La banca redueix la remuneració dels nous dipòsits al 0,59% al gener

Els bancs espanyols no només no estan augmentant la remuneració que paguen pels dipòsits als seus clients particulars, sinó que fins i tot l’han reduït. El tipus mitjà dels nous dipòsits atorgats a les llars al gener va ser del 0,59%, lleugerament per sota del 0,64% del desembre. Pot no semblar una variació significativa, però per posar-lo en perspectiva, el sector espanyol i el xipriota van ser els únics que van abaixar la retribució d’aquests productes d’estalvi als 19 països de la zona euro, segons les dades publicades aquest divendres pel Banc Central Europeu (BCE).

Així, els bancs de l’eurozona van elevar en 0,19 punts de mitjana el tipus dels nous dipòsits a les famílies el primer mes de l’any, amb la qual cosa van pagar l’1,64%, dues vegades i mitja més que les entitats espanyoles. Davant el menor pagament del sector espanyol (0,05 punts) i xipriota (0,15), es van produir increments notables en països com Malta (0,38), Eslovàquia (0,29), Bèlgica (0,28), i Luxemburg i Àustria (0,27). 

La banca espanyola, així, és la quarta que menys remunera els nous dipòsits, només per davant de la portuguesa (0,56%), la grega (0,49%) i la xipriota (0,25%). En l’extrem oposat apareixen països com França, on les famílies van contractar de mitjana el gener amb un interès del 2,37%, Itàlia (2,12%), Eslovàquia (2,06%) i Àustria i Bèlgica (2,03%).

El menor pagament pels dipòsits a Espanya es va produir en paral·lel a un nou encariment del tipus mitjà de les noves hipoteques. L’alça va ser de 0,28 punts, la sisena més gran registrada el mes en la zona euro i superior als 0,16 punts de mitjana. Els crèdits per a la compra de vivenda subscrits per les famílies, així, van tenir un interès del 3,19%, per sobre de la mitjana de l’eurozona (3,1%), tot i que encara són els setens més baixos de la unió monetària. En conseqüència, la rendibilitat que els bancs obtenen dels seus nous clients (diferència del tipus de les hipoteques i els dipòsits) es va eixamplar de 2,27 a 2,6 punts.

Pressió supervisora

La baixada de la remuneració que els bancs espanyols paga pels dipòsits s’ha produït en un context de creixent pressió perquè elevin l’esmentada retribució. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va animar aquest dijous els clients a acudir a les seves entitats a reclamar-los un pagament més gran. «Els clients bancaris han de tenir aquesta conversa amb els banquers i els banquers han de ser assenyats si volen mantenir els seus clients. L’alternativa és canviar de banc», va apuntar en una entrevista a ‘Antena 3’.

L’alta funcionària francesa, de fet, va assenyalar expressament la banca espanyola com una de les europees que van amb retard en la remuneració del passiu. Els banquers, va assenyalar, «no han d’oblidar-se de remunerar els dipòsits», una cosa que ja està passant a «bastants països» europeus, però no encara a Espanya. «Espero de veritat que els consumidors mantinguin aquestes converses amb els bancs», va insistir.

Inflació i beneficis

Notícies relacionades

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

El BCE vol que els bancs paguin més pels dipòsits perquè això l’ajudi a aconseguir el seu objectiu de doblegar l’espiral inflacionista. Les pujades de tipus, així, busquen refredar l’economia per combatre la inflació, al mirar de reduir la demanda dels agents econòmics per una doble via. D’una banda, encarint el crèdit, de manera que a les empreses i llars els resulti més difícil i costós endeutar-se. I d’una altra, elevant la remuneració de l’estalvi, per incentivar-lo i evitar que els diners es destinin a gastar o invertir. 

No obstant, fa mesos que els bancs espanyols es resisteixen a elevar de forma significativa la retribució dels dipòsits. Argumenten que quan els tipus del BCE eren negatius, no ho van traslladar als seus clients minoristes (l’hauria obligat a cobrar-los pels dipòsits). Això els va suposar una pèrdua i ara estan mirant de rescabalar-se, augmentant la rendibilitat que obtenen pels seus clients. També al·leguen que tenen liquiditat de sobra i no necessiten captar dipòsits, així com que als seus clients els resulta més rendible contractar els fons d’inversió en deute públic que els estan oferint (teòricament més rendibles que els dipòsits, però també amb més comissions).