Les claus dels pressupostos de la Generalitat per al 2023

Amb gairebé un trimestre complet de retard, després d'aconseguir aprovar els del 2022 en temps i forma per primera vegada en una dècada, els pressupostos de la Generalitat per a l'exercici actual, s'aproven aquest divendres. Acabarà el període de pròrroga, que limita l'actuació del Govern, i començarà a aplicar-se el full de ruta de l'any avalat pel Parlament, en un exercici amb menor creixement i la dotació econòmica més elevada de la història. El projecte es va tancar gràcies a un acord amb els Comuns i un altre amb el PSC que, a més inclou mesures, sense dotació pressupostària, per a projectes com el Hard Rock Cafè, la B-40, l'aeroport de Barcelona, el Corredor Mediterrani i Rodalies. També es va arribar prèviament a acords amb les patronals i els sindicats cosa que, segons la consellera d'Economia, Natàlia Mas, suposa que són els comptes amb més aval parlamentari en 22 anys.

Els comptes per a aquest exercici es desenvoluparan en principi en una economia que perdrà velocitat, amb un creixement previst de l'1,7% el 2023, davant el 5,5% de l'any passat, fet que, segons el Govern, permet que el producte interior brut (PIB) superi els nivells prepandèmia. El cert és que l'exercici es continuarà movent en un entorn amb un elevat grau d'incertesa per la guerra a Ucraïna i la inflació, que es va situar el desembre passat en el 5,2%. Al gener va ser la taxa anual general va ser del 5,3%, encara que el que afecta els aliments va superar el 13%, la qual cosa afecta directament el cistell de consum de les famílies. Una dada positiva fins ara és l'atur, que en el quart trimestre de l'any passat es va situar en el 9,9% a Catalunya. Un dels elements que pot servir d'impuls són els fons europeus Next Generation que, en tot cas, se situen el 2023 en un nivell inferior al 2022.

El nivell de despesa dels pressupostos aconsegueix un màxim històric i supera per primera vegada el llistó dels 40.000 milions. En concret, 41.025 milions. Aquesta quantitat suposa un 7,6% més que el 2022. Sense incloure els recursos procedents de la UE a través dels fons Next Generation, que són 1.185 milions, 957 milions menys que el 2022, l'augment és del 10,7%. En tot cas, el creixement de recursos es deu especialment a la previsió d'ingressos derivats del model de finançament i de la liquidació del 2021, la qual cosa es pot traduir en augments de despesa i inversió. Salut i Educació, els que més pesen en els comptes públics, són els departaments amb més augments absoluts de dotació, amb 1.128 milions i 675 milions, respectivament.

Una de les característiques d'aquests comptes és el pes de la despesa social. Aquest baixa lleugerament el 73,2% davant el 74,6% de l'any passat. Aquest reducció es deu a l'augment que registren els interessos del deute i les polítiques industrials, que no formen part de la despesa social, que inclou educació, sanitat, drets socials, habitatge, foment de l'ocupació i transport públic, segons la consellera d'Economia, Natàlia Mas. S'inclou al seu torn la primera pujada de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya en 13 anys, amb una alça del 8% del qual es beneficiaran 100.000 famílies (totes aquelles que cobren prestacions com la renda garantida de ciutadania o la llei de dependència). També es destinen 180 milions d'euros a ampliar el parc públic d'habitatge. Gairebé 136 milions més són per a la reducció d'un 50% de les llistes d'espera de dependència i s'afegeixen 2.000 places residencials i de centre de dia per a persones dependents. També es consolida l'increment del 3% de tarifes de serveis socials durant el primer trimestre de l'any i s'impulsarà una altra pujada del 4% per millorar les condicions laborals del sector. L'execució del Pacte Nacional per la Indústria preveu una partida de 680 milions, acordat amb els agents socials; i uns altres 180 milions per accelerar l'autoconsum d'energies renovables domèstic i industrial, entre d'altres.

Per garantir la gratuïtat de l'etapa Infantil-2, Educació incrementa en 52 milions aquesta partida. S'adjudiquen al seu torn 55 milions més per al desplegament del pacte contra la segregació escolar i 63 milions més per a l'educació inclusiva. La Generalitat pressuposta 39 milions addicionals per actualitzar els concerts educatius i 26 milions més per al pla d'equipaments educatius. També es consoliden 6.800 places de personal docent en el sistema educatiu. Quant al finançament de les universitats, hi ha una millora de 113 milions i, per primera vegada, la partida supera els 1.000 milions (se situen en 1.082 milions). Hi ha una injecció de 99 milions addicionals per millorar la Formació Professional.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La dotació de Salut s'eleva en 1.284 milions d'euros addicionals amb un creixement destacat de l'atenció primària (amb 279 milions extres). Es realitzen actuacions en infraestructures sanitàries com la Vall d'Hebron, el Trueta, el Clínic, el Parc Salut Mar, a Tortosa, al Vendrell, a Calella, a Blanes i a la Seu d'Urgell i, a més, es consolida el personal incorporat durant la pandèmia a Salut (4.370 persones).

A diferència d'altres autonomies, no s'adequarà a la inflació la tarifa autonòmica de l'IRPF. Segons fonts del Govern, això només suposaria d'un a tres euros. Una de les poques novetats en matèria tributària es va implementar mitjançant un decret perquè els 12 milions addicionals de recaptació pel nou impost per a patrimoni de més de tres milions aprovat per l'Estat es quedin a les arques catalanes. Es fa a través d'un tipus de 3,48% per a patrimonis de 20 milions. Es millora, al seu torn, la deducció en les inversions de 'business angels' en empreses noves i s'amplia la base màxima de deducció en successions per impulsar l'activitat empresarial. Altres compromisos adquirits amb els Comuns són impulsar la creació de l'impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells i iniciar la seva tramitació, també un altre sobre aliments ultraprocessats, entre d'altres. El Govern aposta per l'estabilitat tributària en moments d'incertesa com l’actual. També rebutja deflactar la tarifa autonòmica de l'IRPF (adequar-la a a l'inflació) perquè amb prou feines es notaria individualment a la butxaca dels ciutadans i, en canvi, té un cost global molt elevat, segons Natàlia Mas. Segons el seu parer, l'efecte individual és molt menor, d'uns 20, 30 o 40 euros anuals sobre el 50% de població en els trams de renda mitjans i baixos. En els superiors, l'efecte seria una mica més gran. Tot això indica, afirma, que és una mesura regressiva que beneficia els que més tenen. Però sobretot l'impacte global per a la capacitat financera de la Generalitat és molt important.