Brussel·les proposa la reforma per frenar la volatilitat i els pics de preus de l’electricitat

L’esperada reforma del mercat elèctric europeu, amb la qual Brussel·les aspira a accelerar el desplegament de les energies renovables, limitar els pics i la volatilitat dels preus del gas i el seu impacte en la factura de consumidors i empreses, ja està marxa. No serà la revolució radical que països com França o Espanya demanaven i s’acosta més als canvis limitats que defensen els països nòrdics, Alemanya i Holanda, però segons la Comissió Europea ajudarà a protegir millor els consumidors i augmentarà la previsibilitat i estabilitat dels costos energètics per impulsar la competitivitat de la indústria europea. «Demanem als colegisladors que tractin aquest expedient amb prioritat», ha reclamant la comissària d’energia, Kadri Simson.

Brussel·les parteix de la idea que el mercat elèctric actual és eficient i està ben integrat i posa com a exemple els 34.000 milions d’euros d’estalvi anual estimats pel regulador europeu (ACER). Per això manté el model de fixació de preus marginal –pel qual la tecnologia més cara determina el preu–, perquè la conclusió, després de la consulta feta al gener, és que «proporciona els senyals de preus adequats» i les alternatives produeixen pitjors resultats. No obstant, és evident que des de l’estiu del 2021 els preus han registrat uns pics sense precedents que s’han deixat sentir en la factura de les llars europees, i que cal adoptar mesures. Un impacte agreujat per la crisi energètica provocada per la invasió russa d’Ucraïna el 2022, que va disparar la factura energètica encara més per la pujada del preu del gas, tot i que les energies renovables, molt més barates, cobreixen ja més d’un terç de la demanda d’electricitat de la UE. 

La reforma, que ara haurà de ser negociada i acordada entre el Parlament Europeu i el Consell (estats membre), té un doble focus, tal com va avançar la setmana passada EL PERIÓDICO: consumidors i indústria. En primer lloc, pretén garantir més protecció per a les llars europees amb preus més estables basats en energies renovables i no fòssils. Per fer-ho, estableix el dret dels consumidors a beneficiar-se d’una àmplia gamma de contractes, a llarg termini, amb preus fixos, però també contractes de preus dinàmics, per aprofitar la variabilitat dels preus, i que els consumidors es puguin beneficiar dels moments en què l’electricitat és més barata. 

Protecció de consumidors vulnerables

Aquesta llibertat contractual es traduirà, per exemple, que un client podrà optar alhora per un contracte fix per al seu consum ordinari i un contracte dinàmic per carregar un cotxe elèctric a la nit o utilitzar una bomba de calor quan l’electricitat sigui més barata, alhora que el subministrador haurà d’informar de manera clara dels avantatges i desavantatges. El pla també obliga els estats membre a establir proveïdors d’últim recurs perquè cap consumidor es quedi sense electricitat en cas que falli el seu proveïdor i impedeix que els consumidors vulnerables o amb baixos ingressos i amb retards en les seves factures siguin desconnectats de la xarxa. 

Una altra novetat és que facilitarà l’accés dels consumidors domèstics i de les petites i mitjanes empreses a preus detallistes regulats en cas de crisi –serà la Comissió Europea la que determini si es compleixen els criteris per declarar l’existència d’una crisi– i que donarà més poder als consumidors al crear el dret a compartir directament l’energia renovable (autoconsum), sense necessitat de crear comunitats energètiques. Per exemple, els particulars podran invertir en parcs eòlics o solars i vendre l’electricitat solar sobrant de les seves teulades als seus veïns i no només al seu proveïdor. Això, sosté la Comissió, permetrà a tots els consumidors interessats, fins i tot als que no posseeixen una teulada o no es poden permetre invertir en plaques solars, beneficiar-se directament de l’energia renovable i independitzar les seves factures d’electricitat del preu del gas.

Estabilitat per a la indústria

La solució dissenyada per Brussel·les no afectarà la formació dels preus en els mercats a curt termini, però, sí, la manera de remunerar els generadors inframarginals. Per donar estabilitat i certesa, proposa facilitar el desplegament de contractes a llarg termini més estables, amb proveïdors d’energies renovables o de baixes emissions de carboni com la nuclear. Per fomentar el creixement d’aquest tipus d’acords, es permetrà als promotors de projectes d’energies renovables i baixes en carboni que participin en una licitació pública de suport reservar una part de la generació per a la seva venda a través dels acords.

A més, per donar estabilitat als ingressos dels productors d’electricitat i protegir la indústria de la volatilitat dels preus, totes les ajudes públiques a noves inversions en generació d’electricitat renovable i no fòssil inframarginals (eòlica, solar, geotèrmia, hidràulica i nuclear) s’hauran d’estructurar en forma de contractes per diferència (CfD) amb un preu fix –amb un terra i un sostre– que estabilitzi el preu i una salvaguarda. Si el preu de mercat superés el sostre, els beneficis addicionals dels productors serien recollits i distribuïts pels governs entre els consumidors per rebaixar la seva factura proporcionalment al seu consum. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Així, al·lega la Comissió, es garanteix que els productors no obtinguin beneficis inesperats d’uns preus de mercat excessivament alts, mentre el Govern garanteix sempre la seguretat dels ingressos. Segons expliquen fonts comunitàries, si els preus caiguessin per sota del llindar mínim, hi hauria una compensació per als generadors perquè poguessin cobrir els seus costos. Aquesta possibilitat només s’aplicarà a «noves inversions» i no tindrà caràcter retroactiu a la hidroelèctrica i la nuclear existent com demanava Espanya. El pla també aposta per impulsar la liquiditat dels mercats de contractes a llarg termini que fixin preus futurs, denominats «contractes a termini», per permetre a més proveïdors i consumidors protegir-se de preus excessivament volàtils durant períodes més llargs.

A més, s’inclouen noves obligacions per facilitar la integració de les renovables en el sistema i millorar la previsibilitat de la generació, amb més transparència per als operadors del sistema pel que fa a la congestió de la xarxa i terminis de negociació més pròxims al temps real. Amb aquest disseny, l’Executiu comunitari considera que hi haurà més transparència i una competència oberta i lleial en els mercats majoristes europeus de l’energia. Per millorar la flexibilitat del sistema elèctric, els Vint-i-set hauran d’avaluar les seves necessitats i tindran la possibilitat d’introduir nous règims de suport, especialment per a la resposta a la demanda i l’emmagatzematge.