La constructora marxa d’Espanya
Sánchez ataca Del Pino i qüestiona la «legalitat» del trasllat de Ferrovial als Països Baixos
El cap de l’Executiu nega el «compromís» amb Espanya del president executiu de la constructora
La Moncloa atribueix l’adeu de la companyia a l’interès «personal» del seu màxim dirigent per esquivar l’impost a les grans fortunes
¿Quins avantatges fiscals obté Ferrovial al traslladar la seva seu als Països Baixos?
Les claus de la marxa de Ferrovial d’Espanya: aquests són els motius
El Govern no atorga cap credibilitat als motius al·legats per la constructora Ferrovial per justificar la seva marxa als Països Baixos. La companyia va al·legar dimecres que la decisió obeïa a la falta de «seguretat jurídica» a Espanya, però des de la Moncloa consideren que l’argument no és creïble. En realitat, segons expliquen els col·laboradors del cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, la raó fonamental és ben diferent. La sortida abrupta, que ha provocat indignació i sorpresa al Govern, obeeix a l’interès «personal» del president executiu de l’empresa, Rafael del Pino, a esquivar l’anomenat impost a les grans fortunes, aprovat a finals de l’any passat.
El mateix Sánchez, de gira per Irlanda, Dinamarca i Finlàndia, s’ha mostrat també molt dur amb el màxim dirigent de la companyia, aprofundint en l’atac personal i qüestionant la «legalitat» del trasllat. «Seguirem la situació, a veure si l’anunci d’aquesta companyia es correspon amb la legalitat –ha assenyalat el president del Govern des de Copenhaguen–. I també vull fer una reflexió més general: els empresaris juguen un paper molt important en la nostra societat, i així ho ha reconegut el Govern amb la pandèmia i la guerra, amb ertos i els mecanismes de l’ICO, que han permès augmentar la seva activitat econòmica. També tenen una enorme responsabilitat social amb el país on neixen i desenvolupen la seva acció. Hi ha exemples extraordinàriament positius de grans empresaris compromesos amb el seu país. Però sens dubte després d’aquest anunci no és el cas del senyor Del Pino».
Fonts de la Moncloa remarquen que Espanya apareix per sobre dels Països Baixos en la majoria de les classificacions internacionals de seguretat jurídica. Els Països Baixos estan per davant, continuen, en pressió fiscal, perquè allà és inferior. Per tant, les explicacions ofertes fins ara per Ferrovial resulten «ridícules», conclouen a l’Executiu, la posició del qual és de xoc frontal amb el màxim dirigent de l’empresa.
Per esquivar el nou impost sobre patrimonis superiors a 3 milions d’euros –que el Govern ha batejat com a ‘impost temporal de solidaritat de les grans fortunes’–, el mateix Rafael del Pino hauria de traslladar la seva residència fiscal fora d’Espanya. El nou impost és temporal i la seva recaptació, en principi, està prevista només per als exercicis 2023 i 2024, si bé afecta els patrimonis de les persones físiques corresponents al 2022 i 2023. És a dir, si Rafael del Pino ja va viure a Espanya el 2022 un total de 183 dies o va conservar al país el nucli principal de les seves activitats o interessos econòmics, haurà de liquidar a l’Estat el nou impost el juliol vinent. Si trasllada la seva residència, a tot estirar podria esquivar el pagament de l’any vinent, informa Rosa María Sánchez.
La revista ‘Forbes’ assenyala Rafael del Pino com la tercera fortuna personal més gran d’Espanya, per darrere del propietari d’Inditex, Amancio Ortega, i de la seva filla Sandra Ortega. ‘Forbes’ atribueix a Rafael del Pino un patrimoni personal de 3.800 milions, que, de ser així, el convertiria en contribuent d’una quota de 133 milions en el nou impost. ‘Forbes’ atribueix patrimonis de 2.300 i de 1.700 milions als germans del president de Ferrovial, a María i a Leopoldo, de manera que haurien de tributar uns 80 i 59 milions, respectivament, pel nou impost.
La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, ha qüestionat la motivació mercantil esgrimida per Ferrovial per justificar el trasllat de la seva seu als Països Baixos. En una entrevista a Onda Cero, Calviño va explicar que el Govern i la CNMV analitzaran si té «substància» l’argument que el trasllat facilitarà la cotització de la companyia als EUA, alhora que a Amsterdam i en l’índex espanyol Ibex 35. No «ens consta que hi hagi problemes» per cotitzar als EUA per part de cap empresa espanyola, assenyalen fonts de la CNMV, informa Juan Carlos Lozano.
Nul efecte contagi
La marxa de Ferrovial, dins d’aquesta estratègia d’atac personal al seu president executiu, també té una important derivada política. La Fundació Rafael del Pino, dedicada, segons la seva web, a «formar dirigents i emprenedors espanyols, a difondre el coneixement i a defensar la llibertat», té entre els membres del seu consell assessor Carlos Espinosa de los Monteros, que va ser alt càrrec a l’Executiu de Mariano Rajoy (va exercir com a alt comissionat del Govern per a la Marca Espanya) i és el pare d’Iván Espinosa de los Monteros, el portaveu parlamentari de Vox.
Els col·laboradors de Sánchez descarten que el trasllat de la seu de la companyia als Països Baixos hagi de contagiar altres grans companyies. «Les empreses no són gaseles. No en veuen sortir una corrents i hi van darrere. Al contrari. Fan les seves anàlisis assossegades. I les dades són les que són», assenyalen. Espanya, expliquen, va acabar l’any passat amb un «rècord històric» d’inversions: 30.000 milions d’euros, dada que va ressaltar Sánchez durant el seu recent discurs davant l’elit econòmica internacional reunida al Fòrum de Davos (Suïssa). Tot això, creuen a la Moncloa, fa que els motius esgrimits per Ferrovial siguin encara més incomprensibles.
No contribuir a l’espiral
Notícies relacionadesEn qualsevol cas, el Govern argumenta que la marxa de l’empresa també provoca que el debat sobre l’harmonització fiscal dins de la UE sigui encara més apressant. Amb la seva sortida, Ferrovial pot contribuir que els estats membre entrin en una espiral competitiva per abaixar impostos i atraure empreses. I això, conclouen, podria no acabar mai, fins al punt que les mateixes companyies acabin marxant a paradisos fiscals fora del territori comunitari.
A la Moncloa no oculten el seu malestar pel passat donat per la constructora. Del Pino, el seu president executiu, només va mirar de parlar amb Sánchez en l’últim moment, quan la decisió ja estava presa. Ara el Govern analitza què pot fer. No és clar, conclouen les mateixes fonts, que la decisió de Ferrovial es pugui revertir. Almenys, no «immediatament».
