La Fedea avisa: la reforma de pensions «condemna» el sistema a un dèficit «elevat i creixent»

La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) ha advertit aquest dilluns que la reforma de pensions en curs «condemna el component contributiu del sistema públic de pensions a un dèficit bàsic (abans de transferències) «elevat i ràpidament creixent durant les pròximes dècades».

Això exigirà, segons la seva opinió, «abundants i creixents aportacions de recursos generals que podrien deixar poc marge per a altres prioritats», segons l’anàlisi del director executiu de la Fedea, Ángel de la Fuente, en què es quantifica l’impacte de les mesures que s’estan discutint actualment i es fa un balanç provisional de les implicacions pressupostàries del conjunt de la reforma en curs.

Després d’analitzar globalment les reformes de pensions (les ja aprovades i la fase final que s’està negociant ara), la Fedea calcula que pels volts del 2050 s’haurien d’injectar cada any a la Seguretat Social recursos extra per valor d’uns 4,5 punts del PIB, el que suposaria entorn del 60% de la recaptació per IRPF, que el 2019 va ser del 7,56% del PIB.

D’acord amb el que s’ha anunciat, la Fedea assenyala que les bases màximes de cotització a la Seguretat Social experimentaran un increment acumulat del 38% en termes reals (després d’ajustar-lo per la inflació), mentre que en les pensions màximes hi haurà una «gairebé congelació», ja que la seva pujada acumulada fins al 2050 serà del 3,15%, els dos increments mesurats a preus constants.

Dues fases de la reforma

La Fedea exposa que les principals mesures adoptades en la primera fase de la reforma de pensions (la indexació de les pensions a l’IPC i la supressió del factor de sostenibilitat) generaran un «fort increment de la despesa en pensions durant les pròximes dècades sense afectar els ingressos per cotitzacions».

De fet, apunta que, d’acord amb les estimacions del mateix Govern, l’increment de la despesa en pensions i, per tant, del dèficit ordinari del sistema contributiu generat per aquestes mesures, se situarà a l’entorn de 3,5 punts del PIB el 2050.

La Fedea assenyala que, en principi, la segona part de la reforma actualment en discussió amb els agents socials però amb l’aval ja de Podem i de la Comissió Europea, «hauria d’haver servit per tancar el gruix d’aquesta bretxa, assegurant així la sostenibilitat del sistema de pensions».

A la pràctica, sosté Ángel de la Fuente, les mesures compensatòries adoptades fins ara són «clarament insuficients». Amb el model dual de càlcul de la pensió inicial (25 anys cotitzats o 29 anys excloent-ne els dos pitjors) «no només es renuncia a la pràctica a qualsevol estalvi derivat de l’allargament del període de còmput, sinó que s’augmentarà la despesa», ja que només optaran pel període de còmput més llarg aquells que amb ell, percebran una pensió més alta.

«Impacte molt limitat» de les mesures d’ingressos

Quant a les mesures d’ingrés previstes, la Fedea estima que el seu impacte «serà molt limitat», en bona mesura perquè es concentren «en un segment molt reduït» de la massa salarial, el que correspon a aquella part dels salaris que se situa per sobre de l’actual base màxima de cotització, que només suposa un 2,6% del PIB i un 5,3% de les rendes totals del treball.

Segons la Fedea, una vegada desplegat per complet el 2050, el deslímit de les cotitzacions incrementarà la recaptació en 0,15 punts del PIB i la introducció de la ‘quota de solidaritat’ per als salaris més alts ho farà en 0,13 punts addicionals.

La pujada dels tipus de cotització en un 1,2% lligada al Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), per la seva banda, aportarà 0,40 punts més, fet que elevarà el guany d’ingressos fins a 0,68 punts de PIB, una cinquena part del que seria necessari per compensar l’increment esperat de la despesa, segons avisa la Fedea.

L’organisme precisa que per valorar l’impacte pressupostari net del conjunt de les reformes en curs caldria considerar també l’impacte de la reforma del sistema de cotització dels autònoms i de la introducció d’incentius per a la prolongació de la vida laboral. Reconeixent la dificultat d’estimar amb precisió els seus efectes, el director de la Fedea considera «molt dubtós» que aquestes mesures generin estalvis nets significatius a llarg termini.

Per tant, conclou, «la reforma en curs condemna el component contributiu del sistema públic de pensions a un dèficit bàsic (abans de transferències) elevat i ràpidament creixent durant les pròximes dècades».

El repte de l’envelliment

El 2019, últim exercici abans de la crisi de la covid i de l’inici del transvasament del seu dèficit a l’Estat, la Seguretat Social presentava un dèficit de l’1,3% del PIB. D’acord amb les previsions del mateix Govern espanyol per a l’últim ‘Aging Report’, aquesta xifra s’elevaria fins al 2% el 2050 en absència de mesures de política i en 3,5 punts addicionals com a resultat de la primera fase de la reforma de pensions, i s’arribaria al 5,5%.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«D’aquí caldria deduir 0,7 punts per les mesures d’ingrés, que podrien potser elevar-se fins a 1 punt complet per recollir possibles guanys lligats als incentius per prolongar les vides laborals i al canvi en el sistema de cotització dels autònoms. Amb tot, entorn del 2050 hauríem d’injectar cada any a la Seguretat Social recursos extres per valor d’uns 4,5 punts de PIB, fet que suposaria entorn del 60% de la recaptació per IRPF (que el 2019 va ser del 7,56% del PIB)», argumenta.

Tal pressió, adverteix De la Fuente, «deixarà poc marge per finançar una despesa més elevada en gairebé qualsevol altra cosa, incloent-hi sanitat i dependència, amb necessitats ràpidament creixents a causa del ràpid envelliment de la població».