L’OCDE millora la seva previsió de creixement per a Espanya a l’1,7% aquest any

L’OCDE ha millorat la seva previsió de creixement per a Espanya aquest any a l’1,7%, quatre dècimes més del que havia anticipat al novembre i més del doble de la mitjana de la zona euro (0,8%), gràcies, en particular, a una inflació més continguda.

En el seu informe intermedi de perspectives publicat aquest divendres, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) es mostra més optimista sobre Espanya que la Comissió Europea, que fa un mes havia calculat un augment del producte interior brut (PIB) de l’1,4%.

Aquest 1,7% és, amb diferència, el ritme de creixement més elevat entre els grans països de l’eurozona, per sobre de França (0,7%), Itàlia (0,6%) i, sobretot, Alemanya (0,3%), el més afectat pels efectes de la guerra a Ucraïna.

Per al 2024, els autors de l’informe calculen que la progressió del PIB espanyol es mantindrà en l’1,7%, que és el mateix que havien dit al novembre, i tres dècimes menys del que preveia al febrer la Comissió Europea.

Els altres grans estats de la moneda única s’acostaran l’any vinent a aquest ritme, amb un 1% a Itàlia, un 1,3% a França i un 1,7% a Alemanya.

Inflació

Espanya, segons les projeccions de l’OCDE, tindrà aquest any una inflació mitjana del 4,2%, sis dècimes menys del que estimava fa tres mesos i mig, és a dir, pràcticament la meitat de la que va registrar el 2022 (8,3%).

La del 2023 serà una inflació netament inferior a la del conjunt de la zona euro (6,2%) i a la dels seus grans socis europeus, que són França (5,5%), Itàlia (6,7%) i Alemanya (6,7%).

El problema és que per al 2024 aquesta taxa amb prou feines disminuirà a Espanya (al 4%, vuit dècimes menys de l’aventurat al novembre), a diferència del que passarà en aquests altres països: 2,5% a Itàlia i a França i el 3,1% a Alemanya.

Un dels factors que pesen en aquesta lenta reducció és el repunt particularment marcat (i preocupant) a Espanya de la inflació subjacent –la que exclou els preus més volàtils, els de l’energia i els aliments frescos–, que passarà del 3,8% el 2022 al 5% aquest any.

La inflació subjacent a Espanya serà, d’acord amb l’OCDE, del 3,7% el 2024, molt superior a la mitjana de l’eurozona (3%) i a la d’Alemanya (3,1%), França (2,3%) i Itàlia (2,9%).

Limitat risc de contagi

A la roda de premsa de presentació de l’informe de perspectives mundials, el secretari general de l’OCDE, Mathias Cormann, ha considerat «limitat» el risc de contagi de les turbulències financeres per la fallida de diversos bancs als Estats Units i per la delicada situació de Credit Suisse, ja que «el marc reglamentari ha millorat amb els anys». «No creiem que hi hagi raó per a la inquietud», va afirmar Cormann sobre la repercussió del que passa al sector bancari als Estats Units i a Suïssa. En tot cas, ha insistit que la prioritat és aturar la inflació, que implica continuar pujant els tipus d’interès. 

Economia mundial

En general, l’informe intermedi de l’OCDE millora la perspectiva del conjunt de l’economia mundial per al 2023. Tot i que es preveu un creixement menor que el que es va anotar el 2022 (3,2%), la nova previsió per al 2023 (2,6%) és quatre dècimes superior a l’estimada al novembre per al PIB mundial. «Un factor clau en la millora de l’activitat i la confiança a principis del 2023 va ser la recent caiguda dels preus de l’energia i els aliments», remarca l’informe. «Si bé els nivells dels preus continuen sent relativament alts en comparació amb els d’abans de la guerra, la recent caiguda està impulsant el poder adquisitiu de la majoria de les empreses i les llars i està ajudant a reduir la inflació general. També s’espera que la reobertura de la Xina abans del que s’esperava tingui un impacte positiu en l’activitat global, redueixi les pressions de la cadena de subministrament i doni un impuls al turisme internacional», s’afirma.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

No obstant, s’observa que «la millora de les perspectives continua sent fràgil» i que els riscos, tot i que s’han equilibrat una mica, continuen inclinats a la baixa. «La incertesa sobre el curs de la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències és una preocupació clau. La força de l’impacte dels canvis en la política monetària és difícil de mesurar i podria continuar exposant les vulnerabilitats financeres de l’alt deute i les valoracions d’actius estirades, i també en segments específics del mercat financer», s’adverteix. A més, «les pressions als mercats energètics mundials també podrien reaparèixer, i això donaria lloc a nous pics de preus i un augment de la inflació».

Des del punt de vista de l’organització que dirigeix Mathias Cormann, «la política monetària dels bancs centrals ha de continuar sent restrictiva fins que hi hagi senyals clars que les pressions inflacionàries subjacents es redueixin de manera duradora». Segons l’opinió de l’OCDE, «encara es necessiten més augments de les taxes d’interès en moltes economies, inclosos els Estats Units i la zona de l’euro», i s’adverteix que «amb la inflació subjacent, que retrocedeix lentament, és probable que les taxes oficials es mantinguin altes fins ben entrat el 2024».