La tensió bancària posa les pujades de tipus del BCE en el dilema

Reunió clau en plena onada de pànic inversor entorn de la banca. El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) mantindrà aquest dijous la seva programada reunió per decidir si torna a apujar els tipus, però en un context que hauria sigut inimaginable fa tot just una setmana. La caiguda del nord-americà Silicon Valley Bank ha provocat unes ones expansives a les borses que han tornat a sacsejar al des de fa anys malmès Credit Suisse helvètic i que estan fent tremolar les cotitzacions dels bancs mundials. El fantasma d’una crisi financera, així, fica pressió a l’autoritat monetària de la zona euro en la seva lluita contra l’espiral inflacionista, si bé la majoria dels analistes estimen que l’organisme tornarà a encarir els diners, com estava previst. Cosa diferent és que considerin que sigui una bona decisió.

El BCE, així, fa sis setmanes que anticipa que apujaria els tipus en 0,5 punts percentuals més en la seva reunió d’aquest dijous, amb la qual cosa el tipus principal ascendiria al 3,5% (màxim des de l’octubre del 2008, albors de l’anterior crisi), mentre que la facilitat de dipòsit –l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context– se situaria en el 3%. Així mateix, va avançar que en els mesos següents aprovaria noves alces de tipus. «Encara ens queda un llarg camí per recórrer, sabem que això no ha acabat», va assegurar la seva presidenta, Christine Lagarde.

Alguns experts creuen que la tensió que envolta el sector bancari podria fer que el BCE aprovés una pujada més baixa (0,25 punts) o fins i tot deixés els tipus sense canvis, si bé no hi ha acord respecte a això. «De sobte, sembla que la pujada de 50 punts bàsics que el consens esperava per a la reunió de març del BCE és una mesura cada vegada menys probable. Les conseqüències de la fallida de Silicon Valley Bank han provocat una dràstica revisió a la baixa de les expectatives sobre els tipus d’interès als EUA, i una mica d’això s’ha estès també als del BCE. Es tracta d’una qüestió molt disputada, però considerem que probablement seguirà endavant amb la pujada de 50 punts bàsics», ha aconseguit resumir Paul Diggle, economista en cap d’Abrdn.

¿Per què aquesta pujada de 0,5 punts és l’escenari més probable? D’entrada, perquè l’inusual anunci de l’esmentat increment va ser fruit d’un acord entre les dues ànimes del consell de govern del BCE: els governadors ‘falcons’ (més ortodoxos) van acceptar rebaixar l’increment de tipus de la reunió del febrer de 0,75 a 0,5 punts, com pretenien els ‘coloms’ a canvi d’anunciar una nova pujada al març. Però a més, no aprovar l’anunciada pujada podria sembrar una ombra de dubte sobre l’estat real del sistema bancari europeu, quan el missatge que estan intentant llançar les autoritats és que la seva situació no té res a veure amb la que ha provocat la caiguda del SVB.

El to del missatge

El que s’ha de veure és si Lagarde manté el to dur de les seves últimes compareixences sobre la perspectiva de noves pujades de tipus o el suavitza davant la tensió en què ha caigut la banca. «Serà interessant escoltar les seves indicacions sobre les decisions de les pròximes reunions i el ritme de les futures pujades de tipus, de 25 o 50 punts bàsics. El BCE segueix sota pressió, ja que la lluita contra la inflació està lluny d’haver-se guanyat», ha indicat Franck Dixmier, director d’inversió en renda fixa d’Allianz Global Investors.

La inflació de la zona euro, així, deixa poc marge d’actuació al banc central. La general es va desaccelerar al 8,5% al febrer, però la subjacent (sense energia ni aliments) va pujar a un nou màxim històric del 5,6%. A més, l’economia i l’ocupació estan comportant-se millor de l’esperat, cosa que incrementa la pressió perquè el BCE encareixi els diners per mirar de refredar encara més l’economia i reduir els preus. El mandat principal del banc central, així, és aconseguir que l’IPC se situï en el 2% a mitjà termini, mentre que l’estabilitat del sector financer és una altra de les seves missions però està subordinada a la principal de controlar els preus.

Al desembre, el BCE va calcular que el PIB augmentaria aquest any a penes un 0,5%, la inflació mitjana baixaria el 6,3% i la subjacent pujaria el 4,2%. Aquest dijous actualitzarà previsions i és probable que millori les de PIB i inflació general, però empitjori el pronòstic per a la subjacent, un altre factor que el pressiona per endurir la política monetària. En sentit contrari, una possible crisi bancària podria fer que aixequés el peu de l’accelerador, ja que els problemes del sector retallen i encareixen el crèdit, el que al seu torn perjudica l’economia i per tant té un efecte deflacionista. 

Situació bancària

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Alguns analistes, així, estan defensant que noves pujades de tipus del BCE podrien suposar un greu error, ja que el cost d’una crisi bancària podria ser molt més gran al de la inflació. Sobretot, argumenten, quan la caiguda del SVB es va deure en part a les pèrdues latents a les carteres de deute públic que li van provocar les accelerades pujades de tipus de la Reserva Federal per combatre l’espiral de preus. 

Per model de negoci, supervisió i normativa, no obstant, la situació de la banca europea és molt diferent de la nord-americana. L’únic però, això sí, és que les crisis financeres se sap com comencen però no com acaben, perquè les seves ramificacions són imprevisibles. «No creiem que els esdeveniments als EUA plantegin per si mateixos efectes de risc sistèmic per a Europa, per la qual cosa no considerem que hi hagi una base fonamental per al contagi. Però a causa del comportament irracional, la mentalitat de ramat i les accions dels venedors a curt agressius, no es poden excloure efectes perjudicials per a les institucions afectades», ha advertit Marco Troiano, de Scope Ratings.