El salari mínim per arribar a final de mes a Barcelona ja supera els 1.500 euros

Viure a la ciutat de Barcelona amb totes les necessitats bàsiques cobertes o, el que és el mateix, sobreviure, ja exigeix un salari de més de 1.500 euros al mes. Així ho quantifica un informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que anualment xifra la nòmina mínima requerida per poder arribar a final de mes a la capital catalana pagant la vivenda, els aliments, la roba, el transport i les despeses extraordinàries, entre d’altres. En l’últim lustre el cost de la vida a Barcelona s’ha encarit un 42,6%, impulsat principalment per l’espiral dels preus de la vivenda que fa dècades estrenyen les butxaques dels habitants de les grans ciutats.

La crisi de preus que afecta les economies occidentals des de fa mesos no ha sigut aliena a la ciutat de Barcelona i el 2022 ha sigut un exercici en el qual viure s’ha tornat més exigent per a les butxaques dels veïns de Ciutat Vella, l’Eixample o Sants. Concretament el preu de la vida s’ha apujat un 8,1%, segons els càlculs de l’AMB, l’increment més gran en els últims cinc anys, temps des que aquest organisme diagnostiquen l’esmentada qüestió. Si bé la vida s’ha encarit a Barcelona també a la resta de la gran metròpolis.

Si es tenen en compte la mitjana dels 36 municipis que formen la gran Barcelona, posant en un mateix sac la capital i localitats com Sant Joan Despí, l’Hospitalet o Montgat, el salari mínim de referència exigit per arribar a final de mes és d’1.447,49 euros mensuals, un 7,6% més car que fa un any. Una xifra superior a la de l’actual salari mínim interprofessional (SMI), ubicat en els 1.260 euros bruts (en 12 pagues) o 1.080 euros (en 14 pagues).

El pressupost bàsic dels habitants de la Gran Barcelona se’n va de la següent manera: Un terç d’aquesta xifra la devora el lloguer o la vivenda en propietat, més un altre terç la llum, el gas, l’aigua i omplir la nevera. La resta se’n va en despeses extraordinàries (15%), oci (7%), educació (4%), roba (3%), transport (2%) i neteja (1%). I l’únic que no s’ha apujat l’últim any és el transport, beneficiats els habitants metropolitans per les rebaixes d’abonaments aplicades des de l’Administració.

Tot i que cada format familiar té les seves pròpies necessitats. Segons els càlculs de l’AMB, una persona que vulgui viure sola i sense fills necessita una nòmina de 1.596,68 euros bruts al mes. Si comparteix pis amb una altra persona, les exigències baixen a 1.097,33 euros per barba. I si aquesta persona és soltera i té fills a càrrec, la xifra es dispara fins als 2.453,85 euros mensuals. En el cas d’una parella amb dos o més fills, la nòmina de cadascun dels progenitors hauria de ser de 1.681,15 euros.

Els sous creixen tres vegades menys que els preus

Viure a Barcelona s’ha tornat notablement més car en els últims anys i la bretxa entre fer-ho a la capital i en alguna de les ciutats limítrofes s’ha doblat en l’últim lustre. Concretament, el 2016 viure a la capital era un 5,1% més car que a la resta de l’AMB i avui és el 10,1%. El lloguer és responsable i dona fe d’això: en almenys 22 barris de la ciutat l’arrendament mitjà ja supera l’SMI.

Notícies relacionades

250.000 treballadors catalans es beneficiaran de la pujada del salari mínim

Els sindicats reclamen a la patronal que els salaris pugin el 13,25%, com a mínim, en tres anys

El preu d’habitar la capital catalana ha crescut vertiginosament en l’últim lustre. Segons dades de l’INE, el cost de la vida en el conjunt d’Espanya ha crescut un 19,4%, mentre que a Barcelona ho ha fet més del doble, el 42,6%. I els sous dels barcelonins no ha seguit, ni de lluny, el mateix ritme.

Prenent com a referència les dades que recopila el servei estadístic de l’Ajuntament de Barcelona, el salari mitjà d’un barceloní va ser el 2021, últimes dades disponibles, de 2.694 euros bruts al mes (en 12 pagues). Aquest ha crescut des del 2016 un 10,8%, davant el 31,8% del que calcula l’AMB que s’ha encarit la vida en aquell mateix període. És a dir, el cost de la vida a la capital catalana ha crescut tres vegades més que els salaris en l’últim lustre.