Política monetària
El BCE apuja els tipus en els 0,5 punts previstos, al 3,5%, malgrat la tempesta bancària
El banc central de l’euro segueix endavant malgrat la por dels inversors a l’impacte de l’alça de tipus a la banca després de la crisi de SVB i Credit Suisse
El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous apujar els tipus d’interès en 0,5 punts percentuals més, amb la qual cosa el tipus principal se situa al 3,5%(màxim des del novembre del 2008, albors de l’anterior crisi), mentre que la facilitat de dipòsit –l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context– s’eleva al 3%. L’autoritat monetària, així, ha seguit endavant amb l’alça que va anunciar fa sis setmanes malgrat la por dels inversors als bancs en borsa després de les crisis de Silicon Valley Bank i Credit Suisse. La recuperació de les cotitzacions després del suport que ha ofert al banc suís el seu banc central ha disminuït la pressió sobre el BCE.
El seu màxim òrgan de govern s’ha reunit en un context inimaginable fa tot just una mica més d’una setmana. La caiguda del nord-americà Silicon Valley Bank ha provocat en els últims dies unes ones expansives a les borses que van sacsejar al des de fa anys malmès Credit Suisse helvètic i van fer tremolar les cotitzacions dels bancs mundials. El fantasma d’una crisi financera, així, ha incrementat la pressió a l’autoritat monetària de la zona euro en la seva lluita contra l’espiral inflacionista. La majoria dels analistes esperava que el BCE apugés els tipus en 0,5 punts, però el mercat confiava en una alça menor o fins i tot que els deixés sense canvis per reduir la pressió sobre el sistema financer.
«De sobte, sembla que la pujada de 50 punts bàsics que el consens esperava per a la reunió de març del BCE és una mesura cada vegada menys probable. Les conseqüències de la fallida de Silicon Valley Bank han provocat una dràstica revisió a la baixa de les expectatives sobre els tipus d’interès als EUA, i una mica d’això s’ha estès també als del BCE. Es tracta d’una qüestió molt disputada, però considerem que probablement seguirà endavant amb la pujada de 50 punts bàsics», va aconseguir resumir aquest dimecres Paul Diggle, economista en cap d’Abrdn.
Aquesta pujada de 0,5 punts era considerada l’escenari més probable per dues raons. D’entrada, perquè l’inusual anunci de l’esmentat increment va ser fruit d’un acord entre les dues ànimes del consell de govern del BCE: els governadors ‘falcons’ (més ortodoxos) van acceptar rebaixar l’increment de tipus de la reunió del febrer de 0,75 a 0,5 punts, com pretenien els ‘coloms’ a canvi d’anunciar una nova pujada al març. Però a més, no aprovar l’anunciada pujada podria sedassar una ombra de dubte sobre l’estat real del sistema bancari europeu, quan el missatge que estan intentant enviar les autoritats és que la seva situació no té res a veure amb la que ha provocat la caiguda de l’SVB o amb els problemes que arrossega Credit Suisse des de fa anys.
Importància del missatge
El que s’ha de veure és si Lagarde manté el to dur de les seves últimes compareixences sobre la perspectiva de noves pujades de tipus o el suavitza davant la tensió en què ha caigut la banca. «Serà interessant escoltar les seves indicacions sobre les decisions de les pròximes reunions i el ritme de les futures pujades de tipus, de 25 o 50 punts bàsics. El BCE segueix sota pressió, ja que la lluita contra la inflació està lluny d’haver-se guanyat», ha indicat Franck Dixmier, director d’inversió en renda fixa d’Allianz Global Investors.
La inflació de la zona euro, així, deixa poc marge d’actuació al banc central. La general es va desaccelerar al 8,5% al febrer, però la subjacent (sense energia ni aliments) va pujar a un nou màxim històric del 5,6%. A més, l’economia i l’ocupació estan comportant-se millor de l’esperat, cosa que incrementa la pressió perquè el BCE encareixi els diners per mirar de refredar encara més l’economia i reduir els preus. El mandat principal del banc central, així, és aconseguir que l’IPC se situï en el 2% a mitjà termini, mentre que l’estabilitat del sector financer és una altra de les seves missions però està subordinada a la principal de controlar els preus.
Al desembre, el BCE va calcular que el PIB augmentaria aquest any a penes un 0,5%, la inflació mitjana baixaria el 6,3% i la subjacent pujaria el 4,2%. Aquest dijous actualitzarà previsions i és probable que millori les de PIB i inflació general, però empitjori el pronòstic per a la subjacent, un altre factor que el pressiona per endurir la política monetària. En sentit contrari, una possible crisi bancària podria fer que aixequés el peu de l’accelerador, ja que els problemes del sector retallen i encareixen el crèdit, el que al seu torn perjudica l’economia i per tant té un efecte deflacionista.
