans, en la que va ser la seva primera pujada des del 2011. Més representatiu per entendre el renascut interès de les llars són els tipus de les noves emissions de deute. Un exemple: el de les lletres a sis mesos va passar del -0,66% en les subhastades el desembre de 2021 (l’Estat tornava a l’inversor menys diners dels que li havia deixat) al 2,04% del desembre passat. En l’inici d’aquest any la tendència alcista ha continuat: les lletres subhastades al febrer s’han col·locat a un interès d’entre el 2,52% i el 2,998%. 

Davant aquests tipus, l’interès mitjà dels nous dipòsits bancaris al desembre va ser del 0,64%, davant el 0,06% d’un any abans i l’1,83% de mitjana de la zona euro. Els grans banquers del país, així, han confirmat en les últimes setmanes el que era una evidència des de fa mesos: no estan augmentant la remuneració dels dipòsits malgrat l’alça de tipus oficials del BCE, el retardaran tot el que els sigui possible gràcies a la seva àmplia posició de liquiditat, i en cap cas serà una pujada de tipus substancial ni generalitzada.

Més benefici del client

Darrere d’aquesta estratègia és que l’alça de tipus del BCE permet als bancs obtenir una rendibilitat més elevada dels seus clients, una cosa que no volen deixar escapar després de vuit anys de preu oficial dels diners en negatiu. Mentre el tipus mitjà del saldo de dipòsits tot just pujada del 0,4% al 0,18% entre el desembre del 2021 i de l’any passat, l’euríbor es va disparar del -0,5% al 3,018% (amb el consegüent alça de les quotes hipotecàries) i el tipus dels nous crèdits per a la compra de vivenda es va incrementar de l’1,38% al 2,91% (en línia amb el 2,94% de la zona euro).

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Davant una inflació mitjana anual del 8,4%, tant el deute públic com els dipòsits van suposar l’any passat una pèrdua de poder adquisitiu per a les llars, però menor en el cas dels títols sobirans. El previsible és que l’avantatge a favor dels valors del Tresor es mantingui el 2023. El BCE, així, ha confirmat que preveu continuar pujant els tipus de referència (el mercat espera que els porti entre el 3,5% i el 4,5%). I, malgrat això, els experts preveuen que l’interès mitjà dels dipòsits no vagi gaire més enllà del 2% en un termini d’entre un i dos anys, o fins i tot que es quedi per sota.

En lloc de pagar pels dipòsits, els bancs estan animant els seus clients estalviadors a contractar fons d’inversió, sobretot de deute públic i empresarial o capital garantit, que els permeten cobrar més comissions. Segons Inverco, les nou gestores més grans del mercat espanyol, que pertanyen als principals bancs del país, van elevar al gener el seu nombre de clients en 8.493 respecte al desembre, fins als 14,6 milions, i van registrar subscripcions netes per valor de 2.790 milions d’euros (8.257 milions en entrades i 5.466 milions en retirades). Per al conjunt de gestores, per la seva banda, la xifra va ser de 3.202 milions i de manera aclaparadorament majoritària (2.726 milions, el 85%) els diners va anar a parar a fons de renda fixa pública i privada.