Autònoms | ¿Com es calcula la quota que s’haurà de pagar amb el nou sistema?

Fins ara els treballadors autònoms pagaven una quota mensual en funció de les seves preferències i independentment dels ingressos que manegessin. A diferència, en aquest sentit, amb els assalariats, a qui s’aplica un tram o un altre d’IRPF segons el volum de la nòmina. Una voluntarietat, la dels autònoms, que ha provocat que fins ara la gran majoria del col·lectiu optés per la quota mínima, de 294 euros. Ja fos perquè els ingressos no els permetien fer més contribucions per assegurar-se millors prestacions futures, ja fos perquè preferien guardar a la butxaca aquests diners extres i destinar-los a altres menesters. A partir del 2023 la quota que pagui cada autònom dependrà dels rendiments nets –una mena de càlcul de beneficis– de la seva activitat.

¿Com es calcularan aquests rendiments nets?

L’esperit del nou esquema és sumar els ingressos i restar-hi les despeses. I el número que es derivi d’aquest càlcul s’haurà de creuar amb la taula de 15 trams que ha definit la Seguretat Social i que cada any es revisarà als pressupostos generals de l’Estat. Si l’autònom està als trams baixos, pagarà menys, i si està als alts, pagarà més. Un detall que destaquen des de les organitzacions d’autònoms és que, si bé la quota es calcula mensualment, els ingressos i les despeses es calculen anualment. Per exemple, si els rendiments (ingressos menys despeses) al mes són de menys de 670 euros, l’autònom haurà de pagar una quota de 230 euros el 2023.

La clau del nou sistema són les despeses deduïbles, ja que els ingressos són una part de l’equació relativament senzilla. Són ingressos tots aquells derivats de les activitats econòmiques i rendiments del treball de l’autònom.

¿Quines despeses són deduïbles?

A l’esquema de la nova reforma compten com a despeses deduïbles totes aquelles que Hisenda ja acceptava. Han de complir tres requisits: han d’estar vinculades a l’activitat econòmica (una cosa que convida a interpretacions divergents), s’han de poder justificar i han d’estar comptablement registrades. Exemples clàssics són la compra de materials o matèries primeres, els sous de treballadors a càrrec, els lloguers de locals o material, serveis a empreses, despeses financeres o amortitzacions, entre d’altres.

Notícies relacionades

Autònoms: així són les 15 noves quotes de la ‘reforma Escrivá’ a partir del 2023

Autònoms: ATA dona el ‘sí’ definitiu al nou sistema de quotes d’Escrivá

Una cop l’autònom tingui els ingressos i les despeses deduïbles de l’any, hi ha d’afegir un 7% addicional com a despeses «difícilment deduïbles», sense haver-les d’acreditar. Aquesta bonificació addicional està pensada per esmorteir el balanç de despeses i rebaixar de facto les quotes, una carta posada sobre la taula pel Govern central per atraure a l’acord els agents socials.

¿Es pot canviar de quota?

L’elecció de quota formalment és voluntària i es basa en les estimacions que el mateix autònom fa del seu exercici. No obstant, si durant l’any ha guanyat més del que havia previst, Hisenda sap quins ingressos ha tingut i li reclamarà les cotitzacions pendents que haurien correspost. I, per contra, si l’autònom ha fet una estimació de contribucions millor del que s’ha formalitzat, podrà a finals d’any demandar a l’erari públic que li retorni la diferència. El treballador per compte propi podrà canviar fins a sis vegades l’any de quota per anar-se ajustant a l’evolució del negoci.