Les dones pateixen tres vegades més assetjament sexual a la feina que els homes

L’estudi d’Eurofound es basa en l’European Working Conditions Telephone Survey, un sondeig elaborat a partir de 70.000 entrevistes a persones de 36 països del Vell Continent. I la principal conclusió que deixa l’anàlisi publicada aquesta setmana és que elles són transversalment més vulnerables al maltractament als centres de treball que ells, ja sigui per part dels superiors, dels companys o de persones externes a l’empresa o entitat per a la qual treballen. A més, com més jove és la dona, més possibilitats té d’experimentar alguna mena de comportament hostil.

Ser objecte d’assetjament laboral i/o sexual a la feina repercuteix directament en la salut mental de les agredides. Estrès, ansietat, insomni, mal de cap, malestar intestinal o reaccions cutànies són alguns dels símptomes que enumera Ariadna Vilà, experta en l’abordatge de violències masclistes i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. «La pressió sobre la víctima és molt elevada i esquitxa tots els aspectes de la seva vida, tant personal com professional», apunta. 

Segons indiquen les dades d’Eurofound, les víctimes de comportaments hostils a la feina tenen aproximadament tres vegades més probabilitats d’experimentar esgotament físic i emocional i gairebé el doble de probabilitats de tenir ansietat o d’estar en risc de depressió que una persona que no els viu. 

Protocol obligatori a totes les empreses

Totes les empreses, segons la normativa aprovada el 2007, siguin de la mida que siguin, tenen l’obligació de tenir un protocol contra agressions sexuals. El problema, segons explica la secretària d’igualtat i formació de l’UGT de Catalunya, Eva Gajardo, és que no totes les empreses compleixen aquesta obligació formal i troba a faltar transparència i fiabilitat en moltes empreses. Segons les dades de la consultora i ETT Adecco, la meitat de les companyies no té un protocol d’aquesta mena.

«Desgraciadament, el més habitual és que la dona agredida acabi agafant la baixa o sortint de l’empresa i que l’agressor s’emporti una falta lleu o ni això», afirma. «A diferència d’altres països, on quan es produeix un cas d’aquesta mena les empreses són fulminants amb l’acomiadament i l’utilitzen com a exemple perquè no torni a passar res semblant, aquí es tapa. Veiem com agressors són acomiadats amb el pretext de baixa productivitat i no s’explica res», afegeix.

Una de les claus perquè els mecanismes de prevenció i actuació contra l’assetjament a la feina funcionin és que siguin coneguts per tots i els passos per aplicar-los siguin clars, segons remarca Vilà, del Col·legi de Psicologia. «És vital que la persona agredida sàpiga a qui s’ha de dirigir per activar el protocol i que aquesta persona de referència sigui de confiança i tingui una formació adequada per saber com s’ha d’actuar», explica. «Les víctimes s’han de sentir segures a l’hora de denunciar, perquè sinó el que s’aconsegueix és estigmatitzar-les més i augmentar la pressió sobre elles», afegeix. 

Per assegurar tant aquesta traçabilitat com el fet que tots els empleats siguin conscients de què és un comportament hostil –tant si el pateixen, com si el presencien, com si l’efectuen–, Vilà i Gajardo insisteixen que és imprescindible que els protocols siguin consensuats entre direcció i treballadors. I que no siguin una iniciativa unilateral dels primers, que poden servir per evitar una multa davant una inspecció de Treball, però no per prevenir realment agressions. A més, una agressió mal gestionada pot augmentar la desconfiança dins de la plantilla, reduir-ne el rendiment i, si es divulga, perjudicar la imatge corporativa de l’empresa.

Com més exposició pública, més agressions

Si bé les desigualtats de gènere tenen un impacte transversal, no a tots els sectors els treballadors són igual de vulnerables. L’informe d’Eurofound mostra que no té el mateix risc de ser violada una telefonista, que una cambrera de pis assetjada per un client quan entra a netejar-li l’habitació. Segons les seves dades, el 5,7% dels sanitaris han patit assetjament sexual durant l’últim any, i és el col·lectiu que més pateix aquesta mena d’abusos, coincidint amb l’alta feminització.

Notícies relacionades

Treball multiplica per 8 les multes a empreses per vulnerar la normativa d’igualtat

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

«El que pot haver d’aguantar una dona jove al taulell d’un hospital o un centre d’atenció primària és esgarrifós», afirma la coordinadora del grup de treball contra les violències masclistes de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Pilar Babi. «Si entres a atendre a un domicili no saps què t’hi pots trobar. La majoria de vegades serà algú que et dirà ‘Bon dia doctora, ¿vol un cafè?’. Però altres vegades no, i llavors estàs totalment indefensa», afegeix.

Babi, també afiliada a Metges de Catalunya, considera que l’última dècada hi ha hagut un canvi dins de les institucions, que «han pres més consciència i mesures» per evitar sotmetre el col·lectiu de sanitaris a situacions com les descrites. «La resposta ha de ser contundent i la formació dels professionals en aquest sentit és imprescindible. Hem d’imaginar-nos el pitjor, donar per fet que això passarà, que els professionals han de tenir eines per reconèixer aquests comportaments i mirar de reconduir-los. I sempre que no es pugui, mitjans per reparar el dany», afirma.