Incomplir la reforma de les pensions podria penalitzar Espanya amb 2.500 milions

Segons es desprèn dels càlculs remesos pel ministre José Luis Escrivá a la Comissió Europea, haver desmuntat la reforma que va fer el PP per retallar les pensions obliga el Govern central a adoptar reformes que compensin els 3,7 punts de PIB (uns 50.000 milions d’avui) que aquestes mesures haurien permès estalviar en l’horitzó del 2050. Escrivá estima que recuperar la pujada de les pensions amb l’IPC afegirà 1,4 punts de PIB a la despesa del 2030 i 2,7 punts el 2050 (uns 36.000 milions d’avui). A més, desmuntar el Factor de Sostenibilitat, dissenyat pel PP, afegeix un altre punt de PIB de més despesa (uns 13.300 milions d’avui). 

Entre les mesures del Govern central per compensar el forat de 3,7 punts de PIB el 2050 per haver desmuntat les retallades del PP, ha aprovat mesures per estimular el retard voluntari de l’edat de jubilació. L’objectiu és que l’edat mitjana real de la retirada s’acosti a l’edat legal de jubilació, de 67 anys. Segons les estimacions remeses per Escrivá a Brussel·les, aquesta mesura permetrà un estalvi d’entre 0,2 i 0,4 punts de PIB el 2030 i d’entre 1,1 i 1,6 punts el 2050. Els serveis de la Comissió Europea, no obstant, consideren que els estalvis es quedaran en el límit inferior de les forquilles. 

El Govern central també ha explicat a Brussel·les que haver derogat el Factor de Sostenibilitat del PP (que reduïa la quantia de la pensió a mesura que s’allargava l’esperança de vida) i substituir-lo pel nou Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI, que introdueix un recàrrec de 0,6 punts en la cotització social) tindrà un efecte neutre als comptes. És a dir, que el MEI compensaria l’estalvi d’un punt de PIB estimat per al Factor de Sostenibilitat. La Comissió Europea desconfia d’aquest càlcul i afirma que eliminar el factor de sostenibilitat «és probable que condueixi a un augment significatiu de la despesa pública com a percentatge del PIB al llarg del temps». El Govern central ja ha acceptat allargar fins al 2050 el mecanisme (des de la data inicial del 2030) per intentar apaivagar els recels de la Comissió Europea.

Aquest assumpte és especialment difícil. En diverses ocasions, el ministre Escrivá ha insistit que el sistema per adequar la cotització dels autònoms als seus ingressos reals serà neutral des del punt de vista de la recaptació. No sembla ser el que s’ha explicat a Brussel·les. «Les autoritats espanyoles han proporcionat projeccions que mostren que el canvi gradual cap a la renda imposable [ingressos reals] com a base de cotització augmentarà les contribucions totals al sistema. Els serveis de la Comissió consideren plausibles aquestes estimacions», s’afirma a l’informe preliminar emès per la Comissió Europea aquest 17 de febrer per autoritzar el desemborsament a Espanya del tercer tram de fons europeus. Tot i que l’impacte recaptatori de la reforma del règim especial d’autònoms no figura al document i el ministre Escrivá no ho reconeix en públic, fonts oficials estimen aquest impacte en 0,6 punts de PIB. 

El Ministeri de Seguretat Social afirma que la seva proposta per allargar de 25 a 30 anys el període de càlcul de la pensió, amb la possibilitat de no tenir en compte els dos anys pitjors de la carrera professional, tindrà efecte neutral sobre la recaptació. Malgrat el recel que aquesta mesura suscita entre els sindicats, càlculs interns d’aquestes organitzacions semblen avalar a mitjà termini els càlculs del ministeri. Tot i que hi ha estudis que apunten que allargar el període de càlcul redueix la pensió (el Banc d’Espanya, per exemple, ha estimat que allargar-lo a 35 anys retallaria la pensió resultant el 8,2%), la possibilitat d’excloure els dos anys pitjors del còmput podria acabar sent beneficiós en molts casos. Escrivá insisteix que un de cada tres pensionistes en sortirà guanyant. Sent així, aquesta mesura podria acabar concitant l’acceptació dels grups polítics d’esquerra del Congrés dels Diputats que rebutgen allargar el període de còmput. No obstant, la neutralitat no contribueix a la millora de la sostenibilitat del sistema de pensions que Brussel·les espera del Govern espanyol. 

La bala de plata que li queda al ministre Escrivá per aconseguir els més grans ingressos que li permetin garantir la sostenibilitat del sistema de Seguretat Social sense caure en la retallada de pensions es fia a les bases màximes de cotització. El ministeri ha posat sobre la taula elevar l’actual base màxima de cotització (4.495,50 euros mensuals) en un 30% de forma gradual al llarg de 30 anys. Aquest 30% seria addicional a la pujada que es pugui derivar de l’actualització amb l’IPC de les bases de cotització. Com a contrapartida, la proposta del Govern central inclou elevar la pensió màxima, tot i que en menys mesura (entre un 15% i un 25%, tal com va avançar el ministre a EL PERIÓDICO). Segons els càlculs del Govern central, aquesta mesura, encara sense tancar, podria afegir mig punt de PIB als ingressos del sistema. A més, segons va avançar ‘El País’, Espanya ha plantejat a Brussel·les establir un recàrrec de cotització sobre la base màxima incrementada. 

D’acord amb el calendari de reformes compromès per Espanya dins del Pla de Recuperació i Resiliència, Espanya havia d’haver culminat la seva tercera ronda de la reforma de la Seguretat Social abans del 31 de desembre del 2022 havent completat tres fites pendents: allargar el període de càlcul de les pensions, elevar les bases màximes de cotització i presentar un informe amb càlculs exhaustius que avalin que totes les reformes empreses des del 2021 garanteixen la sostenibilitat del sistema. Encara no s’ha aconseguit culminar aquesta ronda de reformes –pendent de combinar l’acord social, polític i europeu que necessita–, tot i que Escrivá diu que els acords estaran a punt en els pròxims dies. Una vegada que es culminin aquestes reformes, Espanya estarà en condicions de sol·licitar el quart desemborsament programat dels fons europeus (el tercer desemborsament ha sigut autoritzat el 17 de febrer). Si Brussel·les considera satisfactori el compliment de les fites, podrà autoritzar el nou desemborsament, de 10.000 milions, de forma íntegra. Si no, podrà penalitzar Espanya amb una entrega més baixa en aquest quart desemborsament. 

La Comissió Europea ha publicat el 21 de febrer quins seran els seus criteris a l’hora de dictar desemborsaments parcials per incompliment d’algunes de les fites compromeses pels països en els seus respectiu plans de recuperació. La quantitat total de transferències previstes (69.720 milions en el cas d’Espanya) s’haurà de dividir pel nombre total de fites i objectius compromesos (415, en el pla espanyol). Això donarà com a resultat un valor unitari de cada fita (168 milions, per a Espanya). La penalització serà el resultat de multiplicar el nombre de fites incomplertes pel valor unitari, però el document emès per la Comissió Europea adverteix que, en el cas de reformes sense complir, la quantitat resultant pot ser multiplicada per un 5, depenent de la seva rellevància. A partir d’aquestes regles, i tenint en compte que la Comissió Europea té pendent d’avaluar tres fites corresponents a la sostenibilitat del sistema, es podria arribar a la conclusió que una hipotètica penalització a Espanya per incompliment en aquestes reformes podria arribar a 2.500 milions.