El Govern destinarà 660 milions d’euros a evitar xocs frontals amb carreteres 2+1

La idea té gairebé una dècada i va sorgir d’un viatge a Suècia dels responsables de carreteres del Govern de llavors. El 2016, amb una desena de morts a l’any a la C-55, se va elegir per provar-la. La resposta social al Bages va ser demolidora (de fet, encara cueja la protesta) però, amb el pas del temps, les xifres de sinistralitat es van desplomar i va deixar d’haver-hi víctimes en aquesta via que discorre al costat de la C-16.

Els seus veïns preferien una autovia desdoblada, que és justament el que evita el model de 2+1. Consumeix menys territori perquè no s’ha d’eixamplar tant la plataforma de la calçada i, més enllà de l’estalvi de costos ambientals i econòmics, es contempla per a les carreteres amb menys intensitat mitjana diària de vehicles. El Govern ha explicat aquest dimecres que preveu destinar 660 milions d’euros fins al 2030 per replicar aquest sistema en una vintena de punts de la xarxa viària. L’objectiu: reduir els xocs frontals.

Separació de sentits

El 2 +1 consisteix a construir un tercer carril addicional que facilita els avançaments, que sol ser un dels moments crítics de la circulació, quan un impacte frontal o frontolateral pot acabar en desgràcia a la carretera. Al configurar tres carrils de circulació en què el central s’alterna en un sentit i un altre per habilitar trams d’avançament segur, s’eviten sinistres mortals o greus, com ja ha passat a la C-55.

També es reforça la separació de sentits amb diferents mètodes, de vegades amb barreres, biones, d’altres amb pintura, també amb superfícies rugoses.

Intervenció en el 7% de la xarxa

El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha explicat que s’intervindrà en el 7% de la xarxa de carreteres de Catalunya amb la intenció de reduir la mortalitat en un 20% del total, i en més del 80% als trams on s’actuarà. I l’ha acompanyat en aquesta tesi el director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat: «La velocitat és capital. Si volem reduir els accidents mortals que tenim cada any, hem d’actuar sobre aquest tipus de carreteres, no on hi ha més accidents».

L’estudi elaborat pel Govern revela que el 13% de la xarxa viària concentra el 34% dels accidents mortals. A més de la C-55, on es va aplicar per primera vegada, també s’ha implantat 2+1 a la C-58, la C-35 entre Vilalba Sasserra i Sant Celoni (Vallès Oriental), la C-16 entre Berga i Cercs (Berguedà) o la C-352 a la Roca del Vallès (Vallès Oriental).

5.000 vehicles diaris, mínim

L’estratègia per al període 2023-2030 es portarà a terme en carreteres de la xarxa bàsica on hi hagi com a mínim una intensitat de 5.000 vehicles diaris. Dels 6.000 quilòmetres que són titularitat de la Generalitat, només en 1.600 hi ha calçada única i, per tant, es pot portar a terme aquest mètode.

Notícies relacionades

Transportes adjudica la redacció de sis projectes per millorar els accessos a l’AP-7 i l’AP-2 a Catalunya

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Malgrat que no s’ha establert un calendari específic, els 22 trams triats on s’implantarà el 2+1 són, entre d’altres, 13 quilòmetres de la C-55 entre Manresa i Súria, 16 quilòmetres a la mateixa via entre Monistrol i Abrera, 88 quilòmetres a la C-12 entre Amposta i Lleida, 24 quilòmetres a la C-15 entre Vilafranca del Penedès i la Pobla de Claramunt o 23 quilòmetres a la C-35 entre la Roca del Vallès i Hostalric.

El model suec seguirà, doncs, a Catalunya. De fet, a l’Estat encara no s’ha desenvolupat i només hi ha un tímid projecte per connectar amb Aragó, entre Alfarràs i Benavarri. Però amb les infraestructures encara costa innovar i que tot no sigui desdoblar.