França i Espanya, dues maneres de baixar el cistell de consum

A diferència de França, a Espanya el Govern va aprovar el desembre passat una rebaixa de l’IVA del 10% al 5% en productes bàsics i del 4% al 0% en el cas de la pasta i l’oli d’oliva, així com un xec de 200 euros per a famílies vulnerables (amb una renda inferior a 27.000 euros a l’any). A més, cal afegir-ne d’altres per reduir la factura energètica, com el límit al preu del gas al mercat elèctric o la retallada dels ingressos als ingressos extraordinaris de les centrals nuclears i hidroelèctriques capaç de contenir una part dels costos.

Però aquestes mesures no han impedit que el preu dels aliments s’encareixi el 15%, segons les estadístiques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En termes minoristes, hi ha productes bàsics que sí que han baixat de preu, però que no són capaços de compensar la pujada d’altres i com a resultat tenim un cistell de consum més car, segons la simulació d’una compra setmanal per a quatre persones realitzada per El Periódico. Segons els càlculs de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin) la mitjana dels cistells de cinc grans superfícies (Mercadona, El Corte Inglés, Carrefour, Alcampo i Dia) va pujar un 1,31%, equivalent a 39 cèntims. Des del Govern, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, defensa que l’alça de costos «ha tocat sostre» i la rebaixa de preus està per caure. L’Associació d’Usuaris Financers (Asufin)

L’anunci francès és un acord «voluntari» per rebaixar els preus per part d’algunes empreses. De fet, una de les més grans, Leclerc, no s’hi ha sumat a l’acusar la resta de fer «publicitat», segons informa Enric Bonet. Al conèixer el pacte, el ministre d’Agricultura, Luis Planas, va fer una crida als supermercats nacionals per prendre «una mesura similar», tot i que aquests li han donat l’esquena. Des de la patronal de la gran distribució AECOC afirmen que la proposta francesa «no té res a veure amb el que s’ha plantejat fins ara (pel Govern espanyol)». El sector suggereix que l’anunci francès –amb fotografia inclosa de les empreses junt amb el ministre de Finances, Bruno Lemaire– té més de posada en escena que d’efecte reductor a les butxaques dels consumidors. Mentrestant, la vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, ha donat per fet que aquells grups multinacionals amb presència en els dos països –el cas més evident és el de Carrefour– estendran la proposta també a Espanya, segons ha afirmat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, i el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va fer una crida després de l’anunci francès a les empreses espanyoles perquè realitzin una acció «similar».

El model de distribució entre els dos països és molt diferent, entre altres coses per la menor concentració empresarial a Espanya. Segons dades de Kantar Worldpanel, si a França tres grups de supermercats (Carrefour, Leclerc i Les Mousquetaires) arriben al 58% de la quota de mercat, a Espanya la dispersió és molt més gran, amb set companyies que sumen una representativitat del 56%: Mercadona, Carrefour, Lidl, Dia, Eroski, Consum i Alcampo. Aquesta fragmentació més gran genera més competència, cosa que obliga les empreses espanyoles a ajustar més els preus al provocar que els consumidors canviïn d’establiment buscant la millor oferta. Una cosa bona per als consumidors perquè és sinònim de millors preus –segons un estudi d’Eurostat, amb xifres de mitjans del 2021, el preu mitjà de l’alimentació a Espanya era dos punts per sota de la mitjana de la Unió Europea, mentre en el cas de França era d’11 punts per sobre– però provoca que també hi hagi menys marge de maniobra en moments de pics elevats, com l’actual.

Des del sector de l’alimentació a Espanya defensen que l’encariment dels preus es deu als costos de producció més elevats i no als marges empresarials. «És evident que no hi està havent pujades de marges empresarials. La relació entre les pujades industrials i els preus al consum reflecteix una diferència del 31,7% que és més o menys el valor afegit brut del sector de la distribució majorista», deia en un fòrum sobre alimentació organitzat al Congrés dels Diputats, el soci de ‘retail’ i consum de la consultora EY, José Antonio Latre Ballarín. Un informe de l’OCU (setembre del 2022) sosté aquesta mateixa tesi a l’afirmar que les cadenes de distribució minorista han elevat els seus preus «en línia amb la inflació», i Mercadona, Dia, Consum i Eroski són les que més han pujat pels seus menors marges, i Ahorramás i Alcampo les que menys. Des de la primera baula de la cadena –agricultors i ramaders– defensen que els costos més alts han vingut per quedar-se i els preus difícilment tornaran a ser els que van ser a causa de pujades d’insummes com el salari mínim interprofessional (SMI), els preus de l’energia, l’impost al plàstic i l’encariment d’alguns materials. Falta conèixer què passarà amb els beneficis empresarials dels supermercats quan tanquin els seus comptes anuals. Mercadona les publicarà la setmana vinent. En el cas de França, Carrefour va guanyar un 26% el 2022, fins a un total de 1.350 milions d’euros gràcies a l’increment dels preus als seus països clau, on també s’inclou Espanya.