El BCE insta els bancs a pagar més pels dipòsits

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha instat els bancs de la zona euro a elevar l’interès que paguen pels dipòsits dels seus clients. «Per combatre la inflació, volem que les nostres pujades de tipus es traslladin al sector financer, inclosos els bancs. La meva esperança, perquè volem que la transmissió monetària es canalitzi a través de l’economia, és que els bancs també reflecteixin aquestes pujades de tipus d’interès en la seva remuneració dels dipòsits. Perquè això realment s’hauria de produir», ha afirmat en una entrevista al diari indi ‘The Economic Times’. 

No és la primera vegada que un alt mandatari de l’autoritat monetària es pronuncia en aquests termes. El seu vicepresident, Luis de Guindos, va animar al setembre els clients a prendre la iniciativa: «Si són estalviadors i tenen un compte corrent o un dipòsit a termini, jo me me n’aniria al banc a demanar-li: escolti, actualitzi’m la remuneració». L’exministre d’Economia va afirmar llavors que la pujada dels tipus dels dipòsits arribaria «relativament ràpid», però aquesta alça està sent més moderada i lenta del que esperava el BCE.

El tipus mitjà dels nous dipòsits a termini a la zona euro es va situar al desembre en l’1,44% per a les llars i en l’1,83% per a les empreses. Es tracta d’un nivell superior al que es va registrar el mateix mes del 2021 (0,23% i -0,31%, respectivament), però aquestes alces (d’1,21 i 2,14 punts) són inferiors a la registrada pels tipus de referència que fixa el BCE (2,5 punts l’any passat i un altre mig punt fa unes setmanes, fins a l’actual 3%). Els bancs espanyols, per la seva banda, han incrementat els tipus dels seus dipòsits del 0,06% al 0,64% en les famílies i del 0,45% a l’1,6% en les empreses.

Doblegar la inflació

El BCE vol que els bancs paguin més pels dipòsits perquè això l’ajudi a aconseguir el seu objectiu de doblegar l’espiral inflacionista. Les pujades de tipus, així, busquen refredar l’economia per combatre la inflació, al mirar de reduir la demanda dels agents econòmics per una doble via. D’una banda, encarint el crèdit, de manera que a les empreses i llars els resulti més difícil i costós endeutar-se. I d’una altra, elevant la remuneració de l’estalvi, per incentivar-lo i evitar que els diners es destinin a gastar o invertir. 

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

D’aquí ve l’interès que té el banc central en el fet que els bancs europeus paguin més pels dipòsits. Els tipus dels crèdits, així, sí que han reflectit amb més velocitat les pujades de tipus oficials. L’interès mitjà de les noves hipoteques de la zona euro ha passat de l’1,31% el desembre del 2021 al 2,94%, mentre que el cost mitjà dels nous crèdits a les empreses va augmentar de l’1,35% al 3,41% en el mateix període. A Espanya, han passat de l’1,38% al 3,91% i de l’1,3% al 3,28%, respectivament.

El cert és que els dipòsits que les llars espanyoles mantenen als bancs se situen en nivells històricament elevats malgrat la baixa rendibilitat, però estan començant a baixar. S’ha de veure si perquè els agents econòmics estan acudint-hi davant la dentada de la inflació en el seu poder adquisitiu o perquè estan destinant els diners a altres productes financers. Així, les llars tenien 991.161 milions d’euros dipositats en bancs al gener, 13.181 milions i un 1,3% menys que el màxim històric d’un bilió d’euros assolit al gener, però 31.282 milions i un 3,2% més que el gener del 2022, segons ha informat aquest dilluns el Banc d’Espanya. Quant a les empreses, tenien 300.258 milions, 17.437 milions i un 5,4% menys que al desembre i 4.219 milions i un 1,3% menys que un any abans.