Els municipis catalans sense accés presencial a la banca en van baixar de 51 a 32 el 2022

En el cas dels municipis catalans, en un es va instal·lar un caixer bancari (a Llanars, Girona), mentre que a la resta els habitants van tenir accés als serveis financers bàsics a través de les oficines de Correus, empresa amb la qual els bancs han arribat a acords de prestació de serveis. Es tracta de Campins, Oristà, Rajadell, Puigdàlber, Muntanyola i Monistrol de Calders (a la província de Barcelona), Nulles, Querol, Bot, Vilanova d’Escornalbou, Marçà, Vilabella i Bonastre (a Tarragona), Castellnou de Seana i Torrelameu (a Lleida) i Torroella de Fluvià, Ventalló i Montagut i Oix (a Girona).

Catalunya ha sigut la comunitat amb el major nombre de municipis que han sortit de la llista de l’exclusió i la tercera per població beneficiada per aquesta reducció (12.145), després de Castella i Lleó (15.205) i el País Valencià (13.256). Després de la baixada dels municipis desatesos, Barcelona encara tenia al tancament del 2022 quatre poblacions sense accés presencial als serveis bancaris (3.632 habitants), Girona en tenia 17 (13.995 habitants) i Lleida, 11 més (8.348 habitants), mentre que a Tarragona ja no n’hi havia cap. Al final d’aquesta informació es pot consultar un requadre amb la llista completa dels municipis encara desatesos.

Informe per a Calviño

L’estudi elaborat pel Joaquín Maudos (catedràtic de la Universitat de València i director adjunt d’investigació de l’Ivie) és el primer informe de seguiment del pla per garantir l’accés a la banca de l’Espanya rural, que el sector va pactar amb el Ministeri d’Economia a principis d’octubre. Junt amb l’informe de seguiment del pla per millorar l’atenció a la gent gran i persones amb discapacitat, de febrer de l’any passat, forma part dels assumptes que la vicepresidenta Nadia Calviño, les patronals, representants de la gent gran i l’associació de consumidors Asufin tractaran en la seva reunió d’aquest dijous a la tarda.

També es valorarà l’evolució del pla d’ajuda a hipotecats amb problemes de pagament que el sector i el Govern van acordar al novembre i que segons les entitats encara ha rebut un nombre moderat de peticions. «Tindrem un intercanvi que espero que sigui tan productiu com els anteriors per continuar avançant i identificar com estan funcionant aquests codis de bones pràctiques i s’han o no de prendre mesures addicionals o fer algun tipus de modificació respecte a això», va afirmar aquest dimarts Calviño.

Millora parcial

En el pla per a l’Espanya rural, els bancs es van comprometre a portar els seus serveis presencials als 243 municipis de més de 500 habitants desatesos a través d’oficines, caixers, agents financers, ‘ofibusos’ i Correus en sis mesos. Si passat aquest termini (venç a l’abril) algun municipi quedés desatès, el sector va prometre instal·lar de forma conjunta caixers genèrics o de marca blanca en sis mesos més. Per als municipis de menor població, també es van oferir altres alternatives, com Correos Cash (la possibilitat d’obtenir efectiu dels carters) o serveis de ‘cash back’ o ‘cash in shop’ (obtenir efectiu en comerços). 

Les dades de l’informe de seguiment constaten una millora, tot i que també és cert que la xifra de 243 municipis era del tancament del 2021 i l’acord es va firmar a l’octubre, així com que el nou informe inclou les dades dels caixers d’empreses no bancàries, que no formaven part de l’estudi anterior. En qualsevol cas, respecte a l’informe inicial de l’Ivie hi ha un municipi on s’ha obert una oficina (Torre de Santa María, a Càceres), 26 on s’han instal·lat caixers bancaris, 24 on s’ha accedit a la banca a través d’oficines de Correus, 13 mitjançant ‘ofibusos’ i 15 gràcies a caixers no bancaris. 

Xifres autonòmiques

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per comunitats, les reduccions més grans en el nombre de municipis de més de 500 habitants exclosos, després de la de Catalunya, van tenir lloc a Castella i Lleó (de 86 a 73), el País Valencià (de 22 a cinc), Cantàbria (de 16 a set) i Castella-la Manxa (d’11 a quatre). A més, van deixar de tenir poblacions desateses tant la Comunitat de Madrid (que en tenia cinc el 2021) com Extremadura (tres), amb la qual cosa es van unir a les Balears, La Rioja i Múrcia. En canvi, no hi va haver millores a Navarra (12), Galícia (cinc), Astúries (tres), Aragó (dos) i Canàries (una).

Les autonomies amb una major població encara desatesa, per la seva banda, continuen sent Castella i Lleó (61.063 persones) i Catalunya (25.975), per davant de Navarra (14.549), el País Basc (13.855), Cantàbria (9.293) i Galícia (6.206). Per províncies, destaquen Lleó (32.677), Girona (13.995), Burgos (12.555), i Salamanca (10.487).