¿Per què ha fet fallida el SVB i què han fet les autoritats per evitar el contagi?

El Silicon Valley Bank (SVB) és un banc fundat el 1983 a Santa Clara (Califòrnia) per dos directius de Bank of America, que segons algunes fonts van tenir la idea de crear l’entitat durant una partida de pòquer. Al tancament de l’any passat, era el setzè banc comercial més gran dels Estats Units, amb 209.000 milions de dòlars en actius i 175.400 milions en dipòsits, més de 8.500 treballadors i 17 oficines a Califòrnia i Massachusetts, a més de comptar amb presència al Regne Unit, Europa, Àsia i Orient mitjà. L’entitat estava especialitzada en ‘start-ups’ tecnològiques i firmes de capital risc dedicades a invertir en empreses innovadores i de salut. Es tracta del primer banc comercial intervingut als Estats Units des del petit Almena State Bank de Kansas l’octubre del 2020 i el segon més gran de la seva història, només per darrere del Washington Mutual el 2008 (Lehman Brothers, també el 2008, era en realitat un banc d’inversió, més similar al que a Espanya seria una societat de valors).

La seva caiguda és una derivada de la forta pujada de tipus oficials (al 4,5-4,75%) amb què la Reserva Federal està combatent l’espiral inflacionista als Estats Units, si bé la causa principal és la falta de previsió dels gestors del banc. Així, els dipòsits que els clients tenien aparcats al banc s’han més que duplicat en els dos anys posteriors a la pandèmia del coronavirus, que va elevar fortament els ingressos de les tecnològiques. L’entitat va dedicar els recursos que va obtenir a comprar deute públic del Tresor nord-americà, que ha arribat a suposar més de la meitat del seu actiu. El problema és que quan apugen els tipus, l’interès del deute públic també puja però el seu preu baixa, amb la qual cosa el banc es va trobar en possessió d’uns actius que han perdut bona part del seu valor respecte al preu que va pagar-ne. 

El valor de la seva cartera de deute públic, així, havia baixat en 15.000 milions de dòlars al tancament de l’any passat, unes pèrdues enormes que equivalien pràcticament al seu capital (16.200 milions). Tot i això, es tractava d’unes minusvalideses latents, és a dir, que mentre no hagués de vendre el deute, no patiria aquests números vermells i, de fet, no els patiria en absolut si podia mantenir-la fins al seu termini de venciment. El problema, segons han publicat alguns mitjans com ‘Bloomberg’, és que fa dues setmanes l’agència de qualificació creditícia Moody’s va advertir el banc que podia rebaixar la nota que posa al seu deute a causa de les esmentades pèrdues latents. Per mirar d’evitar-ho, el banc va decidir desfer-se d’una bona part de la seva cartera de deute (21.000 milions), tot i que fos amb pèrdues (1.800 milions), per guanyar liquiditat. Així mateix, va anunciar que llançaria una ampliació de capital per valor de 2.250 milions amb què reforçar-ne la solvència i assumir les esmentades pèrdues.  

El banc era probablement conscient que el seu pla espantaria els dipositants i inversors, però també sabria que una baixada de qualificació per part de Moody’s també provocaria por, així que va mirar de seguir endavant amb una estratègia, dissenyada amb el seu assessor Goldman Sachs. L’agència, en qualsevol cas, li va rebaixar la nota dimecres. Feia dies que alguns dels seus clients, com el fons Fouders Fund, aconsellaven a les seves participades que traguessin els diners del SVB. El pànic que va provocar l’operació, però, va ser més gran del que havia previst. Els clients van intentar treure 42.000 milions d’euros dijous, una de les fugues de dipòsits més grans de la història, cosa que deixava el banc amb una posició de liquiditat en caixa negativa de gairebé 1.000 milions de dòlars. Les seves accions es van enfonsar més del 60% a la borsa i les autoritats no van tenir més remei que intervenir-hi. 

Als Estats Units, hi ha garantits els dipòsits fins a 250.000 dòlars, cosa que significa que si un banc fa fallida, el Fons Federal de Garantia de Dipòsits es fa càrrec que els clients recuperin fins a aquesta quantitat. En el cas del SVB, el 93% dels dipòsits no estava garantit, cosa que en principi anava a provocar abundants pèrdues als seus clients, amb un fort impacte en l’ecosistema emprenedor de Califòrnia. Però, més enllà d’això, la por més gran dels inversors és que altres bancs puguin caure com a efecte de les pèrdues de valor de les seves carteres de deutes per les pujades dels tipus d’interès. De fet, les autoritats nord-americanes han intervingut durant el cap de setmana un altre banc, la novaiorquesa Signature (actiu de 110.360 milions de dòlars i dipòsits de 88.590 milions), molt exposada en aquest cas al negoci dels criptoactiu, uns dies després que una altra de semblant, Silvergate, anunciés dimecres la seva intenció de liquidar el seu banc. 

També durant el cap de setmana, el Govern i el banc central nord-americans han anunciat que apliquessin un tractament d’excepció als dos bancs caiguts i garantiran tots els dipòsits per sota de 250.000 dòlars (els accionistes i creditors majoristes, això sí, perdran els seus diners). A través del programa ‘Bank Term Funding Program’, els bancs podran obtenir liquiditat a un any de la Reserva Federal a canvi de títols del Tresor a què no s’aplicarà una retallada del seu valor, com és habitual. Això últim és clau, ja que així no hauran d’apuntar-se pèrdues. Amb això han mirat de frenar el contagi, però cal veure si serà suficient. Els bancs, així, no solen caure per problemes de solvència, sinó per fugues de liquiditat (dipòsits), i en això la confiança és el factor clau.