¿Com afectarà als pensionistes la nova reforma de la Seguretat Social?

Els treballadors podran triar calcular la base de la seva pensió a partir del període de còmput que els resulti més avantatjós. Als treballadors que arribin a l’edat de jubilació amb una vida laboral estable segurament els interessarà mantenir-se en el sistema actual i prendre com a base de càlcul els 25 últims anys de la seva carrera laboral. Per als treballadors amb una carrera laboral més intermitent, els pot resultar més interessant optar per la nova via que ofereix la reforma que Escrivá ha pactat amb Unides Podem: agafar els 29 últims anys de vida laboral, però excloure’n els pitjors 24 mesos de cotització.

Els pensionistes creditors d’una prestació mínima, contributiva o no, tenen en l’horitzó la possibilitat de cobrar una quantia més gran, d’acord amb la reforma en negociació. El pla és portar la prestació mínima contributiva per a més grans de 65 amb cònjuge a càrrec a l’equivalent al 60% de la renda mitjana per a una llar amb dos adults. I la mínima no contributiva, fins a un 75% de la renda mitjana d’una llar unipersonal. Tot això, de manera progressiva, però amb l’horitzó del 2027 per tenir-ho ja complert.

L’actual pensió màxima de 3.059,23 euros serà objecte d’una lleu pujada addicional. La seva quantia es revaloritzarà any a any en funció de l’IPC més un increment addicional de 0,115 percentuals acumulatius cada any fins al 2050. A partir del 2050 i fins al 2065 hi haurà increments addicionals. En tot cas, la pujada addicional prevista per a la pensió màxima és molt inferior a la que es preveu aplicar a la base màxima de cotització: els salaris alts cotitzaran més, però la pensió màxima no pujarà tant.

El model actual de cobertura de llacunes –entenent per llacunes aquells mesos en què que no hi ha obligació de cotitzar i que són tinguts en compte per calcular les pensions– es manté amb una millora per a les dones. D’entrada, es manté que els buits de cotització es compensin amb el 100% de la base mínima els primers 48 mesos [quatre anys], i amb el 50% de la base mínima a partir del mes 49è, i s’afegeix per a les dones treballadores per compte d’altri el 100% de la base mínima entre el mes de buit 49è i el 60è [és a dir, fins al cinquè any] i el 80% de la base mínima entre el mes 61è i el 84è [del cinquè al setè any].

El complement de bretxa de gènere que aporta una quantitat fixa per fill està destinat a les dones, excepte quan sigui la carrera laboral de l’home la que hagi sigut afectada pel naixement del fill. La reforma planteja que el complement de bretxa de gènere de les pensions tindrà un increment del 10%, addicional a la revalorització anual, el bienni 2024-2025.

El MEI ha entrat en vigor el gener del 2023 a fi d’anar guardant ja fons en una guardiola amb què atendre la pressió de la despesa que arribarà en el moment de la jubilació massiva dels ‘baby boomers’, que ara tenen entre 45 i 60 anys. L’actual contribució al MEI de 0,6 punts sobre el salari es reparteix entre l’empresa (0,5 punts) i el treballador (0,1 punts). Quan, segons el que està previst, el MEI s’elevi a l’1,2%, el descompte sobre la nòmina del treballador es duplicarà, fins a 0,2 punts.

El treballador també haurà de fer-se càrrec d’una part proporcional de la nova «quota de solidaritat» dissenyada pel Ministeri d’Inclusió per a la seva aplicació a partir del 2025. Aquesta quota pretén gravar el 2025 amb un 1% la part del salari que excedeixi de la base màxima de cotització. El gravamen s’incrementarà cada any en 0,25 punts fins a arribar al 6% el 2045. En cada un d’aquests anys d’aplicació el sou del treballador assumirà la sisena part del gravamen. Així, el 2025 el salari que excedeixi de la base màxima tindrà un descompte de 0,16 punts (la sisena part d’un punt). El 2045 el descompte sobre aquesta part del salari serà de l’1% en concepte de quota de solidaritat.