La Sareb oferirà la venda de fins a 25.000 vivendes a comunitats i ajuntaments

Els ministeris d’Economia (com a responsable de la companyia a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) i de Transports (encarregat de la política estatal de vivenda), més el d’Inclusió i Repte Demogràfic, fa gairebé un any que preparen la nova estratègia de vivenda social de la companyia juntament amb l’equip directiu que va passar a gestionar-la des que va començar a controlar-la l’Estat. A falta d’afinar els últims números, la idea és presentar en les pròximes setmanes la iniciativa inclosa en el seu primer pla estratègic des que és pública, potser coincidint amb la publicació dels resultats anuals de l’empresa a finals de mes.

El president del Govern va donar pista d’aquests treballs fa uns dies al Senat, tot i que no va arribar a desglossar-ne del tot les xifres. «L’entitat contribuirà amb 50.000 vivendes al Pla Estatal de Lloguer Assequible, que té l’objectiu d’incrementar el parc públic de vivenda de lloguer almenys en 100.000 unitats», va anunciar Pedro Sánchez. Fins ara se sabia que l’aportació de la Sareb a aquest pla consistiria en una mica més de 10.000 vivendes de la seva propietat que ja estan habitades i entre 10.000 i 15.000 més que preveu que es construeixin gràcies a la cessió temporal de terrenys a promotors privats. 

Tres àrees

Així doncs, la nova estratègia de vivenda social de la Sareb té tres grans àrees. D’una banda hi ha les entre 20.000 i 25.000 vivendes que potencialment podran ser venudes a les administracions territorials per a finalitats socials. També podran ser terrenys per a la construcció d’equipaments públics. L’ajuntament de Tortosa, per exemple, en va adquirir un al desembre per 615.000 euros per construir-hi un hospital.

El parc d’immobles que la companyia ofereix cedir a autonomies i ajuntaments, que són les competents en matèria de vivenda, ha pujat de les 4.000 inicials el 2013 a les 15.000 ampliables en 5.000 més del 2021. El problema és que les cessions han sigut molt inferiors a les inicialment previstes, malgrat que la Sareb assumeix la meitat de la despesa per fer-les habitables: nomeés 3.386 fins al juny. Els convenis de cessió, per tant, no han funcionat per les dificultats que tenen les administracions locals més petites a l’hora de gestionar els actius i per la falta de vivendes en localitats on se sol·licitaven. 

Per intentar solucionar-ho i, a més, contribuir al seu objectiu principal de vendre els actius i reduir el cost per al contribuent, la Sareb vol impulsar les vendes a les administracions territorials. Fa uns dies va acordar traspassar-ne 500 al País Valencià per 50 milions d’euros i manté negociacions amb altres autonomies. Es tracta d’un salt substancial respecte a les entorn de 400 que havia venut al sector públic des del seu naixement el 2012 fins ara.

Col·laboració publicoprivada

L’altre gran projecte és la cessió de terrenys de la seva propietat perquè promotors privats construeixin i gestionin entre 10.000 i 15.000 vivendes de lloguer social durant un termini «igual o superior a 50 anys». La Sareb va fitxar recentment la consultora Pwc per 386.937 euros perquè l’assessori en l’anàlisi de la viabilitat tècnica, jurídica i econòmica del projecte. En principi, la consultora li farà una proposta al maig i, si és aprovada pel consell d’administració, la Sareb impulsarà el primer concurs de licitació pública a l’estiu, que el seguiran d’altres, ja que es preveu que el pla es desenvolupi en diverses fases. 

Es tracta d’un model similar que han posat en marxa administracions com l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona o la Comunitat de Madrid. El risc de construcció, finançament i explotació de les vivendes l’assumirà íntegrament el promotor i, finalitzada la cessió del terra, els actius revertiran al seu propietari. En principi no hauria de ser la Sareb, ja que la llei estableix que haurà de desaparèixer al novembre del 2027. El Govern i el FROB, amb tot, han deixat en alguna ocasió oberta la porta a estendre aquest termini, si bé fonts de l’Executiu asseguren que de moment no està sobre la taula. 

Acompanyament social

El tercer pilar del pla de la Sareb és la gestió social de les vivendes habitades que no ha cedit. La companyia tenia 1.243 vivendes amb lloguer social a finals de juny (famílies que ocupen immobles de la seva propietat provinents majoritàriament d’antics promotors, amb contractes previs al traspàs dels actius a la Sareb). A més, l’any passat va crear una direcció especial que està desplegant un nou sistema d’acompanyament social i laboral que preveu estendre a les més de 10.000 famílies que habiten en vivendes de la seva propietat (a juny, 1.297 ja estaven en procés).

Notícies relacionades

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

L’impost a les energètiques posa en risc inversions per 30.000 milions

D’una banda els ofereix una renda assequible ajustada al 30% dels seus ingressos. Però, a més, ha fitxat –durant tres anys, renovables per dos més– les companyies especialitzades Servihabitat, Sogemedi i Gesocin perquè s’encarreguin de gestionar l’habitabilitat dels immobles i ajudin aquestes famílies a sortir de la situació de vulnerabilitat.

A un nivell més petit i inicial, la Sareb també està treballant amb el Ministeri de Repte Demogràfic per impulsar vivendes en zones despoblades, així com amb el Ministeri d’Inclusió per buscar solucions habitacionals per als treballadors temporers.