El Govern espanyol dona llum verda a la reforma de pensions i a la llei de funció pública

El Govern ha donat llum verda aquest dijous a la nova reforma de les pensions i el projecte de llei de funció pública. Així ho ha aprovat en el Consell de Ministres extraordinari convocat per accelerar la validació definitiva al Congrés de dues mesures compromeses amb Brussel·les i el compliment de les quals condiciona la recepció del quart desemborsament de fons europeus, d’uns 10.000 milions d’euros. «Amb aquesta reforma blindem el poder adquisitiu de tots els pensionistes, presents i futurs», ha declarat el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, en la roda de premsa posterior al conclave ministerial.

L’Executiu de coalició culmina aquest dijous una de les reformes estructurals i de més calat de la legislatura: la del sistema públic de pensions. Una reforma dissenyada a 40 anys vista i que va tenir la seva primera fita als jardins del palau de la Moncloa, el juny del 2021, quan Pedro Sánchez va firmar amb la CEOE, CCOO i UGT el primer bloc de canvis, que, entre altres aspectes, vinculaven les prestacions contributives a l’IPC perquè cada any aquestes pugessin el que pugés la inflació. Això ha tingut un impacte especial aquest 2023, quan, atesa l’espiral de preus, les pensions han pujat un 8,5%, un increment històric i sense precedents.

La patronal, si bé va ser en aquest primer bloc de la reforma que va implementar canvis que dissiparien la despesa pública, no ha avalat els subsegüents, mitjançant els quals el Govern espera gravar més empreses i treballadors per portar més recursos a la caixa pública. «Davant reformes que posaven l’èmfasi en les retallades, aquesta és una reforma que enforteix l’Estat del benestar mitjançant el reforçament dels ingressos», ha declarat Escrivá.

Notícies relacionades

Escrivá blinda la seva reforma de pensions amb una pujada automàtica de quotes si la despesa es dispara

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

Ara el reial decret aprovat pel Govern haurà d’aconseguir els suports parlamentaris suficients, una cosa que sembla estar encarrilada després de les intervencions de partits com ERC, EH Bildu i el PNB en la comissió del Pacte de Toledo d’aquest dimecres passat. El Congrés votarà en el termini d’un mes la convalidació o no d’aquest reial decret.

Llei de funció pública

L’altra norma validada aquest dijous en el Consell de Ministres i que passa ara al Congrés per a la seva tramitació com a projecte de llei és la de funció pública. Les principals novetats de la norma dissenyada per la ministra María Jesús Montero són l’agilitació dels temps per a la publicació i resolució d’ofertes d’ocupació pública, que s’escurcen de tres a dos anys. També es creen dos nous complements salarials, el de «complement de carrera» i el d’«acompliment» (que ve a substituir el del productivitat). En relació amb aquest últim, s’estableix un sistema periòdic d’avaluacions per premiar els empleats públics que millor rendiment mostrin, també de cara als seus trasllats.