Natàlia Mas insisteix en el dèficit fiscal «crònic» que limita la despesa i inversió de la Generalitat

La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha insistit a denunciar el dèficit fiscal «crònic» que, al seu judici, limita la capacitat d’inversió i de despesa de la Generalitat i que és «obsoleta i arbitrària», amb reiterats incompliments de la inversió de l’Estat a Catalunya. En el seu discurs després de la intervenció dels diferents grups parlamentaris, Mas ha remarcat la importància de disposar dels pressupostos per al 2023 en un entorn d’incertesa i d’impuls econòmic i social i el fet que en quatre anys s’han aprovat tres comptes de l’Administració catalana.

Mas ha agraït el suport del PSC i dels Comuns per arribar a un acord que permetrà aprovar els comptes públics per al que queda d’exercici i que superen us 41.000 milions, un nivell sense precedents. Ha remarcat el fet que s’ha aconseguit la tramitació «en un temps rècord de 37 dies» i que estan centrats a enfortir els serveis públics.

La titular d’Economia ha recordat que la inflació segueix sent elevada i que afecta la cistella de la compra i l’economia productiva, però que la taxa d’atur és la més baixa en 15 anys i que està tres punts per sota de la mitjana de l’Estat. Ha destacat que tant l’economia europea com la catalana «estan sent més resilients» davant els xocs que es viuen. També ha explicat que l’any passat es van crear 17.000 empreses a Catalunya davant les 14.000 a Madrid i que el valor de les exportacions va arribar a un nivell rècord de 90.000 milions.

La consellera ha admès que l’abandonament escolar continua «sent el gran repte malgrat descendir en 15 punts des del 2005». Després d’una gira que ha fet per tot Catalunya per promocionar els pressupostos, Mas ha constatat la importància de poder desbloquejar iniciatives pendents i la seva planificació.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

També ha destacat l’augment de recursos per al món local per pal·liar l’augment de costos relacionats amb els costos de l’energia, així com els 846 milions en inversions educatives i sanitàries, amb millores d’equipaments i l’articulació d’una xarxa de transport públic per a una mobilitat sostenible. Quant a l’economia productiva, ha sigut taxativa: «Mai uns pressupostos havien recolzat tant la indústria», en relació amb l’acord tancat amb els agents socials.

Mas ha defensat el «gir» en política de vivenda i ha subratllat els 3.842 milions addicionals amb els quals es comptarà, que no serien possibles en un escenari de pròrroga pressupostària. I ho ha exemplificat en qüestions com un augment en la retribució al personal sanitari, «conscients que queda molt camí per recórrer», la consolidació del personal sanitari i docent incorporat durant la pandèmia i la reducció de les llistes d’espera a la dependència, així com un augment de les prestacions per a més de 100.000 famílies, el reforç del model d’FP, la continuïtat de polítiques de suport a la llengua i «l’aposta clara pel transport públic».