Escrivá blinda la seva reforma de pensions amb una pujada automàtica de quotes si la despesa es dispara

El Govern haurà d’aplicar una pujada automàtica de les cotitzacions socials de tots els treballadors si, en el futur, la despesa en pensions es dispara i amb els nous ingressos injectats al sistema públic no n’hi ha prou per compensar-ho. I sempre que el Govern, sigui del signe polític que sigui, no aconsegueixi pactar ajustaments amb els agents socials i una majoria política dins el Pacte de Toledo per resoldre aquest dèficit. El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha presentat aquest dimecres als diputats del Congrés aquest mecanisme acordat amb Brussel·les i que persegueix garantir que els comptes s’ajustaran en cas que no es complissin les seves previsions per apuntalar la sostenibilitat del sistema.

Escrivá ha comparegut aquest dimecres al Congrés per mirar de lligar els vots necessaris per tirar endavant la seva reforma. Un paquet de mesures que arriba prèviament avalat pels sindicats, que aquest dimecres han escenificat el seu ‘sí’, i, dies abans, per la Comissió Europea. Un dels mecanismes amb què el responsable de la Seguretat Social va aconseguir convèncer Brussel·les de la suficiència de la seva reforma és a través d’una disposició addicional que concedeix a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) un paper de monitorització i tutelatge sobre l’evolució de la despesa pública. El que Escrivá ha batejat com una «clàusula de tancament». «És un element metodològic molt modern, s’imposarà en molts sistemes», ha defensat.

Aquest supervisor, a partir del març del 2025, haurà d’enviar a l’Executiu un informe cada tres anys sobre l’estat dels comptes de la Seguretat Social i encendre una alarma si surten més diners de la caixa de les pensions dels que entren per costejar-les. I, en cas que sigui així, el Govern de torn haurà de prendre les mesures pertinents per corregir la desviació. I si no aconsegueix consensuar-la i aplicar-la, haurà d’apujar la cotització del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) per compensar dues dècimes parts d’aquest excés de despesa calculat per l’Airef. A més de dues dècimes més en cada un dels anys següents «fins que s’adoptin noves mesures del mateix impacte o l’excés de despesa neta sigui corregit», segons consta en l’esborrany discutit aquesta setmana amb els agents socials.

Escrivá ha hagut de modular la seva versió inicial del MEI, un augment de les cotitzacions de l’ordre de 0,6 punts que s’aplica a tots els assalariats, que ha entrat en vigor aquest any i que a partir del que ve anirà apujant progressivament fins arribar a l’1,2% el 2029. Aquest augment de les cotitzacions es repartirà un punt per a les empreses i dues dècimes per al treballador i és una de les mesures incloses en la nova reforma de les pensions per dotar-se de prou ingressos, entre d’altres, pel previst augment de despesa derivada de la jubilació de la generació dels ‘baby boomers’.

Tot i que aquest 2023, el primer any de vigència del MEI, la Comissió Europea l’ha qualificat d’insuficient i ha obligat Escrivá a doblar-ne l’import en els pròxims anys, així com a fer-ne indefinida la vigència, quan inicialment estava previst per 10 anys. El ministre ha reestructurat el seu model d’ingressos al voltant de dues variables objectives. D’una banda, la previsió de despesa que periòdicament resulti de l’‘aging report’, elaborat des de la Comissió Europea, i, de l’altra, la projecció d’ingressos del sistema espanyol que periòdicament vagi actualitzant l’Airef.

15.000 milions més a la caixa

La reforma dissenyada per Escrivá pretén apuntalar el sistema a través d’una menor despesa en pensions, a través d’un sistema d’incentius i penalitzacions que provoquin que els espanyols es jubilin cap als 67 anys, i de més ingressos, a través de noves pujades de cotitzacions i una taxa sobre els salaris que no tributen a la Seguretat Social. Segons les projeccions que el ministre ha presentat aquest dimecres, actualment Espanya destina el 12,2% del PIB a pagar pensions. Aquest percentatge anirà augmentant durant les tres pròximes dècades, fruit de la jubilació dels ‘baby boomers’, fins arribar a un pic del 13,5% el 2047. Després anirà baixant fins a l’11,2% el 2070.

Per apuntalar aquest augment de despesa, la reforma d’Escrivá preveu portar uns 15.000 milions d’euros –l’equivalent a 1,5 punts del PIB– a la caixa de l’erari públic. I no caure així en un dèficit del sistema públic. No obstant, si les seves previsions no es complissin, entraria en vigor la clàusula automàtica vinculada al monitoratge de l’Airef.