El Govern ha rebutjat 23 propostes de millora de la despesa de l’Airef i n’ha adoptat un centenar

El Govern central sembla prendre’s amb calma les recomanacions de millora de la qualitat de la despesa formulades per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) a partir de les anàlisis encarregades pel mateix Executiu. Del total de 277 propostes de millora formulades fins ara per l’Airef, com a resultat del primer ‘spending review’ (informe de revisió de la despesa) per al període 2018-2021, per a partides per un total de 90.000 milions d’euros, el Govern central ha adoptat al voltant de 100 propostes (que afecten gairebé 22.000 milions, el 27% del total). No obstant, segons les dades presentades aquest dimecres per la mateixa Airef, el Govern central ha decidit desatendre 23 recomanacions més, per un import aproximat d’uns 3.240 milions. Hi ha 154 propostes de millora més que, segons les dades presentades per l’Airef, encara estarien en procés d’avaluació per part del Govern central.

Entre les propostes assumides pel Govern, per exemple, es podria citar l’enduriment de la deducció per aportacions de plans de pensions. Entre les no acceptades, el Govern central addueix diferents motius, com falta de competències (cas de la integració del sistema ferroviari de Rodalies amb les altres modalitats de transport urbà i interurbà) o raons polítiques, tal com ha resumit, en roda de premsa, el director de la Divisió d’Avaluació de la Despesa Pública de l’Airef, José María Casado. En aquesta última categoria es podria emmarcar, per exemple, la negativa del Govern central a reformular l’actual esquema de subvencions al transport aeri per a residents als arxipèlags per evitar que les companyies aèries acabin incorporant als seus propis marges part de l’ajuda (per la via d’uns preus més alts).

A més de les 100 propostes de millora de la despesa formulades per l’Airef i adoptades pel Govern i de les 23 rebutjades n’hi ha 154 més que encara estan en procés, segons les dades aportades per l’Airef. Segons la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero, l’important és que el Govern central prengui en consideració en les seves polítiques les propostes de l’organisme, «tot i que sigui per rebutjar-les» per les raons que es jutgin oportunes, i no deixar-les en un estat d’«en procés».

Demanda de més compromís

La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha demanat aquest dimecres del Govern «un compromís real» amb l’avaluació de la qualitat de la despesa (eficàcia i eficiència) en les polítiques públiques. Herrero ha lamentat que els informes sobre qualitat de la despesa encarregats pel Govern central (‘spending revierw’) cada vegada tenen un més baix import malgrat el compromís adquirit en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) de dotar de permanència aquestes anàlisis. També ha qüestionat que en els últims encàrrecs del Govern hagi desaparegut l’anàlisi de polítiques transversals, compartides amb autonomies i ajuntaments, com la despesa en sanitat.

«No podem perdre ritme, i segons el meu parer s’ha perdut, en el ritme d’avaluació. A més hem perdut el focus en l’anàlisi de polítiques transversals, com la sanitat», ha lamentat Herrero. La presidenta de l’Airef ha comparegut en una roda de premsa per presentar una nova eina informàtica interactiva (Observatori de Troballes i Propostes) que permet fer un seguiment de les propostes de millora de qualitat de la despesa formulades per l’organisme i de la seva acollida favorable o nul·la, per part del Govern central.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Segons les dades aportades per l’Airef, després d’haver sotmès a avaluació blocs de despesa per 33.000 i per 57.000 milions en les dues primeres fases del primer ‘spending review’ 2018-2021 encarregat pel Govern, els encàrrecs han caigut a 14.000 milions i a 10.000 milions en les dues últimes onades. En aquelles dues primeres fases, es van analitzar importants partides de despesa com ara beneficis fiscals (35.000 milions), concessió de subvencions (34.300 milions), infraestructures de transport (13.000 milions), medicaments amb recepta mèdica (10.171 milions), farmàcia hospitalària (6.933 milions) o polítiques actives d’ocupació (6.500 milions).

En les dues últimes onades, els encàrrecs afecten instruments financers de suport a la internacionalització (7.150 milions), la gestió de residus urbans (6.700 milions), altres instruments financers de suport a sectors productius (8.200 milions) i mutualisme (2.200 milions). Amb tot, Herrero ha explicat que en futures fases del segon ‘spending review’ 2022-2026 l’Airef assumirà l’anàlisi dels avals per 140.000 milions d’euros prestats per l’ICO a les empreses, en els anomenats ‘crèdits covid’, tal com ha quedat recollit en el pla d’acció proposat per l’organisme i aprovat per l’Executiu central.