Impostos

Hisenda treu un nou impost mínim del 15% en societats antielusió fiscal

El tribut s’aplicarà el 2023 i és fruit d’una directiva europea per posar fi als pseudoparadisos fiscals a la UE, en plena polèmica pel trasllat de Ferrovial

Hisenda treu un nou impost mínim del 15% en societats antielusió fiscal

EFE/Juan Carlos Hidalgo

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El Ministeri d’Hisenda ha iniciat el tràmit de consulta pública previ a l’aprovació d’una nova tributació mínima del 15% en l’impost de societats. La nova fiscalitat, d’acord amb la directiva europea aprovada el 15 de desembre del 2022, serà molt més exigent que la que ja hi ha a Espanya des del 2022 i tindrà com a objecte fonamental garantir que els grans grups d’empreses, multinacionals i nacionals, tributin com a mínim un 15% en l’impost de societats, tot i que la matriu del grup estigui ubicada en un altre país o, fins i tot, fora de la Unió Europea.

La nova fiscalitat permetrà a l’Agència Tributària aplicar a partir de l’1 de gener del 2023 un «impost complementari nacional admissible» (segons el terme utilitzat per la directiva europea) per garantir que les societats filials de matrius ubicades en un altre Estat membre de la Unió Europea paguin a Espanya la part corresponent de la tributació mínima del 15% i que no se’n vagin allà on resideixi la societat principal.

Hisenda ha decidit obrir, aquest dilluns a la nit, el procediment de consulta pública previ a adoptar en la legislació espanyola la directiva europea. En plena polèmica sobre els possibles motius fiscals que hi podria haver darrere de la decisió de Ferrovial de traslladar la seva seu de Madrid a Amsterdam, la regulació que ara treu Hisenda a consulta pública i que ha d’estar en vigor l’1 de gener del 2023 ve a remarcar el propòsit de posar fi a pseudoparadisos fiscals dins de la Unió Europea. L’objectiu de la normativa europea és «la lluita contra la planificació agressiva en el mercat interior», segons resumeix el text d’Hisenda sotmès a consulta pública. L’OCDE calcula que generalitzar aquesta tributació augmentaria en 203.000 milions la recaptació mundial.

Amb la nova regulació cap multinacional podrà arribar a acords per aconseguir tributacions per sota del 15% en un determinat Estat membre. Per evitar-lo, la directiva imposa una fórmula perquè el càlcul d’aquest mínim del 15% no es faci amb la legislació de cada país, sinó amb unes regles homogènies, per sobre de determinades llicències dels estats membre. La tributació mínima del 15% sobre el benefici es determinarà a partir del resultat comptable, després d’aplicar determinats ajustos que seran els mateixos a tots els països. A més, cada Estat es podrà assegurar que obté aquesta tributació mínima en la part proporcional a l’activitat de les filials ubicades al seu territori.

Iniciativa anticipada

Cap d’aquestes salvaguardes és possible en aquest moment, amb l’impost mínim del 15% que s’aplica ja a Espanya des del 2022. El Govern espanyol va decidir avançar aquesta tributació mínima en espera d’un acord en el si de l’organització de països desenvolupats OCDE que s’estava demorant i que finalment va arribar l’octubre del 2021, tot i que sense una data certa per a la seva entrada en vigor. La Unió Europea va decidir impulsar la tributació mínima al seu territori a partir de l’1 de gener del 2023. L’actual impost mínim espanyol s’aplica a societats amb una facturació superior a 20 milions d’euros i tots els grups d’empreses. El Govern haurà d’adaptar l’impost espanyol a la directiva europea, que estableix la tributació mínima del 15% per a grups –multinacionals o nacionals– que tinguin uns ingressos consolidats per sobre dels 750 milions d’euros. El nombre de contribuents obligats per la directiva pot resultar inferior que el de l’actual impost espanyol, però l’abast de les obligacions arribarà molt més lluny. Les actuals dificultats d’Espanya per aplicar una tributació mínima a filials de multinacionals quedaran resoltes amb la nova regulació.

Dues regles bàsiques

Notícies relacionades

El disseny del nou tribut es recolza sobre dues regles interconnectades. D’una part, l’anomenada ‘regla d’inclusió de rendes’ (RIR) ha de garantir que «la matriu resident en territori espanyol d’un grup multinacional o d’un grup nacional de gran magnitud estarà obligada a calcular i pagar un impost complementari respecte a les rendes que obtinguin les entitats constitutives del grup amb un nivell impositiu baix», és a dir, per sota del 15%.

A més, l’anomenada ‘regla de beneficis insuficientment gravats’ (RBIG) ha de garantir que qualsevol integrant d’un grup amb seu a Espanya tributi al país, «quan la matriu del grup multinacional no pugui recaptar la totalitat de l’import de l’impost complementari relatiu a les entitats amb un nivell impositiu baix a través de l’aplicació de la regla d’inclusió de rendes». L’impost corresponent a filials de matrius en un país de baixa tributació es repartirà entre els estats membre de la Unió Europea en funció del nombre de llocs de treball i del valor dels actius a cada territori.