L’Ecofin espera tancar la reforma de les regles fiscals abans de finals del 2023

La Comissió Europea ja té el camí espaiós per presentar en les pròximes setmanes la proposta legislativa amb què reformar les regles del Pacte d’Estabilitat i Creixement. Els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) han tancat aquest dimarts un acord sobre els principis generals de la revisió –s’espera que els líders hi donin el seu aval en la cimera de finals de la setmana vinent– que introduirà més flexibilitat per reduir el deute públic i camins de reducció a mida. Els Vint-i-set volen un acord abans de finals del 2023, durant la presidència espanyola de la UE. «Serà un expedient prioritari per a la presidència espanyola», ha indicat al final de la reunió la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño.

El text de conclusions arribava tancat a la discussió i amb l’aval previ de les 27 delegacions, però de nou en l’últim minut, com va passar amb l’acord per posar fi als motors de combustió el 2035, el ministre alemany de Finances, Christian Lindner, ha plantejat problemes i ha obligat a retocar el document per incloure-hi una referència al fet que, abans de publicar les seves propostes legislatives, es demana a la Comissió Europea que «tingui en compte els punts de vista convergents dels estats membres i continuï col·laborant amb els estats membres en els àmbits assenyalats per a debats addicionals».

«Ha quedat clar en els debats dels últims dies que alguns o, per ser més precisos, un nombre considerable d’estats membres estan preocupats que els seus comentaris i consideracions i la seva situació particular no es tinguin degudament en compte», ha justificat Lindner, que ha avisat que «encara queda feina per fer en els detalls» per resoldre les «qüestions obertes que preocupen els estats». Entre els elements que substancia divisió, segons queda reflectit en les conclusions, «la definició de la trajectòria de la Comissió, els requisits per als estats membres que es consideri que tenen problemes d’endeutament baix, possiblement incloent-hi una trajectòria fiscal, la definició de l’agregat de despeses, la conveniència i el disseny de referències quantitatives comunes per donar suport al marc reformat, els principis per a una ampliació del camí fiscal, el paper de les recomanacions específiques per país, l’aplicació dels plans nacionals i els incentius per a les reformes i la inversió».

El liberal alemany és un dels ministres que s’han mostrat més crítics amb les orientacions de política fiscal plantejades per l’Executiu comunitari per al 2024 en què descarten obrir aquest any procediments per dèficit excessiu per ser un any de transició cap a les noves regles. «Es tracta de qüestions que són tremendament importants i sensibles a escala europea i nacional. Les conclusions diuen que la Comissió mantindrà un diàleg constant amb els diferents estats membres per abordar les qüestions sobre les quals encara no hi ha acord. És un diàleg que s’ha estat mantenint, que es mantindrà abans i després de la proposta legislativa», ha dit Calviño, que ha qualificat el seu diàleg amb Lindner de «fluid i constructiu».

Paràmetres consensuats

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els límits del 3% de dèficit i del 60% del deute continuaran sent els valors de referència però la reforma haurà de garantir que s’apliquin de forma «efectiva, eficient i sostenible». Els governs seran els responsables de preparar el camí fiscal dels plans plurianuals, que haurà de ser coherent amb «la trajectòria fiscal tècnica» de la Comissió, que haurà d’incloure una anàlisi del deute públic i dels reptes econòmics. A més, el nou marc fiscal haurà de permetre «que el procés democràtic dels estats membres configuri les seves polítiques econòmiques» de manera que els plans es puguin revisar, amb el cicle electoral nacional, quan arribi un nou govern sempre que es mantingui «a ambició de l’ajust fiscal». 

A més, el termini d’ajust pressupostari es podria ampliar si un Estat membre es compromet a portar a terme reformes i inversions que millorin les perspectives de creixement o la capacitat de resistència, reforcin les finances públiques i la seva sostenibilitat a llarg termini, o abordin les prioritats estratègiques de la UE, en matèria de transició ecològica i digital o el reforç de les capacitats de defensa. Perquè l’aplicació sigui realista, els Vint-i-set també estan d’acord que en cas de vulneració de les regles les sancions econòmiques siguin més baixes, però el procediment de desequilibri macroeconòmic continuarà sent fonamental per detectar, prevenir i corregir els desequilibris.