La missió de control dels fons europeus: «No hem vist frau o infracció a Espanya»

La missió del Parlament Europeu que visita Espanya des de dilluns per examinar la transparència i l’eficàcia en la gestió del Govern dels fons ‘Next Generation EU’ ha acabat les seves tasques aquest dimecres on la conclusió que el Govern pot millorar la transparència de les dades, alleugerir la burocràcia i fer més atenció a la cogovernança amb les comunitats autònomes. Així es desprèn del comunicat que ha llegit la presidenta de la missió, l’alemanya Monika Hohlmeier (del Partit Popular Europeu, PPE) que ha acabat reconeixent que les seves declaracions prèvies a la visita, en què posava en dubte on eren els diners que Europa havia entregat a Espanya, podrien haver sigut malinterpretades.

«No hem descobert cap mena de frau o infracció», ha dit l’alemanya, abans d’afegir que «el que hem vist aquí és una cosa que segurament veurem a tots els països que visitem». «No hi ha perspectiva de tallar-li l’aixeta a Espanya de cap manera», ha afegit Hohlmeier després de llegir un comunicat pactat entre els integrants de la missió europea.

L’eurodiputada alemanya del Partit Popular Europeu ha llegit que en les seves trobades amb els representants del Govern «van preguntar» pel possible impacte que podria tenir la reforma del delicte de malversació que ha impulsat l’Executiu en la persecució de possibles delictes de corrupció. «Exigim zero tolerància davant la corrupció i el Govern ens ha dit que sí, que ell també està compromès amb aquest objectiu», ha explicat Hohlmeier.

Missió europea

La delegació del Parlament Europeu que ha visitat Espanya des d’aquest dilluns ha estat integrada per l’alemanya Monika Hohlmeier (del Partit Popular Europeu), l’eurodiputat popular portuguès Jose Manuel Fernandes, les socialistes Isabel García (Espanya) i Caterina Chinnici (Itàlia) i Jorge Buxadé (Vox). Com a acompanyants dels integrants de la missió parlamentària i sense poder contribuir en l’elaboració de l’informe final han participat Isabel Benjumea (PP), Eider Gardiazábal (PSOE), Eva Poptcheva, Susana Solís (Ciutadans) i Ernest Urtasun (Catalunya en Comú). A més, en qualitat d’‘observadors’ està prevista l’assistència dels representants del Tribunal de Comptes Europeu i de la Comissió Europea.

L’agenda de reunions de la missió ha inclòs trobades amb la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero i amb el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá. També amb els consellers autonòmics de Madrid, Castella-la Manxa, l’Aragó, Andalusia i Extremadura. També, trobades amb representants de la CEOE, Anfac, la Cambra d’Espanya, l’ATA, Digitales, Adigital, Ametic, AEB i la UGT-Fica. A més s’han previst entrevistes amb socis de les consultores E&Y i PWC, així com amb quatre periodistes d’‘El País’, ‘El Mundo’, ‘ABC’, ‘The Objective’ i ‘Follow the Money’.

Conclusions

Les declaracions de Hohlmeier prèvies al viatge a Madrid –«anirem a Espanya perquè el Govern no ens diu on són els fons de recuperació»– havien contribuït a afegir tensió a la missió, que de seguida va passar a ser percebuda com una visita d’«homes de negre» d’Europa contra Espanya. «No venim aquí per queixar-nos per amor a la crítica. Hi venim perquè les coses millorin, posant el dit a la nafra, pel bé de tots», ha dit l’eurodiputada. «Nosaltres, per naturalesa som crítics amb la Comissió Europea i també amb els països», ha dit l’eurodiputada per evitar recels.

L’objectiu principal de la visita era conèixer el sistema de control i fiscalització dels diners dels fons europeus dissenyats pel Govern. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, els ha mostrat el funcionament dels sistemes coneguts com a ‘Coffee’ i ‘Minerva’, que han sigut dissenyats per traçar el destí dels diners europeus entregats des de Brussel·les, fins al destinatari final (persona, empresa o institució. «Ens hem pogut convèncer de la seva operativitat», ha admès Hohlmeier en roda de premsa, però ha demanat més transparència perquè periodistes i opinió pública puguin accedir a les dades de manera àgil.

També s’ha sol·licitat al Govern més flexibilitat en la gestió dels fons –i eliminar així burocràcies innecessàries–, a banda de més participació de les comunitats autònomes en el disseny dels programes de despesa.

En la trobada amb Nadia Calviño, es va preguntar per la reforma del delicte de malversació, si bé Hohlmeier ha reconegut aquest dimecres que aquesta qüestió no era objecte de la visita.

Valoracions dispars

«Crec que s’ha polititzat excessivament la nostra visita i al final estic satisfet amb el fet que la missió hagi sigut rigorosa i tècnica, basada en els fets, i no basada en exercicis polítics que tenen més a veure amb la pugna electoral», ha resumit després de la roda de premsa de Hohlmeier l’eurodiputat d’Unides Podem Ernest Urtasun.

Certament, no tots els eurodiputats que han participat en la missió de control valoren les conclusions obtingudes de la mateixa manera. «Continuem sense saber exactament en què s’han gastat els fons i continuem sense tenir llistats de beneficiaris finals», ha dit l’eurodiputada espanyola del Partit Popular Isabel Benjumea, en al·lusió al fet que aquestes dades no arribin encara a periodistes i opinió pública general (Hohlmeier ha reconegut que aquestes dades sí que estan a disposició d’administracions i òrgans de control).

Notícies relacionades

El Govern exhibeix una alta execució dels fons europeus a l’espera dels ‘homes de negre’ d’Europa

Brussel·les autoritza el pagament de 6.000 milions més dels fons europeus a Espanya

Per a l’eurodiputada socialista Isabel García Muñoz, però, la conclusió està clara: «Espanya sap on té els diners i ara el Parlament i la presidenta de la Comissió de Control Pressupostari també ho saben». Respecte a la reforma del delicte de malversació, «no era objecte de la nostra missió. Si ho hagués sigut l’hauríem posat a l’agenda. No som competents en aquesta qüestió, com ha dit la presidenta. Simplement han sigut unes preguntes d’últim minut als ministres».

Amb un volum de transferències i préstecs que pot superar els 150.000 milions d’euros entre el 2021 i el 2026 (dels quals uns 77.000 milions seran en transferències), Espanya és el segon país més beneficiat per aquest mecanisme, per darrere d’Itàlia. A més, Espanya és el país més avançat en el desplegament d’aquest mecanisme: va ser el primer país a rebre el primer desemborsament de fons (el 2021) i és l’únic per al qual ja s’ha autoritzat el pagament del tercer tram. Aquesta és la raó per la qual el país ha sigut objecte de la primera visita sobre el terreny de la missió de la Comissió de Control Pressupostari del Parlament Europeu. La comissió portarà els seus treballs a la resta dels països.